Dec¨¤leg moral de nou contes

ODI, AMISTAT, FESTEIG,

AMOR, MATRIMONI

Alice Munro

Club Editor

321 p¨¤gines. 20 euros

Aparegut en angl¨¨s fa deu anys, Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni constitueix una obra mestra i, tamb¨¦, de maduresa. Quan la va publicar, Alice Munro (Ontario, 1931) ja tenia 70 anys, i s'ha de dir que la lectura d'aquests relats provoquen la sensaci¨® d'assistir a una mena de revelaci¨® sobre la veritat profunda dels aspectes m¨¦s quotidians de la vida. El t¨ªtol del llibre ¨¦s tamb¨¦ el t¨ªtol del primer dels nou contes que el formen, per¨° podria ser una manera encertada i sint¨¨tica de parlar de la tem¨¤tica del recull amb nom¨¦s cinc paraules. Les hist¨°ries que s'hi expliquen tenen com a protagonistes aquests resultats o conseq¨¹¨¨ncies de les relacions humanes.

Alice Munro demostra als seus contes que ¨¦s una prestidigitadora de la informaci¨® narrativa

Hereva de la tradici¨® liter¨¤ria de qu¨¨ formen tamb¨¦ part autores com Eudora Welty, Carson Mc Cullers i Katherine Ann Porter, tradici¨® en qu¨¨ tamb¨¦ podem recon¨¨ixer Raymod Carver o, en l'actualitat, Lorrie Moore, Munro enfronta els seus personatges a situacions que, si b¨¦ no resulten gens excepcionals, s¨ª que els fan trontollar, prendre decisions, q¨¹estionar-se el sentit de la vida.

Les hist¨°ries d'Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni sempre sorprenen, i aix¨° sense tenir en cap cas un final pretesament sorprenent. Si b¨¦ els contes de Munro contemplen amb rigor les pautes insubornables del g¨¨nere —extensi¨®, an¨¨cdota, economia de mitjans—, el lector t¨¦ al mateix temps la sensaci¨® d'estar davant de novel¡¤les m¨ªnimes, d'estructures completes per¨° sint¨¨tiques que abracen, m¨¦s que no pas fragments, vides senceres. I com passa a totes les vides senceres, els fils que la teixeixen s¨®n inesperats. Gran part d'aquesta estupefacci¨® amb qu¨¨ assistim a les bifurcacions i girs sobtats dels arguments t¨¦ a veure amb la capacitat de l'autora per organitzar la informaci¨® com si fos una prestidigitadora. Quan creiem que ja sabem per on evolucionar¨¤ la trama, arribem a un lloc que ni tan sols se'ns havia passat pel cap.

En la primera hist¨°ria, per exemple, la que d¨®na t¨ªtol al volum i tamb¨¦ nom a un joc de les protagonistes, la intervenci¨® del mal mena de manera ins¨°lita cap a la consecuci¨® del b¨¦: unes adolescents entremaliades i avorrides, amb una dosi considerable de crueltat, decideixen burlar-se de la minyona de casa d'una d'elles. Els fets, per¨°, no es desenvolupen de manera l¨°gica. Fins a cert punt, podr¨ªem dir que s'opera un miracle. I aquest no ¨¦s l'¨²nic en les hist¨°ries d'aquest llibre. Al segon relat, El pont flotant, una dona malalta de c¨¤ncer que ha hagut de modificar per complet la seva exist¨¨ncia i, de retop, la del seu marit, gaudeix d'un instant de revelaci¨® gr¨¤cies a l'aparici¨®, al final, d'un personatge que no hav¨ªem conegut fins aquell moment: un ¨¤ngel de carn i ossos? A Consol, les desavinences d'un matrimoni deixen de tenir import¨¤ncia quan a ell li diagnostiquen una malaltia degenerativa imparable. A Ortigues, dos amics d'infantesa que es retroben per causalitat no viuen all¨° que van deixar pendent en el passat i constaten que el temps s'encarrega que hi hagi coses a les quals de cap manera no es pot tornar. Una infidelitat d'un sol dia sost¨¦ tota una vida a El que es recorda, i la p¨¨rdua de mem¨°ria i per tant de la identitat ens commou al darrer dels relats, Lluny d'ella, si b¨¦ el gir que pren la hist¨°ria al final resulta completament original.

El dolor, la malaltia, la p¨¨rdua, els lligams familiars, la mentida, la crueltat, el xantatge emocional, la solitud s¨®n els temes a trav¨¦s dels quals l'autora mira i explica la conducta humana, sempre amb el filtre de la ironia, de la reflexi¨®, i ho fa sense jutjar-la, amb l'empatia pr¨°pia del que ha apr¨¨s, que, per normal general, ning¨² no fa el que vol i tothom fa el que pot.

A la sensaci¨® que t¨¦ el lector d'estar davant d'un gran text hi t¨¦ molt a dir la feina acurada i impecable de la traductora, Dolors Udina, que fa arribar de la millor manera possible la prosa ¨¤gil, lleugera, f¨¤cil per¨° incisiva i plena de matisos de la Munro.

Quan s'acaba la lectura d'Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni es pot aplicar la frase amb qu¨¨ acaba el seu relat El que es recorda, "Es preguntava (...) si li trobaria un nou paper, algun altre ¨²s en el seu pensament, per al temps a venir". S¨®n molts els usos que trobar¨¤ aquest llibre en el nostre pensament perqu¨¨, com tots els llibres excel¡¤lents, espera i permet la relectura.