On s¨®n els somnis

ESTILO INDIRECTO

Fundaci¨® FotoColectania

Juli¨¢n Romea, 6, D2.

Barcelona Fins al 28 de gener

JORGE RODR?GUEZ-GERADA

Galeria Ignacio de Lassaletta

Rambla Catalunya, 47. Barcelona

Fins al 4 de febrer

Els ulls miops de l'art miren a la llunyania, cap a les planes de resplendor dels esdeveniments excepcionals, camps d'idees i de batalles. No poden veure res. La dringadissa de les espases ha estat substitu?da per la de les monedes. L'artista viu sota la dictadura d'un present esc¨¤s. On s¨®n els somnis? On s¨®n les utopies? La mem¨°ria, refugi daurat de l'artista, amb la pr¨°pia proliferaci¨® de discursos que es multipliquen amb una passi¨® met¨°dica pels museus d'arreu del m¨®n, podria acabar sent un espai d'abs¨¨ncia on floten experi¨¨ncies opaques alineades sense sentit, incapaces de trobar les claus que obrin la pres¨® de la Hist¨°ria. Seria el moment d'oposar-se a l'absolutisme de l'actualitat i pensar un futur diferent del que ens imposa la realitat pat¨¨tica.

A FotoColectania, vuit artistes busquen a cops de muntatge una ideologia per avui

A la mostra col¡¤lectiva Estilo indirecto, el comissari Mart¨ª Peran defensa la for?a abstracta de les idees de Frederic Jameson i Andreas Huyssen, per als qui ¨¦s urgent analitzar la por i l'ansietat davant la Utopia, desbloquejar la par¨¤lisi del pensament que impedeix imaginar un altre sistema, ara que la segona globalitzaci¨® ha impulsat el capital a expandir-se cap a un nou estadi, l'imperialista. Per¨° ¨¦s l'utopisme de Charles Fourier el far d'aquests vuit projectes art¨ªstics que apel¡¤len a una nova estrat¨¨gia capa? d'ajustar la hist¨°ria a un altre temps i un altre espai amb m¨¦s efic¨¤cia. El cooperativisme tranquil del pensador franc¨¨s reclamava "la unitat universal", espessa xarxa d'afinitats secretes capa? de connectar ¨¦ssers i coses per forjar un m¨®n coherent i feli?.

A les sales de FotoColectania el visitant trobar¨¤ els relats sota la forma d'assaigs fotogr¨¤fics que reediten cr¨ªticament els testimonis directes de veus del passat. S¨®n rememoracions articulades en un estil indirecte que fan servir una dial¨¨ctica formal capa? de prenyar el futur. El muntatge fotogr¨¤fic, i no pas l'arxiu, ¨¦s la t¨¨cnica que defineix m¨¦s b¨¦ aquestes inquietuds. Mentre Jordi Colomer i Adri¨¤ Juli¨¤ teatralitzen el llegat de Fourier, Thomas Steinert evoca la veu del poeta Ernst Ortlepp (1800-1864) en reconstruir a trav¨¦s dels testimonis de Nietzsche els h¨¤bits i les pen¨²ries que tots dos van viure a prop de Naumburg. Peter Piller s'apropia de l'arxiu del diari d'un municipi holand¨¨s per concebre un muntatge sobre la presumpta vida comunit¨¤ria de la gent que hi vivia fa m¨¦s de 50 anys. A trav¨¦s del collage, Javier Pe?afiel s'imagina la relaci¨® de Bertolt Brecht amb la seva amant Ruth Berlau, que va documentar la vida del dramaturg bavar¨¨s. Eve Sussman recrea el despatx de l'astronauta Yuri Gagarin, escenari d'experimentaci¨® d'una futura ciutat ut¨°pica. David Maljkovic construeix un estand d'una fira a les parets del qual pengen collages a partir de revistes d'arquitectura dels anys 60 i 70 de l'antiga Iugosl¨¤via. I Chris Mottalini fotografia l'arquitectura que el vien¨¨s Rudolf Schindler va deixar a Los Angeles com a exemple de llars susceptibles d'acollir un model de vida comunal. El valor d'aquest assaig heterogeni i dif¨ªcil (imprescindible una visita guiada) ¨¦s la seva ideologia, entesa com a possibilitat de coneixement, oportuna en aquesta ¨¨poca de pessimisme social i apatia pol¨ªtica.

M¨¦s accessible per al gran p¨²blic ¨¦s la mostra de Jorge Rodr¨ªguez-Gerada (Santa Clara, 1966), grafiter cub¨¤ que va comen?ar la seva activitat en la desmesura de l'escala pict¨°rica en mitgeres i grans espais urbans, com els retrats ef¨ªmers que va dedicar a Obama i a Enric Miralles, a Barcelona, nom¨¦s captades a vista d'ocell. A Rodr¨ªguez-Gerada se li ha fet petita la ciutat, o sigui que ha decidit transportar les seves arqueologies personals a l'espai m¨¦s gentrificat de la galeria, on apareixen incrustats els seus fills adolescents, en maons i en grans moles de pedra que durant segles es van fer servir com a premses de vi (Memorylithics), o en les pintures al carb¨® amb les cares d'amics. S¨®n mirades petrificades, cossos que pateixen i ignoren que m¨¦s enll¨¤ de la freda pedra neixen les grans preguntes de l'exist¨¨ncia. On s¨®n els somnis? M¨¦s que utopies, malenconies.