Democr¨¤cia i literatura

Un cop culminades les revolucions burgeses i consolidades les democr¨¤cies parlament¨¤ries als Estats Units i a Fran?a, entre final del segle XVIII i inici del segle XIX, una s¨¨rie d'analistes i "polit¨°legs" —ci¨¨ncia que havia comen?at a ocupar un discurs sobir¨¤ a partir de Maquiavel, aproximadament— van manifestar ad¨¦s la seva admiraci¨® per la nova forma de regiment de la res publica, ad¨¦s les seves reserves, ad¨¦s una virulenta reacci¨® contra el nou estat de coses. A Fran?a, Bonald i Benjamin Constant, entre altres, van posar el crit al cel davant les noves formes d'ordenaci¨® de la pol¨ªtica. Bonald va sostenir que la separaci¨® entre el poder pol¨ªtic i la religi¨® condu?a per for?a a l'anarquia i la barb¨¤rie (Teoria del poder pol¨ªtic i religi¨®s, 1796). Constant, que mai va manifestar tanta const¨¤ncia com quan va encapritxar-se de Madame de Sta?l, va mostrar-se una mica m¨¦s conciliador, per¨° reaccionari al capdavall.

"Tocqueville opinava que la democr¨¤cia no li feia cap favor al desplegament d'una gran literatura"

A Anglaterra, Edmund Burke, a les seves matineres Reflexions sobre la Revoluci¨® Francesa (1790), va execrar els ¨¨xits de la nova pol¨ªtica i va preuar sistemes amb una s¨°lida tradici¨® mon¨¤rquica, com l'anglesa, extrem que va omplir de satisfacci¨® els amics illencs, que van patir un enorme xoc emocional quan Robespierre va enviar a la guillotina Llu¨ªs XVI i la seva dona, recordant, sens dubte, l'escena fatal en qu¨¨, a la Torre de Londres, el rei Carles I va perdre el cap i la corona a causa del furor republic¨¤ de l'ef¨ªmer Cromwell.

De tots els assagistes, soci¨°legs, periodistes i polit¨°legs que van al?ar crits d'alarma davant els nous ordres pol¨ªtics d'Am¨¨rica i de Fran?a, el m¨¦s moderat i m¨¦s progressista va ser Alexis de Tocqueville (1805-1859), amb un peu en el racionalisme del XVIII i un altre en el nou ordre pol¨ªtic. Aix¨° no vol dir que cregu¨¦s amb els ulls tancats amb les democr¨¤cies parlament¨¤ries, en les quals hi veia —com Churchill— un sistema pol¨ªtic dolent, per¨° menys dolent que cap dels altres. Per aix¨° va escriure al seu celebrat, i encara fonamental, La democr¨¤cia a Am¨¨rica —avui en catal¨¤, traducci¨® de Jaume Ortol¨¤, Barcelona, Riurau, 2011— que "no hem d'esperar que el cercle de la independ¨¨ncia individual arribi a ser tan ampli als pa?sos democr¨¤tics com ho va ser a les aristocr¨¤cies. Per¨° no ¨¦s desitjable [un retorn als anciens r¨¦gimes], ja que a les nacions aristocr¨¤tiques sovint se sacrifica la societat a l'individu, i la prosperitat de la major part dels ciutadans a la grandesa d'uns quants".

Fet i fet, en el terreny de la cultura Tocqueville m¨¦s aviat va trobar inconvenients en la democr¨¤cia si aquesta es comparava amb els r¨¨gims il¡¤lustrats, en veritat grans propulsors de la ci¨¨ncia i de la bona literatura. En efecte, arran del nou estat de coses, Tocqueville va escriure: "L'home de geni esdev¨¦ cada vegada m¨¦s rar, i la cultura m¨¦s comuna. L'esperit hum¨¤ es desenvolupa gr¨¤cies a la concurr¨¨ncia dels petits esfor?os dels homes i ja no gr¨¤cies al potent impuls d'uns quants. Recorro amb la mirada aquesta immensa massa de gent composta d'¨¦ssers iguals, en la qual res no s'eleva ni es rebaixa. L'espectacle d'una tal uniformitat universal em gela la sang i m'entristeix, i gaireb¨¦ trobo a faltar l'antiga societat desapareguda". En aquest "gaireb¨¦" resideix el m¨¨rit de Tocqueville i la ponderaci¨® del conjunt del seu llibre. ?s cert que va escriure que "tota aristocr¨¤cia que se situa completament a part del poble esdev¨¦ impotent", per¨° no va deixar d'assenyalar que "en les democr¨¤cies, tots els homes que s'ocupen de literatura estan lluny d'haver rebut una educaci¨® liter¨¤ria [...] Aquests homes no poden adquirir mai un coneixement prou profund de l'art literari per tastar-ne les del¨ªcies [...] Els agraden els llibres que es llegeixen de pressa [...] En les nacions democr¨¤tiques un escriptor pot fer-se il¡¤lusions d'obtenir sense gaire cost una fama mediocre i una gran fortuna".

Quedava obert el cam¨ª que ha portat a la proliferaci¨® dels best-sellers i l'admiraci¨® que hi sent una part d'una ciutadania mai prou cultivada, per¨° amb ganes d'entretenir-se sense gaires maldecaps. I el problema persisteix, perqu¨¨ les democr¨¤cies ho anivellen tot pel mig, o per baix; mai per dalt.