Un Bar?a de llibre

Poc podia imaginar Joan Gamper quan fundava el Bar?a que estava creant una entitat que seria l'eix d'un enorme inter¨¨s bibliogr¨¤fic, que a hores d'ara ronda els 500 t¨ªtols. Clar que no va ser tot seguit, sin¨® que no va ser fins als anys 20 que es va produir el primer boom de la literatura blaugrana. A Catalunya s'estaven posant les bases d'una societat de masses, i el Bar?a n'era una pe?a essencial, que va fer un gran pas amb la construcci¨® del camp de Les Corts. Aquell salt endavant va ser corroborat per una literatura de quiosc que comen?ava a fixar-se en els jugadors, que ja eren ¨ªdols populars. Aix¨ª va n¨¦ixer, per exemple, la col.lecci¨® Los ases del futbol, fulletons d'una vintena de p¨¤gines dedicats a un jugador. La col.lecci¨® no era nom¨¦s sobre jugadors blaugranes, per¨° va dedicar diversos n¨²meros a cracks com Piera, Samitier, Alc¨¢ntara i Zamora, per citar-ne els m¨¦s coneguts. La febre blaugrana era molt popular i combinava aquests opuscles amb una enorme pres¨¨ncia a la premsa, que fabricava aleshores un producte tan genu¨ª com el setmanari sat¨ªric Xut!!!, que vivia sobretot de l'actualitat i els mites blaugranes. Tamb¨¦ va ser aleshores quan es va editar la primera hist¨°ria del club, feta pel periodista Daniel Carb¨®, i titulada Historial del Futbol Club Barcelona, editada en catal¨¤ amb motiu de les noces de plata de l'entitat. Els dos volums tenien vocaci¨® d'exhaustivitat, i explicaven tots els partits disputats pel primer equip alhora que feia el relat de la vida social del club

Paulino Alc¨¢ntara va estrenar el g¨¨nere de les mem¨°ries a la llibreria blaugrana

Montalb¨¢n i Termes dirigien el 1974 una ambiciosa hist¨°ria del club que mai culmin¨¤

Els futbolistes, per¨°, seguien sent l'atractiu fonamental pels editors, i en aquells anys cal remarcar dos llibres ben especials. De primer, les mem¨°ries d'Alc¨¢ntara, el davanter filip¨ª reconegut sempre perqu¨¨ duia un mocador penjat del pantal¨®, que va voler explicar la seva vida en primera persona. El llibre, Mis memorias y consejos pr¨¢cticos para el entrenamiento (1924), era el primer del g¨¨nere memorial¨ªstic de l'univers blaugrana. Alc¨¢ntara no nom¨¦s explicava la seva experi¨¨ncia com a jugador, sin¨® que aportava els seus coneixements com a metge per a un correcte entrenament. L'altre llibre ¨¦s la biografia que el periodista August Berenguer va fer sobre Samitier el 1925, i que anava molt m¨¦s enll¨¤ d'aquells opuscles dels anys 20. Samitier, l'¨ªdol blaugrana, tenia aix¨ª una primera gran biografia, que el situava en una doble dimensi¨®, com indicava el subt¨ªtol: l'home i el jugador.

El boom dels anys 20 no va tenir continu?tat durant la Rep¨²blica, per¨ªode de crisi del club, i no va ser fins la celebraci¨® del 50¨¨ aniversari quan va apar¨¨ixer un altre llibre important, la Historia del Club de Futbol Barcelona, escrita pel secretari general del club, Albert Maluquer, el 1949. Als anys 50, Kubala ¨¦s el blaugrana omnipresent dins i fora del terreny de joc, esdevenint fins i tot improvisat actor de cinema. ?s aleshores quan el periodista Manuel Ib¨¢?ez Escofet es decideix a publicar una biografia de Kubala, que va m¨¦s enll¨¤ del que ¨¦s habitual, com posa de manifest el mateix t¨ªtol: Kubala, un barcelon¨ª de Budapest (1962), segon n¨²mero d'una nova col¡¤lecci¨® de biografies de personatges catalans que situava Kubala al nivell de personatges com Carles Riba, Raquel Meller i Joan Mir¨®, per exemple, i en catal¨¤, de manera que Escofet volia incidir aix¨ª en la integraci¨® de Kubala en la societat catalana, en ple franquisme.

En iniciar-se els anys 70, sota l'impuls de la divisa "m¨¦s que un club" que havia llen?at el president Narc¨ªs de Carreras el 1968, hi ha un parell de llibres que reflecteixen l'inter¨¨s per mostrar el contingut social i catalanista del club. El m¨¦s important ¨¦s el que va escriure el 1972 Joan Josep Artells, Bar?a, Bar?a, Bar?a, esport i ciutadania, que explicava per primer cop des de 1939 la implicaci¨® social i catalanista del club abans de la Guerra Civil. Un jove llicenciat en econ¨°miques emp¨¨s per persones com Ernest Lluch havia escrit un llibre decisiu, i dos anys m¨¦s tard serien un reputat periodista esportiu —Andreu Merc¨¨ Varela— i un cr¨ªtic d'art —Alexandre Cirici Pellicer— qui farien a quatre mans el llibre del 75¨¨ aniversari, titulat M¨¦s que un club (1974). En paral.lel, l'empenta dels anys 70 va generar dues hist¨°ries del club, de concepci¨® ben cl¨¤ssica: la de l'empleat del club Jaume Ramon, Bar?a, Bar?a. Bar?a: Historia del Club de F¨²tbol Barcelona (1974), dins una col¡¤lecci¨® de llibres sobre clubs de futbol editats per la Gran Enciclopedia Vasca; i la del tamb¨¦ empleat Rossend Calvet, Historia del Futbol Club Barcelona (1978).

Vist amb perspectiva, paga la pena esmentar el llibre que no es va fer. El va encarregar el club el 1974 a un equip potent¨ªssim, comandat per Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n i Josep Termes, amb un munt de col.laboradors de luxe, com per exemple Oriol Bohigas; el llibre no es va fer, per¨° llegir-ne el projecte causa respecte. Des d'aleshores les hist¨°ries del club s'han succe?t. El periodista Antoni Closa ve publicar unes Cr¨°niques del Bar?a el 1992 i Jaume Sobrequ¨¦s va liderar el projecte m¨¦s ambici¨®s, amb l'edici¨® d'una Hist¨°ria del FC Barcelona (1993) en sis volums, obra redactada per diversos autors i coordinada per l'historiador giron¨ª. El centenari del club, que es va traduir en m¨²ltiples iniciatives editorials, entre les quals 30 petits volums que configuraven la Col¡¤lecci¨® del Centenari i una nova eina de consulta, el Diccionari del Bar?a (1998) editat per Enciclop¨¨dia Catalana i el llibre oficial Bar?a. Centenari d'emocions (1999), junt amb el liderat per Ramon Barnils, que volia esdevenir una visi¨® rupturista, com indicava el seu t¨ªtol, Hist¨°ria cr¨ªtica del Futbol Club Barcelona (1999). La Col¡¤lecci¨® del centenari va tornar a reunir un estol de noms notable, per¨° el seu resultat va ser molt desigual, amb moltes reiteracions que denoten la manca d'un pla editorial.

Els darrers 20 anys la bibliografia blaugrana ha crescut i s'ha diversificat enormement, amb aportacions des de molts camps d'estudi i punts de vista. Han seguit apareixent biografies de jugadors, com les de Basora, Segarra i un llarg etc¨¨tera, per¨° tamb¨¦ llibres singulars, com el que Enric Ba?eres va dedicar a la saga dels massatgistes Mur, que posa en primera l¨ªnia persones fonamentals per¨° habitualment poc visibles. Alhora, s'han editat estudis que aprofundeixen en per¨ªodes concrets de la hist¨°ria del club, ja sigui la Guerra Civil (Josep Maria Sol¨¦ Sabat¨¦ i Jordi Finestres: El Bar?a en guerra, 1936-39, 2006), el franquisme (Carles Santacana: El Bar?a i el franquisme, 2005), el nu?isme (Jordi Badia: Cr¨°nica del nu?isme, 2003) o episodis molt significatius, com el cas Di Stefano (Xavier G. Luque i Finestres: El cas Di St¨¦fano, 2006). O el primer intent per interpretar el Bar?a des de l'antropologia (Jordi Salvado:, Futbol, met¨¤fora d'una guerra freda. Estudi antropol¨°gic del Bar?a, 2005), o les aproximacions estad¨ªstiques curosament elaborades per David Salinas, amb llibres sobre el Bar?a a la Copa del Rei (El rei de copes, 2009) i a les competicions europees (El Bar?a a Europa, 2005). O periodistes que han relatat experi¨¨ncies, com el pioner llibre d'Antoni Bassas, A un pam de la gl¨°ria (1994), on explicava el que havia viscut seguint l'equip. O tamb¨¦ els adre?ats als infants o les col¡¤leccions de literatura que t¨¦ com a base el Bar?a, com per exemple els escrits per Josep Maria Fonalleres o el m¨¦s recent de Vicen? Villatoro.

Tot aquest devessall t¨¦ un punt ¨¤lgid en el cicle esportivament triomfant actual. Els ¨¨xits de l'equip de Guardiola han disparat els llibres sobre el Bar?a, des dels escrits per col¡¤lectius de periodistes i escriptors als que intenten explicar el model Bar?a. I en l'explicaci¨® d'aquest model sobresurt com a fet innovador l'inter¨¨s per l'entrenador. Mai abans un m¨ªster del Bar?a havia despertat aquest inter¨¨s, i certament els llibres sobre Guardiola s¨®n abundant¨ªssims. M¨¦s encara, per primer cop n'escriuen autors que l'analitzen m¨¦s enll¨¤ de la definici¨® futbol¨ªstica, com a model de lideratge d'un grup hum¨¤. Tamb¨¦ ¨¦s curi¨®s el fenomen dels llibres escrits per directius, com els redactats per Joan Laporta, Sandro Rosell i Ferran Soriano, que es veien enriquits en perspectiva hist¨°rica per l'aparici¨® de les mem¨°ries del president Agust¨ª Montal i la innovadora i rigorosa aproximaci¨® a l'etapa juvenil de Gamper escrita per Emma Gamper (De Hans Gamper a Joan Gamper, 2008), que completa la primig¨¨nia biografia d'Agust¨ª Rodes (Joan Gamper, una vida entregada al FC Barcelona, 2001).

Tamb¨¦ en aquesta darrera onada cal situar la darrera hist¨°ria general del club, editada per Angle el 2010, i que recull els 110 anys d'hist¨°ria del club, la biografia definitiva de Jordi Badia sobre el president Sunyol (2011), i un dels llibres que destaca per l'aguda an¨¤lisi d'un fenomen m¨¦s citat que conegut. Si tothom coincideix en la significaci¨® de la Masia en els ¨¨xits recents del Bar?a, Mart¨ª Perarnau ha aconseguit en El cam¨ª dels campions (2011) una explicaci¨® molt ben fonamentada d'una escola futbol¨ªstica. D'aquesta manera, els llibres sobre Guardiola i el de Perarnau marquen un fet diferencial perqu¨¨ no es centren a celebrar la vict¨°ria, sin¨® que en van a buscar les arrels, corol¡¤lari interessant a ja tota una extensa bibliografia.