Alegria, alegria!

Els nostres intel¡¤lectuals estan tristois. Quan no els fa mal Europa, pensen que Occident va errat, senten que la Cultura ja no t¨¦ la centralitat que diuen que tenia o proclamen que, ara que ells ja no hi s¨®n, la Universitat s'acaba. Als nostres intel¡¤lectuals els fa mal el futur, pateixen per qui llegir¨¤ Petrarca o Kleist. Viuen consirosos perqu¨¨ tot el que hem aconseguit com a societat se'n vagi en orris. Manen els mercats, oh, cosa mai vista.

Es veu, doncs, que el futur del m¨®n no ¨¦s com ells l'havien imaginat. El Futur del M¨®n! Poca broma, que ells l'havien imaginat, el futur del m¨®n. El m¨®n est¨¤ tan cardat que no t¨¦ temps per donar-los m¨¦s llorer, ni exposicions ni projectes; els seus assajos, quan n'hi ha, no ¨¦s que no es reeditin, ¨¦s que no troben editor; els retallen el sou i sembla que trontolla alguna cadira... Potser era nom¨¦s el seu futur, el que havien imaginat. Definitivament, el m¨®n s'acaba de deb¨°. D'aqu¨ª a pocs mesos ni tan sols girar¨¤.

Stefan Zweig es va su?cidar perqu¨¨ el seu m¨®n d'ahir s'acabava i despr¨¦s va venir un altre m¨®n que es veu que ens ha portat no s¨¦ quant¨ªssim benestar i que tamb¨¦ es veu que s'acaba. No s¨¦ pas qu¨¨ en dirien, els nostre intel¡¤lectuals, si en comptes d'una crisi hagu¨¦s vingut una guerra, per¨° veient aitals rauxa, valentia i empenta em sembla que veur¨ªem unes corredisses ol¨ªmpiques. Quins intel¡¤lectuals! Tot anava com anava, per¨° com que resulta que no s'hi veien m¨¦s enll¨¤ de la closca pelada dels happy few, tot anava b¨¦... I ara resulta que el m¨®n ¨¦s tan injust que s'acaba abans que el gint¨°nic. Per sort, els que s'acaben s¨®n ells