"A Catalunya falta un Prat de la Riba"

S'assembla al professor John Keating (Robin Williams). El paisatge, al d'El club dels poetes morts. Un s'imagina Charles E. Ehrlich (Filad¨¨lfia, EUA, 1969) pel campus de Harvard on es va llicenciar en llat¨ª i hist¨°ria. Entre fulles de tardor pr¨ºt-¨¤-porter llegint textos prefabrians: aix¨ª va aprendre el catal¨¤, llengua amb po¨¨tica mala salut de ferro. Quan arrib¨¤ a Catalunya, "intentava parlar catal¨¤ i la gram¨¤tica que feia servir era antiga i la gent em deia: 'Qu¨¨ ¨¦s aix¨°?'". Prefabri¨¤ i amb accent de Banyoles, on aterr¨¤ durant els Jocs Ol¨ªmpics del 92. Tots els seus amics, es veu, li preguntaven: "Els catalans? Qui s¨®n?" Per aix¨° ve: vol entendre "la identitat, les minories", el miracle catal¨¤. La resposta: una tesi doctoral a Oxford sobre la Lliga Regionalista. Lliga? S¨ª, "el partit, nascut el 1901", i l'ombra del qual encara governa la pol¨ªtica catalana i espanyola. Enric Prat de la Riba a Catalunya, Francesc Camb¨®, a Espanya. L'Imperialisme catal¨¤! I Eugeni d'Ors escrivint el gui¨® de la pel¡¤l¨ªcula m¨¦s ambiciosa de la pell de brau. "Com ¨¦s que ¨¦s tan poc coneguda la Lliga a Catalunya?", repeteix mirant el seu interlocutor. Qui sap avui que va ser "el primer partit modern d'Espanya!", com mant¨¦ amb for?a. Com ¨¦s aix¨°? "La Lliga va presentar per primer cop idees per reformar l'Estat, ¨¦s un projecte de modernitzaci¨® d'Espanya, perqu¨¨ Espanya era un pa¨ªs d'?frica". ?s el Good governance! catal¨¤.

Ehrlich torna a ser un estudiant dels anys 90 fascinat per l'alta tecnologia de la senzillesa catalana: la Mancomunitat. No hi ha secret: "Realment no era res, nom¨¦s era mancomunar quatre diputacions en una". Riu de la genialitat de la cosa ben senzilla: "?s el per¨ªode on Catalunya fa el m¨¦s possible amb el m¨ªnim". I recita els versos inacabables de mem¨°ria: "Serveis telef¨°nics, ferrocarril, carreteres, la normalitzaci¨® de la llengua, la Biblioteca de Catalunya, l'Escola Industrial...". La Catalunya del segle XXI encara viu de la de principis del XX. On ¨¦s el truc? "Aix¨° era el geni de Prat de la Riba, era molt impressionant la seva actitud, per¨° dep¨¨n de les persones: si tenim persones bones, amb molt poc es poden tenir resultats". Un mag i una il¡¤lusi¨® noucentista: "Bon govern! Volien demostrar que si la Mancomunitat funcionava a la resta de l'Estat podien seguir-ne l'exemple". Frac¨¤s paradoxal: un g¨¨nere t¨ªpic catal¨¤.

La hist¨°ria l'explica com cap catal¨¤ la pot contar (Lliga regionalista. Lliga catalana (1901-1936), editorial Alpha): sense la passi¨® que ens sobra i amb la fredor que ens falta. Cap¨ªtol primer i ¨²ltim: Els catalans contribueixen a fer aquesta "Espanya gran", per¨°, ai las, "no van poder imperar-hi". ?s un frac¨¤s necessari? "Sense la Lliga no hi hauria hagut les estructures modernes dels partits republicans, ni Acci¨® Catalana, ni...". La llista ¨¦s llarga. Potser la Lliga ¨¦s la met¨¤fora d'un su?cidi o d'un assassinat. El certificat: va morir i aix¨ª d'altres van poder viure. Ser¨¤ la mort una major naixen?a? Catalunya ¨¦s diferent? "?s una q¨¹esti¨® de llibertat". Llibertat? S¨ª, l'home que influeix en tots aquells joves efervescents (Francesc Camb¨®, Enric Prat de la Riba, Llu¨ªs Duran i Ventosa...) ¨¦s Manuel Duran i Bas. Advocat. Professor de la Universitat de Barcelona: "Un conservador a l'anglesa, no un representant del conservadorisme tradicional espanyol". Qu¨¨ vol dir aix¨°? Al segle XVIII hi ha dos conceptes de llibertat: el de la revoluci¨® francesa i el de l'americana, "Europa, fins avui, sempre est¨¤ pensant en la revoluci¨® francesa, llibertat de grups, no d'individus; Catalunya ¨¦s m¨¦s de llibertat d'individus i aquest pensament ¨¦s m¨¦s americ¨¤ que europeu". I ara veu algun Prat de la Riba a Catalunya? "Hi falta, hi falta un Prat de la Riba".