Josep Fontana: 80 anys i nou llibre

Josep Fontana (Barcelona, 1931) fa 80 anys aquesta setmana i publica una obra monumental: Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945. Un volum amb el qual neix tamb¨¦ l'editorial Pasado i Presente, dirigida pel seu amic, Gonzalo Pont¨®n. S¨®n m¨¦s de 1.200 planes que van des de 1945, quan acaba la segona guerra mundial amb la derrota del feixisme, fins abans d'ahir. ?s a dir, des d'un moment en qu¨¨ es creia (a les dues bandes de la hist¨°ria) que s'anava cap a un m¨®n millor, fins a un avui on les conquestes estan clarament amena?ades. El 1945, Occident i Orient confiaven a aprofundir la democr¨¤cia, ampliar la llibertat, reduir la pobresa, potenciar la igualtat. El m¨®n capitalista, a trav¨¦s dels pactes; el m¨®n comunista, conven?ut que la hist¨°ria imposava aquesta direcci¨®. Tot aix¨° es trenca, diu Fontana, a primers dels setanta, quan uns i altres perden la por en descobrir que el suposat enemic que amena?ava els poderosos no tenia capacitat de vict¨°ria. Per¨° cal no confondre's: Fontana ve de Gramsci i defensa el pessimisme de la intel¡¤lig¨¨ncia i l'optimisme de la voluntat. ?s a dir; el futur no est¨¤ escrit. Les darreres paraules del llibre s¨®n clares: "El futur ¨¦s a les vostres mans".

"No hi ha un motor a la hist¨°ria humana que duu per for?a al progr¨¦s com creiem"

"Les coses estan malament, per¨° poden millorar.Si lluites i t'esforces"

"La soluci¨® que donen els governs ¨¦s menjar cada vegada menys. Aix¨ª anem cap a l'extinci¨®"

"Kennedy ¨¦s el que ha resultat ser Obama: una cosa ¨¦s la ret¨°rica; l'altra, la pol¨ªtica"

Pregunta. El llibre respon a una reflexi¨® de fons: si el 1945 un m¨®n millor era possible, com s'arriba al present?

Resposta. Despr¨¦s de la vict¨°ria sobre el feixisme, tot semblava enfocat cap a un m¨®n millor. Molta gent s'ho creu. A una banda i a una altra. Semblava que era possible i que hi havia els mitjans per fer-ho. Per qu¨¨ no s'ha fet? Aquesta era la idea original de la investigaci¨® quan vaig comen?ar, fa 15 anys. Entretant el m¨®n comen?a a trontollar i veig que hi ha un tall a la hist¨°ria que estem vivint. Es produeix als anys 70 i ¨¦s decisiu. De 1945 al 1970 encara sembla que algunes coses es van guanyant: uns certs nivells de benestar, millores socials. I llavors, la gran patacada. I la culpa no ¨¦s del petroli, ¨¦s tota la situaci¨® la que comen?a a canviar llavors. Hi ha coincid¨¨ncia en qu¨¨ aix¨° s'ha acabat. A grosso modo ho atribueixo al fet que aquest m¨®n en qu¨¨ vivim, el capitalisme, s'ha anat construint a base de negociacions, arbitrades normalment per l'Estat, i animades per les pors que els grups dominants tenien a un enemic que podia subvertir-ho tot. Aquestes pors duren fins al 1968, quan queda clar que no hi ha amenaces. A Par¨ªs es veu clar que no hi ha for?a per subvertir des de baix el sistema. A l'altra tamb¨¦ es veu, quan esclafen el moviment de Praga. Despr¨¦s dels primers 70, queda clar pels grups dominants que no hi ha un enemic que pugui engegar les coses a rodar i, en conseq¨¹¨¨ncia, comencen a dir que s'han acabat els tractes. S'ha acabat el repartiment entre els salaris mitjans i els beneficis empresarials. I, brutalment, creixen uns i baixen els altres i augmenta la desigualtat. Hi ha un tall que canvia el m¨®n i ho havia de tenir en compte.

P. Empitjoren les condicions dels m¨¦s, en benefici dels menys.

R. Sembla que s¨ª. ?s el que ens diuen: que tot aix¨° ja no es pot seguir pagant i s'ha acabat. Als Estats Units hi ha un moviment, especialment a dins del Partit Republic¨¤, de destrucci¨® de l'escola p¨²blica. I aqu¨ª tamb¨¦ sentim veus que diuen que s'ha d'acabar amb aix¨° que tota l'educaci¨® hagi de ser gratu?ta. Veiem les retallades a la sanitat. Als Estats Units s'est¨¤ intentant limitar el dret al vot, creant una mena de targeta d'identificaci¨® del votant. Per obtenir-la cal presentar, per exemple, un compte bancari. El c¨¤lcul ¨¦s que es pot aconseguir que uns cinc milions no tinguin dret a vot a les eleccions del 2012. Una quantitat superior a la difer¨¨ncia de vots de les darreres eleccions. Aix¨° discrimina vells, pobres, afroamericans... Hi ha un intent clar de fer marxa enrere en determinades conquestes. Tamb¨¦ hi ha not¨ªcies esperan?adores de moviments contraris a les restriccions de vot, reaccions, encara que m¨ªnimes, contra les restriccions sindicals o a l'avortament. Per¨° el panorama no ¨¦s el de 1945.

P. Es busca retallar l'estat del benestar o retallar l'Estat?

R. Aix¨° ¨¦s el que interessa. Amb freq¨¹¨¨ncia s¨®n moviments que comencen als Estats Units i s'estenen. El precandidat republic¨¤ Rick Perry parla de les ag¨¨ncies que vol eliminar. Entre elles, la de protecci¨® del medi ambient, perqu¨¨ interessa a les ind¨²stries contaminants. Hi ha legisladors que es reuneixen amb representants de grans empreses i pacten les coses que s'han de plantejar. I el discurs ¨¦s sempre "menys estat i m¨¦s llibertat". Els germans Koch s¨®n bilionaris que tenen empreses contaminants del carb¨® i altres. Volen menys regulaci¨®. Compren c¨¤tedres universit¨¤ries. Van fer un conveni amb una universitat de Florida per finan?ar una c¨¤tedra a condici¨® de decidir qui l'ocupa. Un d'ells ja havia intentat presentar-se a la presid¨¨ncia amb aquest programa: menys escola p¨²blica, menys sanitat, eliminar el salari m¨ªnim, que els fa nosa.

P. Vost¨¨ acaba el llibre amb una declaraci¨® d'optimisme.

R. Jo m'he mogut tota la vida amb aquell principi de Gramsci: pessimisme de la intel¡¤lig¨¨ncia i optimisme de la voluntat. Has de tenir els ulls clars per saber que la cosa est¨¤ malament, per¨° has de pensar que poden millorar. Si t'esforces. Entre les causes dels canvis hi ha el fet que una de les esperances que ten¨ªem s'ha demostrat que no era correcta: la idea que a la hist¨°ria humana hi havia una mena de motor intern que duia necess¨¤riament cap al progr¨¦s i, per tant, ten¨ªem la hist¨°ria del nostre costat. I no. Nom¨¦s s'assoleixen progressos amb la lluita. Si no lluites, no vas cap endavant sin¨® cap endarrere.

P. Al llibre diu que el 1968 va ser un mal any.

R. ?s un any que acumula esdeveniments. Hi ha Par¨ªs. ?s evident que aquells joves volien canviar el m¨®n i no sabien com fer-ho. D'altra banda, com fas la revoluci¨® si els altres tenen la policia i l'ex¨¨rcit? Amb la policia encara pots anar a cops de pedra. Amb l'ex¨¨rcit, no. La il¡¤lusi¨® que anava lligada a un proc¨¦s de transformaci¨® s'acaba quan van a la Renault, seguint la consigna d'unir estudiants i obrers, i a la Renault el sindicat del Partit Comunista fa tancar la f¨¤brica i que no entrin. All¨ª no hi havia res per tirar endavant. Els moviments estudiantils dels Estats Units creien que canviant els costums sexuals farien que la societat burgesa s'ensorr¨¦s. No anaven enlloc. Tamb¨¦ hi ha el frac¨¤s de l'intent de Praga, que no podia ser m¨¦s pac¨ªfic i moderat, de socialisme amb rostre hum¨¤. L'esclafen per por. Un dels grans factors dels desastres ¨¦s, sovint, menys la mala intenci¨® que la por insensata. Els fantasmes de la gent s¨®n els que malbaraten les coses. I la por de la URSS sobre el que est¨¤ passant a Praga demostra que no es pot tirar endavant, que aquells projectes del 1945, els somnis d'un m¨®n m¨¦s lliure, no funcionaven.

P. Els serveis secrets oscil¡¤len entre el nyap i la mentida.

R. Amb molta freq¨¹¨¨ncia foten la pota. S¨®n ignorants, tenen falses percepcions. Per exemple, el que passa a l'Iran a l'¨¨poca de Carter ¨¦s incre?ble. Diuen que no passa res, que tot ¨¦s estable, que el Xa ho controla. S'enfonsa i no se n'adonen. Hi ha l'an¨¨cdota de la reuni¨® de dirigents on un pregunta qu¨¨ ¨¦s un aiatol¡¤l¨¤ i el representant de la CIA respon: "No ho s¨¦".

P. Tamb¨¦ hi ha mentides.

R. Aix¨° ho fa menys la CIA, que ¨¦s m¨¦s realista, que els militars, que asseguren que, per exemple, la URSS t¨¦ m¨¦s m¨ªssils dels que diuen. ?s una barreja de por i d'inter¨¨s. La despesa militar ¨¦s molt important. La despesa militar des de l'11 de setembre del 2001 fins ara d¨®na xifres brutals. Amb repercussi¨® industrial.

P. I amb interessos que fan i desfan governs.

R. Hi una an¨¨cdota de Kennedy. Fa tota la campanya conven?ut de la inferioritat de m¨ªssils dels Estats Units respecte als russos. Quan arriba al poder veu que no, per¨° els militars en demanen m¨¦s, malgrat que saben que s¨®n innecessaris. I els assessors li diuen: "Si te'n demanen mil, d¨®na'n 400, si no, est¨¤s perdut". Hi ha un moment que poden destruir la Uni¨® Sovi¨¨tica tres o quatre vegades. De qu¨¨ serveix? Tot est¨¤ sobredimensionat d'una manera insensata. Reagan acaba entenent-se amb Gorbachov, per¨° quan Reagan deixa el poder, Bush pare no se'n refia ni un p¨¨l. Encara hi ha un munt de gent, molts d'ells militars, que creuen que el que fa Gorbachov ¨¦s una arg¨²cia per agafar-los desprevinguts.

P. Reagan descobreix l'absurd de la carrera nuclear veient una pel¡¤l¨ªcula.

R. Era molt estrany. Una de les coses m¨¦s interessants ¨¦s llegir els seus diaris (millor que les mem¨°ries). All¨ª explica que li diuen que els russos temen que els vulgui atacar i es queda tot estranyat. I pregunta: "Per qu¨¨ els haur¨ªem d'atacar? Qu¨¨ tenen que nosaltres podr¨ªem voler?".

P. Els militars s¨ª volien atacar.

R. Els militars sempre en volen m¨¦s. Els uns i els altres. Els de la Uni¨® Sovi¨¨tica, d'alguna manera, els frena Jruschov, quan s'adona que els submarins nuclears canvien les regles de joc. Les instal¡¤lacions s¨®n localitzables, els submarins s¨®n imprevisibles i permeten una resposta. Aix¨° fa in¨²tils moltes altres coses. En general tenen un paper sinistre. Afortunadament no arriben a tenir mai gaire poder pol¨ªtic. Kennedy es va adonar que tot all¨° era una bogeria.

P. Un general volia atacar la Uni¨® Sovi¨¨tica, malgrat que supos¨¦s 70 milions d'americans morts. "Si queden dos americans i un rus, ja hem guanyat", diu.

R. S¨ª, s¨ª. Li van dir que caldria procurar que els americans supervivents fossin home i dona.

P. El llibre parla de "capitalisme realment existent".

R. Cito una directiva del Departament d'Educaci¨® de Texas que diu que "capitalisme" ¨¦s una paraula amb connotacions estranyes i recomana substituir-la per l'expressi¨® "sistema de lliure empresa". En parlar del "capitalisme realment existent" hi ha l'intent d'explicar que no hi ha una cosa uniforme i monol¨ªtica que anomenar¨ªem capitalisme, sin¨® que el capitalisme canvia. Es pot aconseguir que entri en una etapa de pactes i concessions, per¨° existeixen formes salvatges i desbocades que condueixen a una explotaci¨® il¡¤limitada. Ara estem en una situaci¨® de capitalisme salvatge a tot arreu.

P. Amb l'amena?a d'una ¨¨poca de regressi¨® i obscurantisme?

R. Com a m¨ªnim, aix¨° sembla. Les coses van mal dades, la gent s'espanta i les ovelles demanen protecci¨® al llop. I s'acaba votant, com passar¨¤ el dia 20, a gent que perjudicar¨¤ els mateixos que els han votat. Els cinc milions de parats d'aquest pa¨ªs, qu¨¨ poden esperar del PP? No ¨¦s que puguin esperar molt de l'altra banda, per¨° menys del PP. I molts el votaran.

P. El llibre critica l'austeritat com a cam¨ª per sortir de la crisi.

R. Ho diu molta gent. Ho diu Stiglitz, Krugman, que no ¨¦s cap roig. El seu darrer article ja deia que si un pa¨ªs t¨¦ dificultats pressupost¨¤ries nom¨¦s cal obligar-lo a reduir despesa, aix¨ª hi haur¨¤ menys producci¨® i menys ingressos. El desastre. Els governs ho accepten. La soluci¨® que ens donen ¨¦s menjar cada vegada una mica menys. Evidentment, aix¨ª s'arriba a l'extinci¨®.

P. La imatge de Jruschov no ¨¦s l'habitual.

R. Ell, durant l'estalinisme, fa la feina bruta, com tothom. Per¨° quan arriba al poder s'ho creu. ?s el primer que no mata. Ni empresona. Els que conspiren contra ell, un l'envia a una central el¨¨ctrica als Urals i a Molotov el fa ambaixador a Mong¨°lia, per¨° no van a la pres¨®. T¨¦ la idea que cal canvia la societat, potenciar el creixement econ¨°mic, d'una manera una mica ut¨°pica que recorda els anarquistes del congr¨¦s de Saragossa que creien que la gent podia viure feli? als pobles i que si alg¨² emprenyava, se'l portava a un altre poble perqu¨¨ es cur¨¦s de la malaltia. ?s el primer que comen?a a afluixar una mica en mat¨¨ria de censura. S'ho creu.

P. A l'altra banda, Kennedy ¨¦s, diu vost¨¨, "un frau".

R. Kennedy ¨¦s, una mica, el que ha resultat ser Obama. Una cosa ¨¦s la ret¨°rica i una altra la pol¨ªtica. Part del m¨¨rit de Kennedy ¨¦s de qui li escriu els discursos. Kennedy t¨¦ la virtut de presentar horitzons nous, per¨° quan arriba l'hora dels canvis, no en fa gaires. Obama, tampoc. Obama ¨¦s, per ara, qui ha aconseguit m¨¦s aportacions d'empreses financeres i bancs. Vol dir que s'ha acomodat al que calia. Aix¨° no vol dir que els altres no puguin ser pitjors. D'aqu¨ª la meva debilitat per Johnson que, almenys, intenta canvia coses. Els dem¨°crates havien viscut sota l'ombra de Roosevelt, que havia fet molts canvis. Johnson ¨¦s l'¨²ltim. Intenta establir un sistema d'assegurances m¨¨diques, per¨° li tallen; Johnson ¨¦s el que fa m¨¦s coses: en drets civils, en lluita contra la pobresa, respecte als negres. Estava en els seus or¨ªgens. Havia estat mestre a Texas, amb fills de mexicans i t¨¦ sensibilitat social. El problema ¨¦s que es va empantanar amb la guerra del Vietnam. Va fer molt m¨¦s que Kennedy. Les coses comencen a canviar una mica amb Carter, que deixa penjats els sindicats, i definitivament amb Reagan.

P. El que s¨ª que va deixar al 1968 s¨®n canvis culturals.

R. Hi ha canvis importants. L'ecologisme neix aleshores. Hi ha coses que no tornaran a ser iguals i s¨®n guanys. El feminisme, nom¨¦s a Occident. Per¨° tamb¨¦ comen?a el moviment contrari. Alguns comencen a denunciar que aquestes reivindicacions afecten la llibertat d'empresa. Es denuncien els enemics de la lliure empresa: les universitats, els intel¡¤lectuals, les revistes d'art. I demanen mesures. En paral¡¤lel, miren els sindicats i diuen: "N'hem d'aprendre. Ells s'uneixen; nosaltres, tamb¨¦. Hem de lluitar pol¨ªticament contra aquests". S'agrupen els empresaris i promouen disposicions. La darrera, que es puguin fer donacions als pol¨ªtics sense declarar la proced¨¨ncia del diner. Aix¨° comen?a als 70. Es tracta de canviar les coses a fons. Veurem qui guanya.