Costa Brava, segle II

Els penya-segats, les cales, el pi vora el mar; Ava Gardner, Truman Capote, Salvador Dal¨ª, Josep Pla; truita deconstruida, anxoves, gambes; Tossa de Mar, Cadaqu¨¦s... L'enumeraci¨® respon a la imatge id¨ªl¡¤lica de la Costa Brava. ?s el mite que encara perdura. Per¨° la Costa Brava exhibeix tamb¨¦ edificis de 18 plantes a primera l¨ªnia de mar, muntanyes esquitxades de cases i carreteres a vessar. ?s l'altra realitat. Ja fa 101 anys que el periodista Ferran Agull¨®, des de l'ermita de Sant Elm, a Sant Feliu de Gu¨ªxols, o des de les ru?nes del convent de Blanes o, com defensava Pla, en una tert¨²lia de la Lliga Regionalista a Port Lligat, va trobar el nom a la costa que s'est¨¦n des de Blanes fins a la frontera francesa. El 12 de setembre de 1908 el va usar per primer cop a La Veu de Catalunya."Oh, la nostra costa brava, sense parella al m¨®n! (...) ¨¦s brava i ¨¦s rienta, fant¨¤stica i dol?a treballada pels temporals a cops d'onades com un alt relleu, i brodada pels besos de la bonan?a com una esquisidesa de monja pacient per qui les hores, els dies i els anys no tenen valor de temps". Qu¨¨ conserva avui de l'esquisida descripci¨®? La inauguraci¨®, dem¨¤, d'una de les darreres exposicions commemoratives del centenari d¨®na peu a repassar passat i futur.

Urbanisme: De platges verges a gratacels

Als anys 30 el pintor Salvador Dal¨ª va establir-se en una petita casa de pescadors en un entrant de mar solitari i inspirador a Portlligat, al costat de Cadaqu¨¦s. I va dedicar-se a reformar-la durant 40 anys. Deia que era "com una veritable estructura biol¨°gica. A cada nou impuls de la nostra vida li corresponia una nova c¨¨l¡¤lula, una cambra". Dal¨ª hi va viure fins al 1982, quan va morir Gala. Llavors es trasllad¨¤ a P¨²bol. Com Portlligat, a principi de segle la Costa Brava era un "pur parad¨ªs geogr¨¤fic", segons Pla. Acumulava petits municipis amagats entre els pins i la costa, de dif¨ªcil acc¨¦s. Muntanyes abruptes, combinades amb magn¨ªfiques cales i platges de sorra fina. Era el cas de S'Agar¨®, inventada per la burgesia catalana. Va ser el 1920 quan Josep Ensesa, fill d'un industrial de Girona, va demanar a l'arquitecte Rafael Mas¨® que constru¨ªs sobre la badia de Sant Pol una ciutat jard¨ª. I la va batejar amb el nom del rierol que la creuava: Agar¨®. El municipi ¨¦s dels primers que atrau un incipient turisme internacional cap a una terra encara verge, que vivia de la pesca i del suro. La guerra acab¨¤ amb el degoteig insignificant de curiosos [...]

El veritable boom comen?a als seixanta, de la m¨¤ de les famoses holandeses i el destape. Es construeixen els primers hotels a Roses, Platja d'Aro i Lloret de Mar. I, a la vegada, sorgeixen als setanta les urbanitzacions. Es fan uns plans urban¨ªstics sense cap ni peus. Un problema que s'allarga en el temps. Ja amb la democr¨¤cia, els ajuntaments retallen tres de cada deu urbanitzacions previstes per¨°, en molts llocs, com Roses, el mal ja est¨¤ fet. O com a Platja d'Aro, on la destrossa ¨¦s m¨¦s evident, amb edificis d'apartaments com el Beach Palace, amb 18 plantes.

Per l'arquitecte expert en urbanisme Esteve Coromines no hi ha dubte que les fa?anes del litoral i les urbanitzacions s¨®n els dos problemes de la costa avui. Proposa un pla per abastir les urbanitzacions d'infraestructures, retallar les que siguin massa agressives amb el medi i fer plans d'integraci¨® a l'entorn. Amb el tema dels gegants a primera l¨ªnia de mar, com el Beach Palace de Platja d'Aro, o les moles de Calonge i Sant Feliu de Gu¨ªxols, les propostes s¨®n m¨¦s radicals: demolir les edificacions. Per¨° aix¨° suposa un esfor? per part de la Generalitat, que encara no ha fet. "Els ajuntaments no poden fer-se c¨¤rrec de les indemnitzacions", explica Coromines. La zona amb m¨¦s edificis d'altures impossibles ¨¦s la Costa Brava centre.

Coromines proposa que des del Col¡¤legi d'Arquitectes, amb el consens de la Generalitat es faci un cat¨¤leg d'edificis "que s'haurien de transformar, ja no ensorrar, que tampoc s¨®n tants". Tot i aix¨°, en els ¨²ltims 10 anys el creixement de la Costa Brava ha estat controlat. "La resta de la costa de l'Estat ha crescut a un ritme cinc o deu vegades superior", sost¨¦ Coromines. Per¨° reconeix que el litoral catal¨¤ ¨¦s el m¨¦s poblat d'Espanya.

Cultura: L'etern parn¨¤s catal¨¤

La carretera llarga i sinuosa que porta a Cadaqu¨¦s la van haver de rec¨®rrer multitud d'artistes. Dal¨ª, l'amfitri¨®, va acollir Federico Garc¨ªa Lorca o Picasso. Durant dues setmanes, el pintor de Figueres, amb Luis Bu?uel, van envair el poble per rodar Un chien andalou. Per¨° la gent del petit poble de pescadors de la terra es va acostumar als artistes. A Cadaqu¨¦s, Dal¨ª i Marcel Duchamp eren dos habitants m¨¦s. Duchamp hi arrib¨¤ el 1933. Al 1958 va convertir el municipi en la seva resid¨¨ncia d'estiu, fins que va morir al 1968. Amb ell va portar alguns amics, com Man Ray, John Cage, Jean Tinguely i Roberto Matta.

Duchamp va conjuminar l'art amb els escacs al Caf¨¦ Meliton i les tert¨²lies al Casino de Cadaqu¨¦s. M¨¦s tard, la terra que va promoure la fam¨ªlia Pitxot tamb¨¦ va servir de refugi al grup de la gauche divine que representaven Oriol Bohigas, Rosa Reg¨¤s, Jorge Herralde i Eugenio Trias, entre altres. Avui, Cadaqu¨¦s ¨¦s una localitat de segona resid¨¨ncia de barcelonins.

Igual d'inaccessible que Cadaqu¨¦s era Tossa de Mar, el contrapunt cultural, a l'altra banda de la costa. La carretera de Tossa, que porta al municipi des de Sant Feliu de Gu¨ªxols, ¨¦s una serp quilom¨¨trica. Les llegendes de les morts i els fantasmes que se'ls apareixen de nit als conductors s¨®n innumerables. El municipi fortificat, a m¨¦s de presenciar un idil¡¤li amor¨®s entre Ava Gardner i el torero Mario Cabr¨¦, es va convertir en "La Babel de les Arts", com la batej¨¤ el pintor i cr¨ªtic Rafael Benet. El pintor Andr¨¦ Masson arrib¨¤ en un "exili voluntari"als anys trenta. "Tossa es buena para mi trabajo", deia al 1934. Tamb¨¦ s'instal¡¤laren al petit poble de pescadors Marc Chagall, George Bataille, Oskar Z¨¹gel i Dora Mar. Aix¨° va propiciar que els artistes nacionals entressin en contacte amb l'avantguarda europea. La guerra fratricida els va fer fugir.

Per¨° alguns s'hi van quedar, com Pla. L'escriptor de Palafrugell va escollir passar els seus ¨²ltims dies a Llofriu, on hi havia el mas familiar. A Pla l'unia una amistat amb Ensesa. Aquest va ser el responsable de fer arrelar a la Costa Brava la tradici¨® dels concerts, que encara es conserva. Va comen?ar a la seva resid¨¨ncia a S'Agar¨®: Senya Blanca. Es tracta d'una casa enorme al costat del mar, que continua en mans de la fam¨ªlia. All¨ª celebrava concerts que va batejar com Festival de S'Agar¨®. Va ser el precedent de tota una s¨¨rie de festivals d'estiu, com el de Peralada, el de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Gu¨ªxols o el dels Jardins de Cap Roig, a Calella de Palafrugell.

Gastronomia: Snack o truita deconstruida

"Abans, a la frontissa del motel ten¨ªem un cartell que deia Snack Bar i els passants es paraven perqu¨¨ sabien que f¨¨iem plats combinats". ?s dif¨ªcil d'imaginar que al Motel Empord¨¤, a Figueres, Josep Mercader (1926-1979) serv¨ªs la cl¨¤ssica hamburguesa, amb ous fregits, croquetes i patates. Per¨° aix¨ª va ser fins als anys 60, segons el seu gendre i avui propietari del negoci Joan Subirats. Va comen?ar a treballar d'ajudant fins que, en casar-se amb la filla de l'amo, va agafar el negoci. Explica Subirats que no va ser fins als 70 quan Mercader va portar a la Costa Brava la primera revoluci¨® gastron¨°mica amb la nouvelle cuisine francesa. "Es va passar de l'entrem¨¨s i el c¨°ctel de gambes al bacall¨¤ amb all i l'amanida francesa amb menta...", recorda Subirats. Durant aquells primers anys del motel, Pla es va deixar caure per la taula de Mercader. "Per¨° no podia rosegar!", recorda Subirats. Dal¨ª tamb¨¦ havia visitat el Motel, per¨° menys. Ara s'hi deixen caure els que toregen al sud de Fran?a, com Juli¨¢n L¨®pez, el Juli, o Jos¨¦ Tom¨¤s.

La segona revoluci¨® en la cuina de la Costa Brava arriba de la m¨¤ de Ferran Adri¨¤, amb una cuina radicalment nova als anys 90. Per menjar una truita deconstruida al seu restaurant El Bulli, a Roses, cal esperar fins al 2010. "Ara estem en el moment de la consolidaci¨®", explica Joan Roca, un dels germans Roca que regenten el Celler amb el mateix nom a Girona.

A la Costa Brava les estrelles Michelin es compten ja a desenes. La marca en t¨¦ 14. El cuiner Marc Gascons, de 33 anys, fa ben poc que ha obtingut la seva primera amb el restaurant Els Tinars, a Santa Cristina d'Aro. El seu secret ¨¦s cuinar per separat els cl¨¤ssics ingredients de mar i muntanya. "Abans, els sabors de les gambes i la carn es barrejaven perqu¨¨ es cuinaven alhora", diu. Un cl¨¤ssic seu: espardenyes amb salsitxes i tom¨¤quet. L'¨²ltim fam¨®s: la cantant australiana Kylie Minogue amb la seva parella, de Tossa de Mar, el model Andr¨¦s Velencoso.

Personatges: Entre Ava i Tita

"?Mi amiga ha muerto! ?Mi amiga ha muerto!", cridant, embogit va apar¨¨ixer a l'Hotel Trias, a Palam¨®s, l'escriptor Truman Capote. Era l'agost de 1962. Capote era a Palam¨®s escrivint A sang freda. Havia anat al quiosc a comprar la premsa, i es va trobar amb la mort de Marilyn Monroe. "Estava passant per un moment dif¨ªcil, es veia, per¨° aqu¨ª hi trobava tranquil¡¤litat", recorda el propietari de l'hotel, Josep Colomer. El passeig, el nucli hist¨°ric i les petites cales van acollir al turmentat escriptor i al seu amant Jack Dunphy. Els dos van fer d'amfitrions d'una bona colla d'amics, com el dramaturg, compositor i actor No?l Coward i el fot¨°graf brit¨¤nic Cecil Beaton. A tots els acompanyava sempre Charlie, l'inseparable buldog de l'autor. La Costa Brava era terra de personatges coneguts. Als anys 50 la van ocupar els actors m¨¦s insignes de Hollywood. Ara es deixen fotografiar gent del paper cuix¨¦ nacional.

Tot comen?a amb l'actriu brit¨¤nica Madeleine Carroll, a mitjans anys 30. Va arribar fins als trencants de la terra gironina gr¨¤cies al matrimoni Woedvodsky, coneguts com els Russos de Cap Roig. Ella va fer d'ambaixadora i va aconseguir que als anys 50 es trobessin afincats a Palam¨®s per temporades el periodista Robert Ruark, Capote i Ava Gardner. "Una vegada la vaig portar en moto fins a casa del Ruark", recorda Colomer, encara vinculat a l'Hotel Trias de Palam¨®s.

Ava arrib¨¤ a Tossa de Mar la primavera de 1953 per rodar Pandora i l'holand¨¨s errant, d'Albert Lewin. Compartia cartell amb el galant Mario Cabr¨¦, amb qui va viure un idil¡¤li que va fer embogir Frank Sinatra. Durant el rodatge, Ava es va quedar a l'Hotel La Gavina, a S'Agar¨®, el paratge de les grans personalitats de l'¨¨poca. Un complex que va crear Ensesa per als residents de la seva urbanitzaci¨®. Avui encara t¨¦ els esglaons coberts amb les catifes vermelles, tapissos penjats de les parets i terres de marbre, amb mosaics. Per¨°, enlloc d'Ava Gardner, tenen a cantants com Alejandro Sanz que paguen 2.500 euros per una nit a la Suite Real. El complex t¨¦ les seves pr¨°pies boutiques i compta amb barrera de seguretat per protegir les m¨¦s de 160 mansions.

La baronessa Thyssen-Bornemisza, Carmen Tita Cervera, ¨¦s avui la nova ambaixadora de la Costa Brava. Amb la finca Mas Ma?anas a Sant Feliu de Gu¨ªxols, her¨¨ncia del seu difunt marit, el bar¨® Heinrich Thyssen-Bornemisza, ¨¦s f¨¤cil veure-la per la rambla del municipi, comprant a la pastisseria. Ella ja no pot descobrir una Costa Brava ex¨°tica, per¨° s¨ª que pot convertir-la en un reclam cultural amb el nou museu Thyssen previst a Sant Feliu de Gu¨ªxols.

Turisme: Buscant emocions intenses

Els primers turistes coincideixen amb la creaci¨® de la ciutat jard¨ª d'Ensesa. Se'ls coneix pels viatgers blaus: arist¨°crates i burgesos que muntaven viatges des de Barcelona a la costa per fer immersions en aigua freda. Eren, sobretot, gent de Barcelona i Fran?a.

La primera transformaci¨® que es pot anomenar turisme arriba als anys 30, amb Coco Chanel. Amb ella, el bronzejat deixa de ser un signe de pobresa. Els turistes comencen a mirar cap a les platges. Per¨° la terra de Pla ¨¦s encara un rac¨® ex¨°tic i desconegut. En aquests primers moments, Dal¨ª s'instal¡¤la a Portlligat amb Gala i els pintors internacionals comencen a recalar a Tossa de Mar. Exporten la imatge de la Costa Brava, juntament amb Ensesa i el seu S'Agar¨®. El turisme augmenta i ja al 1935 se celebraven les primeres jornades sobre els perills de cr¨¦ixer massa r¨¤pid. La creaci¨® del patronat Costa Brava-Girona correspon a aquests temps. Per¨° la guerra, un cop m¨¦s, a?ll¨¤ la zona. "Va suposar un forat negre de 20 anys", diu el professor de la facultat de Turisme de la Universitat de Girona, Jos¨¦ Antonio Donaire.

No ¨¦s fins als anys 60 que es repr¨¨n la popularitat, amb les sueques i els seus biquinis. El turisme agafa una embranzida desconeguda. Les noves classes mitjanes europees poden, per primer cop, anar de vacances i la Costa Brava ofereix sol i platja per pocs diners. Apareix el turisme massiu, que dura fins als 70. Llavors pren molta for?a el turisme de proximitat i la segona resid¨¨ncia. I quan sembla que tot est¨¤ perdut, arriben els nou pa?sos emergents de la Uni¨® Europea. Alhora els ajuntaments dels municipis prenen consci¨¨ncia de marca i creen estrat¨¨gies pr¨°pies. L'eix de Blanes a Lloret ¨¦s un gran reclam del turisme en paquet, on operen els operadors tur¨ªstics.

Tant Donaire com la directora del Patronat de la Costa Brava-Girona, Dolors Batall¨¦, com el seu president, Enric Vilert, coincideixen en la import¨¤ncia de fugir de l'estacionalitat. Oferir els trets diferencials durant tot l'any que superin el turisme de platja i es basin m¨¦s en el patrimoni, la cultura i el turisme rural, activitats per a tot l'any. Donaire proposa que la Costa Brava s'erigeixi com a referent de les estades curtes de dos o tres dies oferint experi¨¨ncies intenses. "Hem d'explicar que a Emp¨²ries es poden llan?ar amb paracaigudes, que poden visitar el Museu Dal¨ª a la nit, o que tenen una zona verda amb el carril bici", conclou. Aix¨ª es fa el segon segle de la Costa Brava.