"Un fa el ramad¨¤; l'altre menja porc"

Llibertat ¨¦s una paraula que admet poques interpretacions. El significat ¨¦s clar la pronunci? qui la pronunci?, per¨° adquireix una emoci¨® molt especial si la signa un grup com l'Orquestra ?rab de Barcelona (AOB). En un moment delicat, no nom¨¦s pel m¨®n ¨¤rab sin¨® per a tota la societat global, el grup barcelon¨ª ha decidit titular aix¨ª el seu tercer disc.

Des de fa gaireb¨¦ sis anys l'OAB treballa no nom¨¦s per imposar una visi¨® musical que apropi la tradici¨® magrebina als gustos europeus, en aquest cas catalans, sin¨® que lluita tamb¨¦ perqu¨¨ aquest acostament no sigui nom¨¦s d'¨ªndole art¨ªstica i que dues cultures tan properes i, alhora tan distants, puguin entendre's i acceptar-se. Des de fa tres anys l'Auditori barcelon¨ª va acollir el grup en resid¨¨ncia. Aix¨ª, no ¨¦s d'estranyar que la cita amb Mohamed Soulimane (Chaouen, Marroc, 1972), fundador i cap de la banda, sigui a la cafeteria del temple musical, atape?da a la tarda d'estudiants de la propera ESMUC amb els seus instruments.

"Llibertat d'escollir, llibertat de decidir i llibertat de pensar", exclama Soulimane gaireb¨¦ sense que intervingui cap pregunta. "Sempre hem tingut llibertat de pensar, no poden entrar en la nostra ment i obligar-nos a no pensar. Pensar, i de vegades somniar, ¨¦s l'¨²nica cosa que ens queda gratis, per¨° les altres llibertats les hem de conquistar".

Un t¨ªtol, per tant, clarament significatiu en un moment en qu¨¨ el m¨®n ¨¤rab est¨¤ convuls tot buscant aquesta llibertat. "Pens¨¤vem que el disc seria una continuaci¨® dels dos anteriors per¨° l'elaboraci¨® del disc va coincidir amb la Primavera ¨¤rab i, l¨°gicament, ens va condicionar. ?s cabdal que el m¨®n ¨¤rab vegi un horitz¨® de llibertat en el qual el poble pugui escollir. Per aix¨° la paraula llibertat ¨¦s tan important i no nom¨¦s al m¨®n ¨¤rab, tamb¨¦ estava en boca dels que es reunien a la pla?a de Catalunya o a la Puerta del Sol, que demanaven gaireb¨¦ el mateix: poder treballar per aconseguir una vida digna, justa i amb drets, on cadasc¨² pugui arribar a ser el que vulgui ser i ser-ho al seu pa¨ªs, sense haver d'emigrar".

Soulimane parla r¨¤pid, una aut¨¨ntica cascada d'idees i emocions tant en catal¨¤ com en castell¨¤, i somriu constantment sota la seva eterna gorra. Als seus llavis la paraula emigrar sona potent. Fa 17 anys deix¨¤ el seu el Marroc natal per instal¡¤lar-se a Catalunya. Ara viu a Santa Perp¨¨tua de Mogoda amb la seva dona i el seu fill, i un altre que est¨¤ en cam¨ª. "Quan vaig arribar, l'emigrant no estava molt mal vist, nom¨¦s et marcava entrar en compet¨¨ncia per la poca feina que hi havia. Tot canvi¨¤ amb el terrorisme isl¨¤mic: a m¨¦s de ser emigrants pass¨¤rem a ser terroristes. Ho he patit sobretot als aeroports. Em molestava, per¨° ja he assumit que em dic Mohamed i s¨®c musulm¨¤. He apr¨¨s a conviure amb aix¨°. Si vius, tens la fam¨ªlia i treballes aqu¨ª, no pots estar sempre amargat".

Soulimane no ¨¦s un exemple d'amargor. "Em molesta que els emigrants parlin d'ells mateixos com a pobres emigrants. Jo no s¨®c un pobre emigrant. Em considero afortunat perqu¨¨, a m¨¦s de la meva cultura, conec Catalunya i els seus costums. Aix¨° s¨ª: l'emigrant ha de mantenir la seva cultura all¨ª on vagi. Si hi renega ¨¦s perqu¨¨ no l'ha tingut mai. Jo faig el ramad¨¤, la festa del xai i tot el que em correspon com a musulm¨¤, per¨° tamb¨¦ celebro el Nadal, la Castanyada... L'¨²nica cosa que no faig ¨¦s tot el relacionat amb la matan?a del porc: no en menjo per¨° no vaig dient que no se'n mengi. A l'orquestra la meitat s¨®n ateus [s¨®n quatre marroquins, tres catalans i un grec]: quan uns fem el ramad¨¤, els altres mengen porc i beuen vi per¨° ens respectem".

El 16 de desembre l'OAB presentar¨¤ Libertad a l'Auditori i, com en tots els seus concerts, vendran personalment el disc. "Les botigues de discos estan mortes, per¨° en els concerts ¨¦s diferent. N'hem arribat a vendre fins a 130. L¨°gic: si a la gent li agrada el que has fet, compra el disc".