"Un fa el ramad¨¤; l'altre menja porc"
Llibertat ¨¦s una paraula que admet poques interpretacions. El significat ¨¦s clar la pronunci? qui la pronunci?, per¨° adquireix una emoci¨® molt especial si la signa un grup com l'Orquestra ?rab de Barcelona (AOB). En un moment delicat, no nom¨¦s pel m¨®n ¨¤rab sin¨® per a tota la societat global, el grup barcelon¨ª ha decidit titular aix¨ª el seu tercer disc.
Des de fa gaireb¨¦ sis anys l'OAB treballa no nom¨¦s per imposar una visi¨® musical que apropi la tradici¨® magrebina als gustos europeus, en aquest cas catalans, sin¨® que lluita tamb¨¦ perqu¨¨ aquest acostament no sigui nom¨¦s d'¨ªndole art¨ªstica i que dues cultures tan properes i, alhora tan distants, puguin entendre's i acceptar-se. Des de fa tres anys l'Auditori barcelon¨ª va acollir el grup en resid¨¨ncia. Aix¨ª, no ¨¦s d'estranyar que la cita amb Mohamed Soulimane (Chaouen, Marroc, 1972), fundador i cap de la banda, sigui a la cafeteria del temple musical, atape?da a la tarda d'estudiants de la propera ESMUC amb els seus instruments.
"Llibertat d'escollir, llibertat de decidir i llibertat de pensar", exclama Soulimane gaireb¨¦ sense que intervingui cap pregunta. "Sempre hem tingut llibertat de pensar, no poden entrar en la nostra ment i obligar-nos a no pensar. Pensar, i de vegades somniar, ¨¦s l'¨²nica cosa que ens queda gratis, per¨° les altres llibertats les hem de conquistar".
Un t¨ªtol, per tant, clarament significatiu en un moment en qu¨¨ el m¨®n ¨¤rab est¨¤ convuls tot buscant aquesta llibertat. "Pens¨¤vem que el disc seria una continuaci¨® dels dos anteriors per¨° l'elaboraci¨® del disc va coincidir amb la Primavera ¨¤rab i, l¨°gicament, ens va condicionar. ?s cabdal que el m¨®n ¨¤rab vegi un horitz¨® de llibertat en el qual el poble pugui escollir. Per aix¨° la paraula llibertat ¨¦s tan important i no nom¨¦s al m¨®n ¨¤rab, tamb¨¦ estava en boca dels que es reunien a la pla?a de Catalunya o a la Puerta del Sol, que demanaven gaireb¨¦ el mateix: poder treballar per aconseguir una vida digna, justa i amb drets, on cadasc¨² pugui arribar a ser el que vulgui ser i ser-ho al seu pa¨ªs, sense haver d'emigrar".
Soulimane parla r¨¤pid, una aut¨¨ntica cascada d'idees i emocions tant en catal¨¤ com en castell¨¤, i somriu constantment sota la seva eterna gorra. Als seus llavis la paraula emigrar sona potent. Fa 17 anys deix¨¤ el seu el Marroc natal per instal¡¤lar-se a Catalunya. Ara viu a Santa Perp¨¨tua de Mogoda amb la seva dona i el seu fill, i un altre que est¨¤ en cam¨ª. "Quan vaig arribar, l'emigrant no estava molt mal vist, nom¨¦s et marcava entrar en compet¨¨ncia per la poca feina que hi havia. Tot canvi¨¤ amb el terrorisme isl¨¤mic: a m¨¦s de ser emigrants pass¨¤rem a ser terroristes. Ho he patit sobretot als aeroports. Em molestava, per¨° ja he assumit que em dic Mohamed i s¨®c musulm¨¤. He apr¨¨s a conviure amb aix¨°. Si vius, tens la fam¨ªlia i treballes aqu¨ª, no pots estar sempre amargat".
Soulimane no ¨¦s un exemple d'amargor. "Em molesta que els emigrants parlin d'ells mateixos com a pobres emigrants. Jo no s¨®c un pobre emigrant. Em considero afortunat perqu¨¨, a m¨¦s de la meva cultura, conec Catalunya i els seus costums. Aix¨° s¨ª: l'emigrant ha de mantenir la seva cultura all¨ª on vagi. Si hi renega ¨¦s perqu¨¨ no l'ha tingut mai. Jo faig el ramad¨¤, la festa del xai i tot el que em correspon com a musulm¨¤, per¨° tamb¨¦ celebro el Nadal, la Castanyada... L'¨²nica cosa que no faig ¨¦s tot el relacionat amb la matan?a del porc: no en menjo per¨° no vaig dient que no se'n mengi. A l'orquestra la meitat s¨®n ateus [s¨®n quatre marroquins, tres catalans i un grec]: quan uns fem el ramad¨¤, els altres mengen porc i beuen vi per¨° ens respectem".
El 16 de desembre l'OAB presentar¨¤ Libertad a l'Auditori i, com en tots els seus concerts, vendran personalment el disc. "Les botigues de discos estan mortes, per¨° en els concerts ¨¦s diferent. N'hem arribat a vendre fins a 130. L¨°gic: si a la gent li agrada el que has fet, compra el disc".
Els nens que tocavan la pell
L'Orquestra ?rab de Barcelona fa uns 40 concerts anuals. Una xifra molt respectable en temps de crisi que, a m¨¦s, no inclou una de les seves activitats m¨¦s interessants i repetides: l'espectacle Un te a la menta, patrocinat per la Fundaci¨® La Caixa i creat per apropar la m¨²sica i la cultura ¨¤rabs als nens. "A molts nens els seus pares els diuen que no s'ajuntin amb marroquins i v¨¦nen pensant que som dolents. Al final, estan tan sorpresos que fins i tot ens toquen la pell per veure com ¨¦s i ens diuen coses molt boniques que cap adult no ens ha dit mai".
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.