A Enric Mar¨ªn

Distingit senyor,

Essent aquest el primer article de la nostra secci¨® del 2012, recordant el proverbi catal¨¤ que diu "Any nou, vida nova", i tenint present que vost¨¨ ¨¦s el president de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals, li escric aquesta carta amb el desig que faci alguna cosa per esmenar unes quantes de les errades gramaticals m¨¦s esborronadores i iteratives que se senten a trav¨¦s de les nostres r¨¤dio i televisi¨®. He comentat amb molts redactors de l'un lloc i de l'altre els extrems que ara segueixen, per¨° sense cap ¨¨xit; i tinc la impressi¨® que nom¨¦s la seva autoritat —moral, administrativa i pol¨ªtica— ser¨¤ capa? de corregir uns quants dels barbarismes i necieses que proliferen —ai!, m¨¦s com m¨¦s va— als mitjans p¨²blics de comunicaci¨®.

"Se senten cada cop m¨¦s barbarismes a les nostres r¨¤dios i televisions p¨²bliques"

1. Mai no s'havia sentit dir, a Catalunya, aix¨° de "Bona tarda", i encara menys el mallorqu¨ª "Bon vespre", sin¨® que es deia "Bon dia" mentre hi havia llum, i despr¨¦s es deia "Bona nit", amb l'excepci¨® dels dies m¨¦s curts de la tardor i l'hivern, en qu¨¨ es recorria al "Bon dia" encara que fos fosc, fins a les vuit del vespre, m¨¦s o menys. "Bona tarda" ¨¦s un pr¨¦stec del castell¨¤, transformat en singular per mimetisme amb "Bon dia" i "Bona nit".

2. Hi ha una locutora que s'ha ficat al cap que hem de dir "a molt estirar" quan la locuci¨® catalana corresponent sempre ha estat "a tot estirar". A aquest pa¨ªs, o estirem del tot, o ho deixem c¨®rrer.

3. Els homes del temps no paren de parlar de "n¨²vols en al?ada", expressi¨® que tamb¨¦ fan servir els homes del tr¨¤nsit quan parlen, per exemple, d'un accident esdevingut "a l'al?ada de tal lloc". S'equivoquen. L'"al?ada", en catal¨¤, nom¨¦s ¨¦s l'altura d'un ¨¦sser hum¨¤, i, com a molt (dep¨¨n de les comarques) d'un animal dom¨¨stic, com ara una vaca o un cavall. Tota la resta ¨¦s "altura".

4. Ja ¨¦s gaireb¨¦ universal una expressi¨® com ara: "Dem¨¤", o "la setmana entrant", o "l'any que ve" est¨¤ previst que... tal cosa. ?s impossible, gramaticalment, que un subjecte que reclama un temps futur vagi seguit d'una expressi¨® en present. No ¨¦s que "l'any 2023 estigui previst que s'acabi la Sagrada Fam¨ªlia", per exemple, sin¨® que ¨¦s ara, o des de fa mesos, que est¨¤ previst que l'any 2023 s'acabi la construcci¨® del temple: en el present o passat pr¨°xim s'ha previst una cosa que succeir¨¤ m¨¦s tard, per meres raons sem¨¤ntiques del verb pre-veure, veure amb antelaci¨®. Qu¨¨ me'n diu?

5. No parlem dels disbarats que se senten en les retransmissions dels partits de futbol (for?a menys quan parla Joaquim Maria Puyal). ?s c¨°mic dir que "tal jugador s'ha fet mal al seu turmell", perqu¨¨ si se l'ha fet (verb reflexiu), llavors nom¨¦s se'l pot haver fet en una part del propi cos, no del cos d'un altre; doncs, el possessiu hi est¨¤ de m¨¦s —moda heretada, sens dubte, de la llengua anglesa, molt menys exacta que la catalana i molt amant de la possessi¨®. I qu¨¨ direm de l'¨²s del pret¨¨rit indefinit "ha pogut marcar un gol" en el sentit condicional que l'hauria pogut marcar, sense haver-ho fet? Si ha pogut, doncs hi ha hagut gol; si no hi ha hagut gol, ¨¦s que no ha pogut fer-lo.

6. No se sap per quin afany d'estalvi o retallada, locucions com ara "de mica en mica" o "a poc a poc" han perdut, d'un temps en?¨¤, la preposici¨® inicial, i s'han convertit en "mica en mica" i "poc a poc". Parlar b¨¦ no costa diners, de manera que li proposo que es restaurin aquestes preposicions inicials, molt vives entre la gent de poble, en especial els qui no veuen la televisi¨®.

Avui no li presento cap altre cas de barbarisme o de barbaritat o?des amb freq¨¹¨¨ncia a les r¨¤dios i televisions p¨²bliques del pa¨ªs. Tant de bo un dia puguem retre honor a les paraules del nostre humanista Llu¨ªs Vives, que, a De disciplinis (1531) ens advertia: "I aix¨ª com per singular do de D¨¦u tenim ment, aix¨ª tamb¨¦ la parla ens ¨¦s cosa connatural; per¨° que aquesta parla sigui una cosa o una altra, aix¨° dep¨¨n de l'enginy o l'art de cadasc¨²".

Amb els millors desigs per l'any que encetem, J.LL.".