"Escoltem m¨²sica pseudoamericana"

Jordi Soler Gal¨ª, Toti Soler (Vilassar de Mar, 1949), ¨¦s un referent de la m¨²sica catalana i mediterr¨¤nia. ?s un guitarrista superdotat que ha traspassat la frontera de l'instrumentista virtu¨®s, ja fa temps, per esdevenir un compositor que sempre s'ha de tenir en compte. A m¨¦s, la seva biografia l'ha fet mestre en l'art de musicar poemes, tradici¨® ben nostrada que amb el temps va perdent adeptes, excepte honroses excepcions. Amb tot, Toti Soler presenta Ra¨® de viure (Sat¨¦lite K), un recull de 14 peces delicades, treballades, amb poemes de Miguel Hern¨¢ndez, Pere Quart, M¨¤rius Torres, Joan Salvat-Papasseit i Joan Vinyoli. Tamb¨¦ "hi ha una can?¨® de l'Ovidi, i jo hi canto, s¨®c un m¨²sic que de vegades canto". L'Ovidi Montllor, sempre present.

El m¨¨tode de Toti Soler ¨¦s "no fer un disc pensant en el disc" i afegeix: "Jo gravo m¨²sica. Si en surt una can?¨®, surt i ho poso en un calaix". En aquest disc les can?ons estan madurades de temps, ha tingut paci¨¨ncia i tamb¨¦ l'ajuda de quatre int¨¨rprets femenins: S¨ªlvia P¨¦rez Cruz, la quasi desconeguda Luisa Oswaldo Cruz, Montse Vellveh¨ª —"que est¨¤ espl¨¨ndida"— i Laia Soler, la seva filla, que ja havia participat en altres treballs en els cors.

Soler apunta que fer "un disc per any est¨¤ b¨¦, em trec les ganes de sobre, i tamb¨¦ va b¨¦ perqu¨¨ no s'oblidin d'un en aquest pa¨ªs que no t¨¦ me-m¨°ria". El 2005 va rebre el Premi Nacional de M¨²sica per¨° no est¨¤ gens content de la situaci¨® de la m¨²sica catalana, i molt menys de la pol¨ªtica cultural. Soler assenyala amb el dit: "La desinformaci¨® ha funcionat molt b¨¦. Ja des dels 80. Amb una manera de fer i tamb¨¦ amb una manera de primar certs noms. Aix¨° ja ho va profetitzar Ovidi Montllor llavors".

El m¨²sic de Vilassar ¨¦s dur en el seu judici: "La democr¨¤cia no ha millorat la vida cultural. Als 70, amb tot el que passava, hi havia curiositat, una gana cultural". Av¨ªs per a navegants pol¨ªtics: "La cultura ¨¦s l'ess¨¨ncia d'un poble", subratlla Soler.

No costa gaire que aquest m¨²sic per antonom¨¤sia hi digui la seva, no cal gratar gaire. "Que som americans? Ho dic perqu¨¨ ho sembla. Se senten molt mediterranis [els responsables de la cultura p¨²blica], per¨° no en noto l'ess¨¨ncia. Escoltem m¨²sica americana o pseudoamericana", en refer¨¨ncia a les emissores del pa¨ªs, tant de r¨¤dio com de televisi¨®.

I m¨¦s. "Els m¨²sics de la meva generaci¨® no sortim a la televisi¨® o a la r¨¤dio. Per¨° veiem publicitat en televisi¨® p¨²blica de segons qui i ¨¦s un insult", lamenta, vehement per¨° calmat. No ¨¦s un cop de geni, fa temps que ho pensa. I es pregunta: "On ¨¦s Feliu Gasull o Jordi Sabat¨¦s, per dir-ne alguns? Jo he tingut una mica de sort encara, si se'n pot dir aix¨ª. Els responsables culturals tenen molta culpa en aquesta situaci¨®". I als que estiguin en desacord amb ell, els avisa: "No ¨¦s cap honor ser el cantant del r¨¨gim". Relaxa el to i admet que est¨¤ "molt desconnectat de la realitat" i que a la seva casa de Palau-sator (Baix Empord¨¤) nom¨¦s escolta "m¨²sica del segle XVI o jazz".

Sobre si es considera perfeccionista, respon: "Home, s¨ª que s¨®c dels que corregeixo si veig alguna cosa que no est¨¤ b¨¦, per¨° necessito tamb¨¦ desconnectar de tanta informaci¨®". I d¨®na una clau: "Crec en els silencis: ¨¦s per on s'escolen els sentiments, els pensaments".

Un altre t¨°pic sobre Toti Soler: "Si s¨®c un virtu¨®s? Has de saber poder tocar l'instrument per poder oblidar l'instrument", apunta amb mod¨¨stia i agrega que "hi ha qui fa exhibicions, aix¨° no ¨¦s m¨²sica". Amb un punt ir¨°nic afegeix: "la imperfecci¨® ¨¦s magn¨ªfica". Ben rialler, Toti Soler confessa que "sempre" ha estat un "solitari", fins i tot admet ser " un monjo a estones", i el seu sacerdoci, la m¨²sica, la bona m¨²sica.