El somni del Hollywood catal¨¤
Abans que 'Pa negre' arrib¨¦s (i caigu¨¦s) als Oscar, Catalunya va intentar fer la seva meca del cinema
L'abril de 1936 un ex¨¨rcit de nenes amb r¨ªnxols daurats desembarquen a Canaletes. 83 en total. Esperen per entrar a la sala Capitol. Hi ha nervis. Aix¨° ¨¦s una guerra. Nom¨¦s una pot guanyar. Nom¨¦s una pot ser escollida la Shirley Temple de l'Estat. El premi ¨¦s un viatge a Hollywood. La colla de clons de la primera nena-estrella de la hist¨°ria (Temple tenia 8 anys aleshores) tenen molt clar quin ¨¦s el seu somni: "Vull ser com la Shirley Temple. Em s¨¦ tota la seva hist¨°ria. Voleu que us l'expliqui?". S¨ª, aquesta ¨¦s la hist¨°ria, en flash-back, del dia que Catalunya volgu¨¦ ser Hollywood.
L'home del 'cablegrama'. Abril de 1931. Palau de la Generalitat. Interior/dia. Una de les primeres coses que fa Francesc Maci¨¤ despr¨¦s de proclamar la Rep¨²blica Catalana ¨¦s enviar un cablegrama. "Vull que tornis". El¡¤lipsi. Agost. Arriba en vaixell des de Nova York. Primer pla: Josep Carner-Ribalta (1898-1988). Panor¨¤mica: Novel¡¤lista, poeta, traductor... Per¨°, sobretot, home de confian?a de Maci¨¤ des dels fets de Prats de Moll¨®. Tr¨¤veling: avan?ada dels viatges de l'avi per Europa i Am¨¨rica durant la dictadura de Primo de Rivera. Salta en una nova missi¨® als Estats Units i l'atrapen: descobreix el cinema. Flash-forward. El Carner-Ribalta que desembarca a Barcelona treballa per la Paramount des de 1928. Pla detall: ¨¦s un writer, un escriptor que adapta els di¨¤legs i les escenes dels films en llengua castellana per al mercat hispanoameric¨¤. Porta vuit films a les mans i uns quants segons de gl¨°ria. Encadenat. Sap que les pel¡¤l¨ªcules arriben a Catalunya i treu el cap com a extra. ?s la manera perqu¨¨ la fam¨ªlia, que ¨¦s de Balaguer, el pugui veure.
El cinema ¨¦s cabdal; no es repara en les 'despeses': primera escola de l'Estat a Barcelona, concessions franceses; decrets... Fins i tot es fa venir a un catal¨¤ de Hollywood, Carner-Ribalta
Nom¨¦s entre el 1933 i el 1934 a Barcelona s'estrenen 495 films, nom¨¦s 17 estatals La capital catalana comptabilitza un miler d'actors ocasionals: 15 pessetes per vuit hores La guerra civil va portar el darrer esfor?, Laya Films: 108 noticiaris; 27 documentals
Comen?a el film. ?s cert: ¨¦s el del llacet amb ulleres arrodonides que parla amistosament amb un altre senyor a Amor audaz (Cyril Gardener, 1930). Qu¨¨ tal? Film terrible sobre el post crac de 1929: diners, amor i un assassinat. Uf, quin gui¨®. A aix¨° ha vingut Carner: a fer el Hollywood catal¨¤.
El cinema o la vida. Anys trenta. Interior/exterior. Dia/nit. ?s a tot arreu, "s'ha introdu?t en la vida quotidiana, ha esdevingut l'espectacle m¨¦s apassionant, ha capgirat les modes i els costums". Primer pla: la periodista Maria Luz Morales, una de les primeres dones a parlar del set¨¨ art, no separa cinema i vida. Et xucla. Enfoca aqu¨ª: la Merc¨¨, abans de ser la Rodoreda, viu fascinada per les "vampiresses" del cel¡¤luloide: Greta Garbo, Marlen Dietrich... i Josep Maria de Sagarra per Kay Francis o Mae West. Soroll de petons. I uns crits. Se senten unes passes i entra al pla el cr¨ªtic Sebasti¨¤ Gasch proclamant que el cinema "ha tornat a n¨¦ixer" amb els films de g¨¤ngsters "i el crepitar sec de les metralladores". ?s la banda sonora. Durant la Rep¨²blica, el film m¨¦s esperat ¨¦s una superproducci¨®: l'impuls definitiu a la ind¨²stria cinematogr¨¤fica catalana.
Desenfoca i enfoca. Aquesta ¨¦s la hist¨°ria d'un somni amor¨®s. Va n¨¦ixer (1895) i al cap de poques setmanes Catalunya ja abra?ava el cinema. Tot van ser petons i dificultats, per¨° fins a la dictadura de Primo de Rivera Barcelona va ser el centre f¨ªlmic de l'Estat. Per¨° a ell el fan marxar cap a Madrid. Es tornarien a trobar? S'ha de veure. La Rep¨²blica comen?a amb 116 sales de cinema a Barcelona. Els ulls s'obren. La pregunta ¨¦s als llavis de l'opini¨® p¨²blica: "Tindrem o no tindrem producci¨®?". I El poeta Tom¨¤s Garc¨¦s canta a l'amor: "Que no sigui, per¨°, una il¡¤lusi¨® a punt de marcir-se, ans l'inici d'una gran realitat. El cinema en catal¨¤ no pot haver nascut en millors circumst¨¤ncies. Arriba sense lluita, com un fruit madur, tan natural!". La c¨¤mera es mou lentament i apareix a l'escena: Carner-Ribalta.
La proposici¨® de Montju?c. Gener de 1932. Universitat de Barcelona. Interior/dia. Pla general de tots els moderns de l'¨¨poca: Josep Maria Junoy; Llu¨ªs Montany¨¤; Maria Luz Morales; Josep Palau, Guillem D¨ªaz-Plaja... ?s el primer curs universitari de cinema que es fa a Espanya. Gaireb¨¦ a Europa: nom¨¦s a Moscou se'n fa un. Barcelona i la seva universitat ¨¦s, doncs, un pla contrapicat. A terra tothom parla de la "Proposici¨®". Quina? La de Carner-Ribalta. La de "crear un Hollywood a Barcelona que seria una de les empreses m¨¦s belles de la Catalunya renaixent. I en esmentar un Hollywood catal¨¤, no cal dir que hom pensa en l'afortunada exist¨¨ncia de l'Exposici¨® de Montju?c, la qual, complementada amb els variats paisatges de la nostra terra —Montserrat, Montseny, Costa Brava, Mallorca i Pirineus—, constitueix un dels empla?aments per a estudis cinematogr¨¤fics millors del m¨®n".
Enfoquem. Catalunya plat¨® natural. Enfoquem. Una ind¨²stria que donaria treball "a milers d'obrers". Zoom out: "Catalunya t¨¦ una oportunitat magn¨ªfica per imposar la seva personalitat pr¨°pia dins la cinematografia". Pla zenital: Carner sap que tots els pa?sos joves (Estats Units, la nova R¨²ssia, Txecoslov¨¤quia...) s'han constru?t simb¨°licament amb el cinema. Constru?m?
La c¨¤mera baixa del cel i es veu Montju?c. Aqu¨ª hi haur¨¤ els Estudis Cinematogr¨¤fics de Barcelona, SA. Gui¨® de Carner-Ribalta. Els 10 milions de pessetes de la societat els posen inversors barcelonins i sabadellencs (per exemple, l'industrial Ferran Casablancas). Tall. Els equips de filmaci¨® estan pactats amb la megaproductora alemanya UFA. Tall. Cal negociar amb l'ajuntament per instal¡¤lar-se en un dels palaus de Montju?c. Tall. Jaume Aiguader, alcalde de la ciutat per ERC, i Carner-Ribalta s¨®n amics. Per¨° no. Segons el lleidat¨¤ Aiguader, "tenia por de ser acusat d'afavorir massa les iniciatives del seu propi partit". Per¨° ara hi ha un gir de gui¨®: Aiguader concedeix l'autoritzaci¨® al franc¨¨s Camile Lemoine. Ell i Francesc El¨ªas creen el 1931 els estudis Orphea Films (pioners del sonor) amb capital franc¨¨s. Volen instal¡¤lar-se a Barcelona perqu¨¨ els productes els surtin m¨¦s barats. El Palau de la Qu¨ªmica de Montju?c, per a ells. The End? No.
Al Vall¨¨s s'hi veu m¨¦s. Juny de 1932. Sabadell. Exterior/dia. Primer pla: Carner-Ribalta somriu. T¨¦ deu milions de pessetes, raons, i el somni a la butxaca. La c¨¤mera fa una panor¨¤mica horitzontal. Es veuen "41.000.000 pams quadrats" per a la construcci¨® del "Hollywood catal¨¤". Cap al Vall¨¨s, que s'hi veu m¨¦s. Els plans s¨®n "detallad¨ªssims". Aqu¨ª es crearan els estudis. Al voltant, una urbanitzaci¨®: el barri dels empleats, les resid¨¨ncies dels artistes i directors, la zona d'esports, una Acad¨¨mia de l'Art i de la Ind¨²stria Cinematogr¨¤fica. Canvi de pla. Els contactes amb les empreses d'Europa i Americanes fets. Els projectes de films culturals, tur¨ªstics, documentals... I el gui¨® fa un gir amb un tall dels que fan esquin?ar els ulls.
Comen?a un muntatge en paral¡¤lel. Hi ha gent que aquesta pel¡¤l¨ªcula no els agrada. La premsa espanyola diu que no. Diaris com El Debate o El Noticiero sevillano inicien una campanya contra el Hollywood catal¨¤. Primer pla: aquest Hollywood no ¨¦s per fer pel¡¤l¨ªcules sin¨® que "se preparan para dar una sensaci¨®n de enorme pujanza apenas se apruebe el estatuto". Veu en off: S¨®n els dies de debat de l'Estatut i la meteorologia ¨¦s infernal. Muntatge en paral¡¤lel. La premsa catalana parla d'"enveja" "f¨°bia", de "les coses dels catalans". Salt temporal. La c¨¤mera ensenya les diferents iniciatives que naixeran a l'Estat espanyol, com Cifesa a Val¨¨ncia, o la continuaci¨® d'Orphea a Barcelona: totes voldran imitar l'estructura del Hollywood catal¨¤. Per qu¨¨ aquest final? El p¨²blic no l'ent¨¦n. Es frena per motius de pressi¨® pol¨ªtica? Econ¨°mics? Qu¨¨ passa? S'anuncia una tercera part.
G¨¨nere cl¨¤ssic: la trag¨¨dia. Abril de 1933. Palau de la Generalitat. Interior/dia. Hi ha una trama oculta que no s'ha vist. Carner-Ribalta, des que posa els peus a casa, no deixa d'insistir a l'amic, i conseller de Cultura, Ventura Gassol, perqu¨¨ tiri oficialment endavant el cinema. S¨®n seq¨¹¨¨ncies fora de camp. El primer¨ªssim primer pla arriba amb el decret (15 d'abril de 1933) de "Creaci¨® del Comit¨¨ de Cinema de Catalunya". ?s l'evoluci¨® institucionalitzada del Hollywood catal¨¤. Fora camp. Darrere, l'assessor, l'spin doctor, Carner-Ribalta. Fa parlar al conseller Gassol en roda de premsa: "Un dels factors m¨¦s influents en la vida col¡¤lectiva ¨¦s avui indubtablement el cinema". Mentre xerra es veuen els diferents plans picats de l'ambiciosa obra: cinema pedag¨°gic i cultural; el cinema comercial i econ¨°mic; films de turisme; la producci¨® professional i amateur; la creaci¨® d'una cinemateca i l'Escola de Cinema de la Generalitat. Sinopsi: hi ha una Catalunya real, tamb¨¦ hi ha d'haver una Catalunya f¨ªlmica. Catalunya ha de poder ser vista perqu¨¨ el m¨®n s¨¤piga que existeix. S'acaba la seq¨¹¨¨ncia.
Comen?a la trama del Comit¨¨. Qu¨¨ es pot veure? Aix¨°. Panor¨¤mica: projecci¨® de films en escoles, ateneus, hospitals, f¨¤briques... producci¨® de films educatius (El pa¨ªs de l'avellana, Gent de muntanya, El moviment demogr¨¤fic a Catalunya); creaci¨® d'una cinemateca; relacions amb productores i distribu?dores del pa¨ªs i de l'estranger; relacions internacionals; foment del cinema amateur com a primer pas cap al comercial; l'intent de fer l'Escola de Cinema vinculada a l'Escola de Treball i Escola Industrial... Molt per a poc temps. Perqu¨¨ aquest ¨¦s un gui¨® de g¨¨nere cl¨¤ssic: la trag¨¨dia. Els Fets d'Octubre de 1934 marquen un primer The End. Fos a negre.
The End? Abril de 1936. Barcelona. Exterior/interior. Dia/nit. B¨¦, a tothora i a tot arreu. El somni no ha mort. L'espectador, el ciutad¨¤, t¨¦ fam de fantasia. Entre el 1933 i el 1934 s'estrenen a Barcelona 495 films (nom¨¦s 17 estatals). I del 1927 al 1934 hi ha 14 films (comercials) on el catal¨¤ ¨¦s present d'alguna manera. La ind¨²stria coixeja per¨° la ciutat ¨¦s un plat¨® nervi¨®s. Els clons de Shirley Temple no s¨®n una an¨¨cdota d'un altre planeta. Existeix "el m¨®n del cinema barcelon¨ª", aquell que comen?a "despr¨¦s de veure un centenar de pel¡¤l¨ªcules i d'haver llegit unes quantes revistes cinematogr¨¤fiques, la gent, especialment la gent jove, arriba a una terminant conclusi¨®: jo seria una gran figura del cinema". Per encadenat, imatges d'aquesta muni¨® de gent que espera.
?s un ex¨¨rcit de somiatruites: els estudis de cinema reben un centenar de cartes di¨¤ries de gent que vol ser actor o actriu. Tr¨¤veling: es compta que la ciutat t¨¦ un miler d'actors ocasionals. S¨®n extres que salivegen per tocar un bocinet de pla de film. Tota una ind¨²stria. Se'ls sol pagar 15 pessetes per vuit hores de feina, amb vestit de carrer. Amb vestit de nit, 20 pessetes. Aix¨° ¨¦s Hollywood! Les acad¨¨mies de cinema tamb¨¦ fan l'agost. En dies de febre de cel¡¤luloide s'hi inscriuen seixanta persones cada dia. Totes somien desbancar Clark Gable o Joan Crawford, o... Fos a negre i a roig. Qu¨¨ ha passat?
Paradoxalment, la guerra civil fa m¨¦s visible i internacional la llavor del Hollywood catal¨¤. Per¨° ara ¨¦s un altre g¨¨nere. Pla general: l'innovador Comissariat de Propaganda de la Generalitat (dirigit pel periodista Jaume Miravitlles) t¨¦ un enginy¨®s i efectiu bra? audiovisual: Laya Films. Productora i distribu?dora encarregada de guanyar la guerra de la propaganda. La feina ¨¦s ¨¨pica i amb la dalla del contrarellotge: 27 documentals, 108 noticiaris. Es fa m¨¦s del que realment ¨¦s possible. Es veu Catalunya al m¨®n.
Muntatge en paral¡¤lel. Carner-Ribalta ¨¦s Comissari d'Espectacles de la Generalitat. S'ocupa del cinema. No l'abandona. Cinema adequat a la guerra. Gir de gui¨® de film de por amb encenalls de sang. La CNT-FAI, que controla el Sindicat d'Espectacles, est¨¤ contra la seva pol¨ªtica. Un dia, sortint d'una estrena, li disparen. Un av¨ªs. Fuig a l'exili. Fos a negre brutal, bestial. Despr¨¦s comen?a una altra pel¡¤l¨ªcula: El dictador que no ¨¦s Chaplin. El pa negre de la postguerra. El pa¨ªs de llum d'espelma. Flash forward. Carner-Ribalta va viure i morir a Calif¨°rnia. Les imatges s'encadenen: la llavor del Hollywood catal¨¤, la molla del que despr¨¦s ha estat Pa negre.
Nous catalans de viatge
La traject¨°ria de Pa negre en els esdeveniments gremials en els quals ha concorregut, des de la seva premi¨¨re al Festival de Sant Sebasti¨¤ del 2010 fins a la carrera pels Oscar que ahir va quedar, malauradament, estroncada, passant per un tr¨¤nsit triomfant pels Premis Goya, a la qual s'ha sumat una resposta gens menyspreable del p¨²blic, ha desfermat una certa euf¨°ria al si de la ind¨²stria del cinema catal¨¤. I el bienni 2010-2011 ofereix xifres que conviden a fer-los costat. Segons les dades de l'Institut Catal¨¤ de les Ind¨²stries Culturals (ICIC), la quota de mercat de les produccions catalanes al 2010 va cr¨¦ixer del 5,3% al 9%, en un context general per al cinema catal¨¤ de dos milions d'espectadors i d'una recaptaci¨® que ha crescut dels 7 als 12 milions d'euros al llarg del per¨ªode 2006-2011.
La vitalitat del sector es veu reflectida tamb¨¦ en les xifres brutes de producci¨®. Segons l'ICIC, de les 201 pel¡¤l¨ªcules produ?des a Espanya al 2010, 96 van ser de producci¨® o coproducci¨® catalana. Per la seva banda, el cat¨¤leg del 2011 de Catalan Films & TV, consorci promotor de la internacionalitzaci¨® de la producci¨® audiovisual del Principat, inclou m¨¦s d'una cinquantena de llargmetratges de ficci¨® i una vintena de llargs documentals. Tanmateix, cal destacar que moltes d'aquestes pel¡¤l¨ªcules s¨®n coproduccions amb altres pa?sos, fet que demostra un alt grau d'internacionalitzaci¨® de la producci¨® catalana.
Mentre els productors cerquen aliances de producci¨® i distribuci¨® amb la resta de l'Estat, Europa i els Estats Units, un grapat de professionals catalans posen rumb cap a Hollywood, ent¨¨s m¨¦s com a espai mental que com a lloc f¨ªsic. J. A. Bayona, director d'El orfanato (2010), estrenar¨¤ el 2012 The Impossible, protagonitzada per les estrelles Naomi Watts i Ewan McGregor. D'altra banda, el director d'origen gallec Rodrigo Cort¨¦s estrenar¨¤ Red Light, una producci¨® de la companyia arrelada a Catalunya Nostromo Films protagonitzada per Robert DeNiro i amb direcci¨® de fotografia del catal¨¤ Xavi Gim¨¦nez, que ja t¨¦ al seu curr¨ªculum un bon nombre de produccions de caire internacional.
D'altres faran, podr¨ªem dir, el cam¨ª de tornada, com els germans ?lex i David Pastor, que, despr¨¦s de dirigir el 2010 una pel¡¤l¨ªcula netament hollywoodenca com Carriers (Infectados), tornaran a Barcelona per escriure i realitzar Los ¨²ltimos d¨ªas, un projecte de clara vocaci¨® global, rodat en angl¨¨s. Mentrestant, la ind¨²stria nord-americana continuar¨¤ comptant amb el talent de Jaume Collet-Serra, director catal¨¤ que ha fet tota la seva carrera professional a Hollywood, amb t¨ªtols com The Orphan (La hu¨¦rfana, 2009) o Unknown (Sin identidad, 2011) i que en aquests moments espera que es decideixi el futur de l'¨²ltim projecte al qual ha estat vinculat: una adaptaci¨® en imatge real d'Akira, el manga i el film d'animaci¨® de 1989 de Katsuhiro Otomo.
D'altres t¨¨cnics no s¨®n aliens a aquesta tend¨¨ncia transnacional del cinema catal¨¤. ?s el cas dels especialistes en efectes especials de maquillatge David Mart¨ª i Montse Rib¨¦, que darrerament han participat en les produccions d'un creador de creixent influ¨¨ncia a Hollywood, el mexic¨¤ Guillermo del Toro, amb la ja hist¨°rica El laberinto del fauno: un Oscar al maquillatge, el 2007.
S¨®n exemples dels integrants d'una generaci¨® de cineastes que han ent¨¨s que, en un moment hist¨°ric en qu¨¨ Hollywood ha deslocalitzat la seva producci¨® tant en termes de talent com de localitzacions, una carrera cinematogr¨¤fica pot ser global. Aix¨° suposa la consolidaci¨® d'un model que sempre ha existit com a tend¨¨ncia (recordem que el pioner Bigas Luna va dirigir la seva pel¡¤l¨ªcula americana, Reborn, el 1981), per¨° que ara ha esdevingut una alternativa real, gr¨¤cies a la citada deslocalitzaci¨® de la producci¨®, al paper dinamitzador d'escoles de cinema com l'ESCAC i a l'aparici¨® de nous productors que han sabut trobar l'equilibri entre les seves ambicions i la seva preparaci¨®.
Jordi S¨¢nchez-Navarro ¨¦s professor de Comunicaci¨® Audiovisual a la Universitat Oberta de Catalunya.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
