Gr¨¤fics i calidosc¨°pics

10 ANYS... I UNS DIES

Francesc Mestre Art

Enric Granados, 28, Barcelona

Fins al 14 gener del 2012

STEINBERG A/34

Aribau, 34, Barcelona

Fins a mitjan gener del 2012

El segle XX passar¨¤ a ser el moment de la gran crisi d'identitat de l'art, travessat per un sentiment de metamorfosi constant que el recorrer¨¤ de dalt a baix, d'angoixa i d'inestabilitat, amb trobades i allunyaments, euf¨°ries i depressions, canvis de g¨¨nere, regressions, despla?aments i transmutacions. La pintura ha patit molt en aquests cent anys, amena?ada constantment per l'aband¨®, l'isolament i l'anonimat definitiu si no es renovava, i encara aix¨ª i tot... La invasi¨® d'imatges, gaireb¨¦ c¨°smica, en una enorme varietat de suports, i el significat i la transcend¨¨ncia que aniran prenent aquestes, cristal¡¤litzades de forma immediata o amb el transcurs dels anys i de les diverses relectures d'un passat immediat, excedir¨¤ el territori tradicionalment exclusiu de l'art, com la pintura, l'escultura i el dibuix, per transformar-se en una opci¨® calidosc¨°pica i, per tant, dif¨ªcil de definir i acotar.

El caos definitori de l'art del XX marca la mostra dels 10 anys de la galeria Mestre

Steinberg, il¡¤lustrador del 'The New Yorker', fa de precedent del Pop Art a A/34

Aquest fet de caos, m¨¦s enll¨¤ de l'harmonia dels jocs sim¨¨trics, ¨¦s el que es d¨®na a l'exposici¨® que celebra els 10 anys d'exist¨¨ncia de la galeria Francesc Mestre, convertida en una mena de rep¨²blica democr¨¤tica popular de l'art catal¨¤ del segle XX. Gaireb¨¦ tothom hi t¨¦ cabuda i s'hi barregen pr¨¤cticament tots els ¨¤mbits pl¨¤stics, tret de la fotografia i les imatges en moviment, amb prefer¨¨ncia de l'obra sobre el paper. Dibuixos psical¨ªptics de noies arremangades i llampants de Ferran Bosch conviuen alegrement amb grafies abstractes molt serioses de Hans Hartung o pageses catalanes de Manolo Hugu¨¦, nusos austers de Francesc Domingo, magn¨ªfics cartells modernistes i pintures convencionals d'Adri¨¤ Gual, c¨°mics de Joan Junceda i Valent¨ª Castanys, deliciosos gravats de Xavier Nogu¨¦s i alguna il¡¤lustraci¨®, exquisida i sarc¨¤stica, d'Ismael Smith, junt amb pecats de joventut d'autors que acabarien els seus dies a Can Par¨¦s. L'aiguabarreig considerable se salva gr¨¤cies a l'entusiasme pl¨¤cid del propietari que se'ls estima tots per un igual, perqu¨¨ cadascun t¨¦ en realitat una hist¨°ria particular.

L'il¡¤lustrador i dibuixant Saul Steinberg (Ramnicul Sarat, Romania, 1914 - Nova York, 1999) ¨¦s un bon exemple de l'hibridesa art¨ªstica del segle XX, en el m¨¦s bon sentit de la paraula, perqu¨¨ va transcendir el camp estricte de la il¡¤lustraci¨® gr¨¤fica de diaris i revistes per crear un m¨®n propi que anava molt m¨¦s enll¨¤ de la servitud period¨ªstica immediata. Ara, una part de la seva obra es pot rellegir com un precedent de l'art conceptual dels anys 60 i 70 que fa de pont del dadaisme dels anys 10 i 20. No ¨¦s cap casualitat que l'IVAM valenci¨¤ li dediqu¨¦s una antol¨°gica el 2002, bo i seguint els grans museus internacionals que l'han precedit en aquesta vindicaci¨®. Steinberg tamb¨¦ apareix com un precedent del Pop Art, angl¨¨s i nord-americ¨¤, amb les cites de Matisse i, sobretot, Picasso, inserides en un context quotidi¨¤ contemporani i desimbolt.

El galerista Paco Reb¨¦s ens ofereix una monogr¨¤fica petita per¨° completa que fa temps que preparava d'aquest aclamat dibuixant del The New Yorker, que va n¨¦ixer a la Romania de Tristan Tzara, va estudiar arquitectura a la It¨¤lia de Mussolini —d'on va haver de fugir per cames el 1940, at¨¨s el seu origen jueu—, va estar sense papers a les Antilles a l'espera d'entrar a la terra promesa i, finalment, va triomfar a Nova York, llavors convertida en la capital del m¨®n.