El Nadal estult

Erasme de Rotterdam (cap a 1468-1536) va passar pen¨²ries econ¨°miques gaireb¨¦ tota la vida, i nom¨¦s va comen?ar a veure's les orelles quan va comen?ar a escriure (en llat¨ª) obres que van interessar prou p¨²blic (culte, sens dubte) del continent: opuscles, discursos, manuals del cavaller cristi¨¤, adagis i un no parar de llibres que v¨¦nen a ser l'op¨°sit de les summae medievals: cap dogmatisme, una lluita sorda, per¨° constant, contra la decad¨¨ncia del papat i de l'esgl¨¦sia del seu temps, una baralla sense fre contra les monarquies perverses, i tot el que es vulgui: ¨¦s un dels ¨²ltims grans humanistes derivats de la florida del Renaixement, per¨° tamb¨¦ un dels m¨¦s implicats en les lluites pol¨ªtiques, en la reforma dels costums i en la regeneraci¨® del cristianisme: no es va atrevir a posar-se de valent al costat de Luter, per¨° tampoc no va desmentir-lo, en especial —atesa la seva condici¨® de fil¨°leg— pel seu esfor? per acostar els textos b¨ªblics a una plebs que ja no coneixia cap de les dues lleng¨¹es fonamentals de la B¨ªblia —hebreu i grec—, per¨° tampoc prou llat¨ª per llegir la Vulgata de Sant Jeroni.

"Erasme hauria afegit un cap¨ªtol al seu 'Stultitiae laus' si hagu¨¦s vist com ens gastem els diners en bagatel¡¤les, per Nadal"

Entre aquest conjunt bigarrat d'obres amb un evident prop¨°sit de divulgaci¨®, Erasme va escriure un dit "elogi de la follia", que, en realitat, tant si ens fixem en el t¨ªtol grec del llibre Morias egkomion, com si ens fixem en el t¨ªtol llat¨ª, Stultitiae laus, no ataca tant la ins¨¤nia pr¨°piament dita (vull dir, aquells que s¨®n tancats, per precauci¨®, en centres psiqui¨¤trics), com les mostres m¨¦s v¨¤ries del que, ras i curt, en catal¨¤ en diem estult¨ªcia, ximpleria, neciesa o beneiteria. En catal¨¤ disposem nom¨¦s d'una edici¨® correcta d'aquest llibre (Ed. 62), per¨° en castell¨¤ acaba de sortir, en edici¨® de butxaca, una simplificaci¨® de la gran edici¨® de l'any 2004 de Tom¨¢s Fanego: Erasmo de Rotterdam, Elogio de la estupidez, Madrid, Akal, 2011.

Si ens ha plagut, avui, recomanar aquest llibre ¨¦s pel fet que assoleix una vig¨¨ncia extraordin¨¤ria justament durant el per¨ªode que va de Nadal (o de Tots Sants) a Reis. Erasme, havent tradu?t l'Eclesiast¨¨s, recordava molt b¨¦ aquella citaci¨® tan coneguda: stultorum infinitus est numerus: el nombre de ximples ¨¦s infinit —se suposa que el de savis ¨¦s limitat. Armat amb aquest exemple b¨ªblic, i sens dubte amb un llibre de Sebastian Brant al cap, El vaixell dels necis (Das Narrenschyff), va compondre aquesta obreta segons el procediment del que se'n deia paradoxon encomium, o sigui un elogi dirigit a alg¨² o a alguna cosa del qual o de la qual el sentit com¨² no n'esperaria cap lloan?a. Les nicieses i els necis resulten graciosos, per¨° a ning¨² no se li havia acudit (potser a Lluci¨¤ de Sam¨°sata) fer-ne un elogi paradoxal per acabar de reblar, ir¨°nicament, el menyspreu que li despertaven a Erasme les m¨¦s diverses formes de la ximpleria humana. Als cap¨ªtols 53-54 i 63-66 es despatxa a pler contra les rivalitats entre els ordes mon¨¤stics, la bel¡¤licositat dels papes, les mis¨¨ries carnals d'uns quants religiosos, l'avar¨ªcia i la sup¨¨rbia del clero i la mercantilitzaci¨® del missatge de Crist.

Aqu¨ª ¨¦s on vol¨ªem anar a parar: ?en quin lloc queden, avui, la missa del gall, la celebraci¨® del naixement de Jes¨²s, la seva circumcisi¨® o la visita dels mags d'Orient, si tot aix¨° es posa al costat del frenes¨ª comprador de gentils i de creients (ai!, sense distinci¨®), al costat de l'engalanament pag¨¤ de places i carrers, al costat dels aparadors que enlluernen, al costat de la ins¨°lita, nova tradici¨® de fer-se regals per Nadal, cosa que mai no s'havia fet a Catalunya, dia i lloc en qu¨¨ sol¨ªem cantar nadales davant d'¨¤vies, oncles i cosins, tot recollint, de passada —aix¨° s'ha de recon¨¨ixer—, uns dinerons de butxaca per comprar llaminadures?

?Com ha estat que un dels dies m¨¦s bells de l'any —festiv¨¦ssim tan sols el naixement de qualsevol criatura—, vagi inevitablement acompanyat de la gran beneiteria de fer-se regals in¨²tils a balquena? Si Erasme hagu¨¦s conegut aquest costum dels darrers decennis, hauria afegit, ben segur, un cap¨ªtol espl¨¨ndid al seu ir¨°nic elogi de l'estult¨ªcia humana.