D'on no n'hi ha no en raja

El pen¨®s episodi de la substituci¨® de Josep Ramoneda al capdavant del Centre de Cultura Contem-por¨¤nia de Barcelona (CCCB) ha posat en evid¨¨ncia el que era un secret en veu alta: la falta de massa cr¨ªtica en la m¨¤quina de creaci¨® de pensament del nacionalisme conservador catal¨¤, la falta d'un relat cre?ble i l'abs¨¨ncia de quadres capa?os de saber que no ¨¦s el mateix cultura que gesti¨® cultural. Per dir-ho d'una altra manera: des de Max Cahner, Converg¨¨ncia i Uni¨® no ha tornat a tenir ni una sola figura amb prou pes intel¡¤lectual que li permeti articular un discurs cultural coherent.

Com assenyala en aquesta mateixa p¨¤gina Valent¨ª Puig, la llarga hegemonia del pujolisme va tenir efectes devastadors per a la socialment imprescindible creaci¨® d'un viver de pensament que ara hauria d'estar donant fruits. El resultat ¨¦s l'erm en el qual ens trobem. I ¨¦s que on no n'hi ha no en raja. Si rasquem una mica en els curr¨ªculums de qui ara, des de la seva sintonia i complicitat amb el poder en pla?a, exigeixen per a si mateixos i per als amics el control de les institucions culturals, no hi trobarem res. Almenys res de rellevant; ni una sola idea suggeridora, ni un indici de resposta a les preguntes que ens fem els humans. Nom¨¦s mediocres escrits sobre l'esmunyedissa i gastada q¨¹esti¨® de les identitats —que des d'Herder serveixen tant per a un trencat com per a un descosit— i extravagants biografies de foscos ide¨°legs macedonis o de qualsevol altre poble en proc¨¦s de fabricar-se un vestit a mida.

Cap societat m¨ªnimament segura de si mateixa; cap pa¨ªs que apreci? les seves institucions i valori les capes de treball i coneixement que hi ha darrere de cada equipament cultural, permetria que el partit pol¨ªtic que en cada moment ocupa el Govern consideri que ¨¦s el propietari dels museus, teatres, biblioteques o acad¨¨mies de titularitat p¨²blica i que t¨¦ dret a fer fora qui hi treballa i col¡¤locar-hi els seus, perqu¨¨ "ara ¨¦s nostre". Ni tan sols al monarca republic¨¤ Fran?ois Mitterrand no se li va passar pel cap col¡¤locar al capdavant del Museu del Louvre la seva amant Anne Pingeot, que dit de passada era una de les principals conservadores del Museu d'Orsay.

?s paradoxal que despr¨¦s de m¨¦s de 30 anys de fer pa¨ªs, descobrim ara que encara no ens el creiem, que no disposem dels v¨ªmets b¨¤sics de qualsevol societat madura i que continuem obligats a reinventar-nos com S¨ªsif cada vegada que canvien els aires d'una cosa tan banal com la pol¨ªtica.