Camp i ciutat

Des de Virgili o Horaci, si no abans, poetes, pensadors i polit¨°legs de les nostres lletres han estat sempre d'acord que la pau i el benestar del camp consola dels tr¨¤fecs de la ciutat; que l'oci de la naturalesa ¨¦s b¨¤lsam per al car¨¤cter trafeg¨®s de la gran urbs; que ¨¦s feli? aquell qui viu allunyat del soroll del m¨®n urb¨¤, m¨¦s que no ho ¨¦s qui s'adelita en els afanys i el trag¨ª de la metr¨°polis. ?s un lloc com¨² en la hist¨°ria del pensament i de la literatura, molt recurrent, i hi ha diccionaris que porten entrades substancioses i prolixes sobre aquesta disjuntiva o el car¨¤cter complementari de l'una i l'altra vida.

Jos¨¦ Maria E?a de Queir¨®s (1845-1900), segurament l'autor en prosa m¨¦s apreciable del segle XIX portugu¨¨s, va escriure una novel.la sobre aquest tema, La ciutat i les serres, publicada p¨°stumament, ara tradu?da al catal¨¤-mallorqu¨ª per Marta Ferr¨¦ i Antoni Picornell (amb excel.l¨¨ncia, per cert), Pollen?a, El Gall Editor, 2011. Queir¨®s havia publicat, amb molt d'¨¨xit, novel.les de gran categoria, com O primo Bas¨ªlio o Os Maias, i una novel.leta extra-ordin¨¤ria, potser la millor de les seves obres, La correspond¨¨ncia de Fradique Mendes, que es troba en catal¨¤ i en castell¨¤. Cap al final de la seva vida d'escriptor i diplom¨¤tic va escriure La ciutat i les serres, en un rampell, ¨¦s de suposar, d'enuig contra la gran ciutat (Par¨ªs, en el nostre cas) i nost¨¤lgia d'un m¨®n rural que, temps enrere, ell mateix havia conegut en terres de Portugal.

"E?a de Queir¨®s va presentar el camp amb massa optimisme, i la ciutat com una Sodoma irredimible"

Sobta una mica, de bell comen?ament, trobar en aquest llibre la narraci¨® d'unes formes de vida a la capital francesa exageradament fr¨ªvoles, pedants, disbauxades, esnobs i dandistes al pitjor estil Wilde-Barbey d'Aurevilly, amb descripcions que semblen heretar molt del que J.K. Huysmans va dibuixar en la seva fastuosa ? Rebours (1884), A rep¨¨l, una de les b¨ªblies del decadentisme fin-de-si¨¨cle. Llavors, cap a la meitat de l'obra, l'autor decideix enviar els dos personatges principals a les seves propietats de Tormes (Portugal) per a una bagatel¡¤la: se n'hi van per una temporada, per¨° acaben vivint-hi molt a gust, lloant la senzillesa de la vida al camp, proveint d'educaci¨® les criatures i construint escoles en un acte que s'assembla molt a les il.luminacions darreres de la vida de Tolstoi, i sufragant, amb extrema generositat, les necessitats (que mai no han tingut l¨ªmit) dels pobres camperols: tot plegat amb un acte de munific¨¨ncia, caritat i magnanimitat que ho t¨¦ tot a veure amb la mala consci¨¨ncia dels ricatxos, i res amb el plantejament seri¨®s de qualsevol socialista: doctrina, per cert, tant en voga cap a aquells anys com el decadentisme m¨°rbid.

Com que aquesta lloan?a de la vida al camp no presenta cap contrapunt ben articulat respecte a la ciutat —a la qual nom¨¦s hi torna, uns quants dies, l'amic del propietari, per fugir-ne esbala?t altra vegada—; ¨¦s a dir, com que el binomi camp-ciutat no est¨¤ tractat dial¨¨cticament de cap de les maneres, de tot plegat resulta una mitificaci¨® (l¨°gica) del m¨®n rural, per¨° tamb¨¦ una mitificaci¨® negativa (il.l¨°gica i excessiva, per manca de matisos) de la vida a la gran ciutat. Ja va dir Spengler (no tot al seu llibre ¨¦s sospit¨®s) que la vida de poble obe?a sempre a una cosmologia estantissa, mentre que la ciutat era el terreny en qu¨¨ s'havia escrit tota la hist¨°ria, sense excepci¨® (tesi exagerada, perqu¨¨ les ciutats van fundar-se un bon dia, i abans hi havia llogarrets molt ben organitzats, hist¨°rics), i lloc en qu¨¨ es debatien els grans problemes, complexos, de tota civilitzaci¨®.

E?a va caure en aquest error de t¨¤ctica en allargassar un conte propi, Civilitzaci¨®, i convertir-lo en aquesta novel.la de qu¨¨ parlem avui: el conte ¨¦s un g¨¨nere que t¨¦ una tirada quasi preceptiva al mite, per¨° la novel.la, en especial despr¨¦s del segle XVII, est¨¤ obligada a filar m¨¦s prim, amb m¨¦s ambig¨¹itat i, sobretot, amb m¨¦s ironia i dist¨¤ncia humor¨ªstica. Els dos protagonistes s¨®n m¨¦s feli?os (beats, sants i tot) fent vida de pag¨¨s, per¨° la manera exagerada com aix¨° es presenta arru?na tota possibilitat —¨¦s el que va fer Baudelaire, tamb¨¦ Laforgue— d'entendre la ciutat com un lloc en qu¨¨ la frivolitat, la disbauxa o l'ennui es compassen i s'articulen, d'una manera admirable, amb elements de la m¨¦s positiva i din¨¤mica civilitat.