Ruralisme excepcional

ORATJOL DE LA SERRA

Eduard Girbal Jaume

Edici¨® d'Agn¨¨s Prats

Edicions de 1984

240 p¨¤gines. 16,90 euros

Alguna cosa ha funcionat molt malament en la tradici¨® liter¨¤ria catalana perqu¨¨ estiguem descobrint el gran valor de l'obra narrativa d'Eduard Girbal Jaume (1881-1947) amb prop d'un segle de retard. D'acord que el seu cicle L'agre de la terra, iniciat precisament amb Oratjol de la Serra, va arribar en uns anys (1919-1923) en qu¨¨, davant el Noucentisme rampant, que s'interessava pel paisatge sobretot en la seva dimensi¨® ideal i simb¨°lica, tenia tots els n¨²meros per ser despatxat com una deixa fora d'hora del ruralisme modernista, avalada pels elogis d'una figura periclitada com V¨ªctor Catal¨¤. A m¨¦s, Girbal es quedava en fora de joc en no plegar-se a la flamant norma fabriana. El silenci posterior, llarg, massa llarg, rebla aquesta mala entrada. No l'ajuden ni l'esclat d'una novel¡¤l¨ªstica republicana que arracona all¨° que cau lluny del cosmopolitisme urb¨¤ de Barcelona, ni, durant el franquisme, la conformaci¨® resistent d'un c¨¤non narratiu establert sovint amb criteris err¨¤tics, no sempre impecablement literaris. En fi, la contraposici¨® historiogr¨¤fica d'un Modernisme i un Noucentisme de manual, m¨¦s l'obt¨²s predomini de la cr¨ªtica sociol¨°gica i militant rematen la feina.

Com es veu a 'Oratjol de la Serra', Girbal, entre Ruyra i Pla, es dre?a com un autor imprescindible

Per sort, l'enc¨¨s elogi ("fita de la nostra literatura") que Josep Pla va dedicar a Girbal de passada als anys 60 serveix perqu¨¨ l'inquiet i estimulant lector que ¨¦s el poeta Enric Casasses es fixi en Girbal i comenci a redescobrir-lo p¨²blicament el 2005 tot curant l'edici¨® de L'estrella amb cua (1919). Simptom¨¤ticament, La trag¨¨dia de cal Pere Llarg (1923), tercer t¨ªtol de L'agre de la terra, se situa com a finalista del Premi Llibreter 2006. I el cercle es tanca ara, sempre a Edicions de 1984, amb el primer volum del cicle. La restituci¨® de Girbal va, doncs, per bon cam¨ª.

Tot i el subt¨ªtol de Proses silvestres, Oratjol de la Serra t¨¦ ben poc de silvestre en el sentit pejoratiu de la paraula. La seva capacitat de seducci¨® no es basa en cap exotisme ruralista, sin¨® en la profunda i reeixida voluntat de descriure un m¨®n bell per¨° isolat, aspre per¨° cordial, que est¨¤ a punt de transformar-se. La narraci¨® parteix d'un pretext similar al d'El poble gris (1902) de Santiago Rusi?ol: una convalesc¨¨ncia en un poble rural. Per¨° el que per Rusi?ol ¨¦s "un poble de mala mort", s¨°rdid i desagrad¨®s, fins al punt de concloure que s'hi pateix "el mal del poble", en Girbal es converteix en la descoberta feli?, al "desert de m¨®n" d'Oratjol, d'un lloc on viure amb una pau i un benestar que ja no troba a Barcelona.

No diria que la perspectiva de Rusi?ol ¨¦s exagerada ni la de Girbal ing¨¨nua. De fet, coincideixen en detalls i situacions, per¨° el punt de vista ¨¦s prou diferent. Girbal excel¡¤leix per una aproximaci¨® poderosa i efica? als paisatges i per una viv¨ªssima caracteritzaci¨® ling¨¹¨ªstica dels personatges. La for?a de l'evocaci¨® de la vida al remot Oratjol (en realitat Salo, al Bages) poc abans de l'arribada de la carretera, de l'electricitat i dels estiuejants, mostra el talent d'un prosista excepcional.

El punt de vista de Girbal, gaireb¨¦ d'observador, no defuig ni la duresa ni les contradiccions. Es tracta d'un relat vindicatiu, bell¨ªssim, divertit i commovedor, sobre coses vistes i viscudes, dissimulat sota una m¨ªnima estructura narrativa. Girbal administra b¨¦ la retic¨¨ncia, fins i tot quan li surt la vena id¨ªl¡¤lica i arc¨¤dica, que ell mateix posa en q¨¹esti¨®: per a Joan Ballesteria, el narrador, testimoni m¨¦s que protagonista, per¨° que interv¨¦ lliurement en el relat, desobjectivant-lo, Oratjol "¨¦s un tan gran descobriment que ja no s¨¦ si el veig tal com ¨¦s, o me l'he fet a la meva manera, en un miracle d'amor i d'il¡¤lusi¨®".

El m¨®n urb¨¤, exterior, plana sovint sobre aquest poblet a?llat, tancat en ell mateix, endog¨¤mic, que rarament rep visitants com aquest "senyor de Barcelona" que ¨¦s Ballesteria. El narrador s'adre?a al "lector ciutad¨¤" i li explica, meravellosament b¨¦, aquest parad¨ªs esquerp i aspre que ha descobert, sense exageracions ni deformacions, buscant el "terme mig real": la beneita i poc agraciada pubilla albina d'una masia ¨¦s l'excepci¨®, com ho seria una impol¡¤luta pageseta rossa amb trenes.

No, Girbal no ¨¦s un ruralista menor, ni un modernista tard¨¤, ni la seva narrativa ¨¦s incoherent, sin¨® que tot hi fa sentit i, entre Ruyra i Pla, es dre?a com un escriptor imprescindible.