"No he fet de P¨ªo Moa del gener del 39"

Tal com es menja —gaireb¨¦ compulsivament— quatre o cinc preses de xocolata, sembla que amb elles Valent¨ª Puig (Palma de Mallorca, 1949) vulgui esborrar una temptaci¨® personal que va tenir de jove: ser "un indiferent, una posici¨® personal, est¨¨tica, sensual, d'estar per sobre del b¨¦ i del mal". Amb els anys ho ha exorcitzat fent protagonista d'un relat un personatge aix¨ª enmig d'una guerra. Ni m¨¦s ni menys, per¨°, la de 1936, en els darrers dies de la Barcelona republicana i amb un agent doble, dels Serveis d'Intel¡¤lig¨¨ncia Militar i quintacolumnista. El resultat ¨¦s Barcelona cau (Proa), amb una trama fineta basada en una en¨¨sima tra?ci¨® (tamb¨¦ sentimental) per¨°, en canvi, rica en met¨¤fores i imatges dures sobre el poder i la societat republicana.

"La mem¨°ria hist¨°rica ha tret el pitjor de certa dreta i esquerra"

"Sorpr¨¨n el que li costa a CiU trobar gent competitiva en cultura"

Pregunta. Ambienta b¨¦ l'activitat de la Cinquena Columna...

Resposta. Quan era jove i m¨¦s esquerran¨®s pensava que el quintacolumnisme era un mite. Ara ja hi ha una bibliografia notable. Els tres grans tab¨²s de la guerra civil a Catalunya s'han acabat: la persecuci¨® religiosa, les txeques i la Cinquena Columna... Sempre ¨¦s inc¨°mode per una societat saber que ha com¨¨s salvatjades, per¨° el p¨¨ndol es centra.

P. P¨¨ndol?

R. S¨ª: primer vam tenir la hist¨°ria dels guanyadors; als 60 i 70, la republicana, molt sentimental; fa poc la revisionista de P¨ªo Moa, pitjor encara, i ara, la dels investigadors m¨¦s equ¨¤nimes sobre la base del "Paz, piedad y perd¨®n" de Aza?a, el millor que va dir. I aix¨° no vol dir oblit.

P. La Rep¨²blica i la Generalitat dibuixada ¨¦s sagnant: pol¨ªtics "de frases d'embalum que no diuen res" i que miccionen al final d'una sessi¨® parlament¨¤ria a Figueres; prostituci¨® arreu...

R. Tot ho he tret de mem¨°ries i fonts documentals. A veure: la guerra no ¨¦s delaci¨®? En una Barcelona que ja a principis dels 30 tenia una notable disbauxa moral sorpr¨¨n que al final de la guerra aculli espectacles de zoof¨ªlia? Pot semblar fulletonesc, per¨° hi havia capellans combregant a la pla?a Catalunya. El meu protagonista ¨¦s un buscavides i necessitava l'ambient de baixos fons.

P. Tamb¨¦ diu que no hi havia a la ciutat ni 10 homes justos.

R. Una guerra civil no t¨¦ guanyadors; n'hi pot haver de materials, per¨° no de morals. Ja s¨¦ qu¨¨ vol dir... S¨ª, he triat unes mem¨°ries i no d'altres, per¨° no he fet de P¨ªo Moa de la caiguda de Barcelona del gener del 1939.

P. Hi ha un artista, que presenta com a J.C., que veu els nacionals per la Diagonal, se'ls camela i entra amb ells a la ciutat; i un R.V., te¨°ric nacionalista, ben derrotat i a qui no escolta ja ning¨². Capri i Rovira i Virgili?

R. Que ¨¦s Capri ho diu vost¨¨; l'altra s¨ª, ¨¦s Rovira i Virgili, per¨° no l'he posat sencer per no caure en la crueltat... ?s un home que es va equivocar bastant. Per¨° no es pot queixar: avui una universitat duu el seu nom...

P. No tem que el lector tingui una versi¨® distorsionada de la guerra civil i la mem¨°ria hist¨°rica amb la seva obra?

R. Aquesta no ¨¦s una novel¡¤la historicista sobre la guerra civil. D'altra banda, la mem¨°ria hist¨°rica s'ha d'investigar, mai pot ser un arma pol¨ªtica com ho ha estat a Catalunya i a Espanya, episodis que han tret el pitjor de certa dreta —que ha callat actituds genocides— i de certa esquerra —que ha destriat uns morts d'altres: on ¨¦s la mem¨°ria dels executats a l'Arrabassada?

P. Barcelona cau no ser¨¤ un t¨ªtol amb picada d'ullet a avui...

R. No. Barcelona ha sobreviscut a una Setmana Tr¨¤gica, al pistolerisme, als alcaldes m¨¦s tanoques de tot el sud de la Mediterr¨¤nia... Se'n sortir¨¤ de la crisi econ¨°mica, per¨° hem de dir que no ¨¦s el millor moment de la cultura catalana. Causes? S'ha institucionalitzat massa. Des de l'esquerra s'ha intervingut en exc¨¦s, predeterminant-la, volent-la m¨¦s moderna que ning¨²; ¨¦s un problema clar de socialisme ideol¨°gic; per la part de la Generalitat, la idea de cultura nacional ¨¦s excessiva: tot no pot dir-se Nacional. Quan crees un TNC i els actors bons se te'n van a Madrid, falla alguna cosa.

P. Li crida l'atenci¨® les dificultats de CiU i PP per trobar un responsable del CCCB?

R. For?a. ?s sorprenent que els costi trobar gent capacitada, amb un curr¨ªculum seductor i competitiu. Alguna cosa falla a Catalunya i al nacionalisme amb la cultura quan Prat de la Riba tingu¨¦ un D'Ors; Camb¨®, un Estelrich i un Riba i ara, aix¨°: qu¨¨ passa que tot ¨¦s gent de tercera fila?

P. Alguna teoria?

R. El pujolisme ha tingut tanta consideraci¨® a la seva pr¨°pia suposada aportaci¨® intel¡¤lectual que creu que no els necessita, als intel¡¤lectuals; i ara descobreixen que no els tenen ni a dins ni a fora. Sembla estrany que no s¨¤piguen que els nacionalismes sempre han requerit minories creatives.

P. Vost¨¨ ja apuntava la mancan?a a L'os de Couvier (2004)...

R. Ui, ara ¨¦s molt pitjor, la mediocritat ¨¦s molt m¨¦s alarmant; fixi's que avui no es parla ja mai de cultura sin¨® de gesti¨® cultural.

P. Era l'home del PP pel CCCB?

R. Ning¨² m'ha trucat pel tema del CCCB. Que no m'atabalin. Jo vull escriure i prou, que ja ¨¦s.