L'home del sac

No entenc pas de meteorologia ni acostumo a veure els espais que hi dedica la televisi¨®, m¨¦s que res perqu¨¨ no hi tinc massa fe i, la veritat, a mi a vegades m'interessa m¨¦s saber si plour¨¤ a Madrid que no pas contemplar l'¨²ltima postal del Tur¨® de l'Home. No dic pas que no tinguin un caire cient¨ªfic ni que no siguin programes ben fets, i m¨¦s els de TV-3, que fa coses que m'agraden. El que passa ¨¦s que cada cop que surt l'home del temps no em trec del cap els renecs que encadenava el meu pare quan el veia, cosa que passava dos cops al dia, de forma rigorosa, necessitat com estava aquell pag¨¨s de mena d'esbravar-se i passar comptes perqu¨¨ l'¨²ltima pedregada s'havia emportat l'ordi, el blat i la civada, quan s'havia anunciat que havia de fer un dia de sol. Aquells crits, precedits d'un silenci sepulcral —la fam¨ªlia, mentrestant, no podia ni obrir la boca, com si fos a missa—, em martiritzaven tant que encara ara no goso posar la tele quan fan el temps —per a les prediccions, em refio m¨¦s aviat d'internet.

Tot i el meu desconeixement sobre climatologia, tinc la sensaci¨® que d'un temps en?¨¤ s'han perdut les estacions, i que ara passem del fred a la calor, del sol a la pluja, de l'estiu a l'hivern, com si de cam¨ª s'haguessin perdut la tardor i la primavera. Ara mateix em sembla impossible recuperar aquell temps tebi que em permetia veure com es feia fosc, un moment nost¨¤lgic per excel¡¤l¨¨ncia, ni reviure la trempera de quan es feia clar, uns minuts de plena excitaci¨®. Els canvis de temperatura han estat tan extrems que han afectat el meu sistema immunol¨°gic. Tip de la medicina convencional, que nom¨¦s feia que receptar-me medicaments que em curaven el nas a canvi de destrossar-me la gola, fart d'anar d'especialista en especialista, vaig rec¨®rrer a la medicina alternativa, i me n'he sortit, tot i que els estudis sanitaris la q¨¹estionin.

He tingut la sort que el meu metge de cap?alera, igual que passava amb el del poble, encara t¨¦ una visi¨® de conjunt del malalt, i no li sap cap greu, ans al contrari, que el comparteixi amb l'home¨°pata. Ja ho diu una emin¨¨ncia com el doctor Mois¨¨s Broggi: "La medicina d'avui cura m¨¦s, per¨° consola menys". I a mi, certament, m'ha reconfortat. Ara mateix, m'ha receptat civada, un regulador extraordinari que em prenc cada dia amb molta devoci¨®, sobretot perqu¨¨ m'evoca els temps en qu¨¨ an¨¤vem a segar amb el pare i renegava contra l'home del temps. Abans, la civada la don¨¤vem al bestiar, i ara me la menjo jo. Coses de la vida. Una q¨¹esti¨® de fe. Posats a no creure en res, prefereixo l'home del sac a l'home del temps.