Notes sobre la ¡°immersi¨® catalanoide¡±

La not¨ªcia, fa no-res, assegurava que la Secci¨® Quarta de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la nul¡¤litat parcial del decret de la Generalitat Valenciana que regula l¡¯Oficina de Drets Ling¨¹¨ªstics. L¡¯alt tribunal ha desestimat el recurs de cassaci¨® presentat per l¡¯administraci¨® valenciana contra la sent¨¨ncia del Tribunal Superior de Just¨ªcia (TSJCV), de 22 de maig de 2020, que va declarar la nul¡¤litat de ple dret de 12 articles del decret que regula el funcionament d¡¯aquest organisme. Tot naixia d¡¯un recurs del PP i l¡¯Associaci¨® per a la Defensa del Castell¨¤ (sic) que es queixaven que l¡¯Oficina defensava ¡°nom¨¦s els drets dels valencianoparlants a expressar-se en valenci¨¤¡±, i deixava ¡°desemparades¡± les persones castellanoparlants.

A l¡¯endem¨¤ de fer-se p¨²blica la sent¨¨ncia, el president del PPCV, Carlos Maz¨®n, va proclamar solemnement que ¡°el PP continuar¨¤ recorrent als tribunals si ¨¦s necessari per a frenar iniciatives com la policia ling¨¹¨ªstica de Puig¡±. ¡°Nosaltres proposem -va afegir- una uni¨® de conviv¨¨ncia, sense imposicions, sense policies ling¨¹¨ªstiques, sense pa?sos catalans, sense immersi¨® catalanoide¡±.

Fins ac¨ª els fets. Ara explicar¨¦ la meua opini¨®. En primer lloc, em sembla una mica estramb¨°tic que els qui han for?at aquesta sent¨¨ncia del Suprem ho hagen fet al¡¤ludint al ¡°desemparament¡± de les persones castellanoparlants. Que les persones que parlen castell¨¤ (una de les tres o quatre lleng¨¹es majorit¨¤ries del m¨®n) puguen arribar a sentir-se ¡°desemparades¡± sembla un cas per al molt reverend Sigmund Freud o, alternativament, per al sempre am¨¦ Ram¨®n Mar¨ªa del Valle-Incl¨¢n. Si cada xicotet avan? de qualsevol dels altres idiomes hisp¨¤nics ha de ser viscut com una amena?a pel gegant castell¨¤¡­ que D¨¦u ens pille confessats.

Despr¨¦s tenim la reacci¨® d¡¯aquesta peculiar criatura meridional que respon al nom de Carlos Maz¨®n. Un Zaplana bis, em sembla, que en el futur ens proporcionar¨¤ tants motius per a la hilaritat (o per a l¡¯estupefacci¨®/indignaci¨®, segons es mire) com el Zaplana original. Segons el flamant president del PP local, la t¨ªmida Oficina de Drets Ling¨¹¨ªstics de la Generalitat respon a la l¨°gica de la ¡°inmersi¨®n catalanoide¡±. B¨¦.

En espanyol -¨²nica llengua que coneix Maz¨®n i tots els Mazones que en el m¨®n s¨®n i seran- el sufix -oide t¨¦ un mat¨ªs clarament despectiu. Fins i tot resulta perfectament ofensiu. ?I per qu¨¨, ens podr¨ªem preguntar, per comentar una sent¨¨ncia judicial sobre un tema valenci¨¤ Maz¨®n ha d¡¯insultar Catalunya o, alternativament, a tots els qui parlem catal¨¤? Perqu¨¨ la dreta valenciana, d¡¯alguna manera, ¨¦s com aquell personatge del film de Kubrick a qui se li disparava el bra?, inevitablement, en una espasm¨°dica salutaci¨® romana (o siga, feixista). La pel¡¤l¨ªcula a qu¨¨ faig refer¨¨ncia, com haur¨¤ endevinat el lector, ¨¦s Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb (estrenada a Espanya com Tel¨¦fono rojo: ?volamos hacia Mosc¨²?). I el senyor Maz¨®n, incomprensiblement, continua utilitzant l¡¯anticatalanisme com si la societat valenciana d¡¯avui dia s¡¯assemblara en res a la dels alegres aldarulls postfranquistes dels anys 70.

En fi, ell sabr¨¤. Per la meua banda, en tot cas, nom¨¦s puc afirmar que he sigut usuari de l¡¯Oficina de Drets Ling¨¹¨ªstics. I aquest ¨²s que n¡¯he fet ha sigut una experi¨¨ncia formidable, que m¡¯agradaria compartir.

La primera vegada que hi vaig acudir va ser en mar? del 2018. El motiu de la meua reclamaci¨® va ser que, en anar a inscriure un llibre acabat d¡¯editar en el Dep¨°sit Legal, vaig observar que en la casella corresponent a ¡°Idioma¡± es podia triar, entre altres opcions, entre ¡°Valenci¨¤¡± i ¡°Catal¨¤¡±. Vaig proposar a la Conselleria que es canviara aquesta p¨¨rfida amfibologia en favor de la f¨®rmula que havia recomanat l¡¯AVL (Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua), valenci¨¤/catal¨¤. I la Conselleria, rauda, em va donar la ra¨® i va procedir al canvi.

La segona reclamaci¨® va tindre lloc al desembre del 2020. En aquesta ocasi¨®, el motiu va ser estrictament particular. Havia cancel¡¤lat una hipoteca que tenia amb el Banc de Sabadell i, a l¡¯hora de formalitzar la corresponent escriptura, la meua notaria, a Borriana, volia fer-me creure que el document legal no podria ser en valenci¨¤. Al principi vaig pensar que era una broma o un lapsus, ja que jo mateix havia realitzat altres intervencions en la mateixa notaria en el passat en la llengua del pa¨ªs. Per aix¨° vaig deixar indicat quina era la meua voluntat, amb la cobertura legal escaient, sense m¨¦s cab¨°ries. Amb el temps, per¨°, l¡¯escriptura em va arribar en un perfecte castell¨¤. Efectuada la protesta en l¡¯Oficina de Drets, la notaria va tardar segons a oferir-me, gratis et amore, una c¨°pia en valenci¨¤ del document...

Aquests dos exemples demostren ¨Ccrec- que l¡¯Oficina de Drets Ling¨¹¨ªstics de la Generalitat Valenciana ¨¦s ¨²til i est¨¤ ben fonamentada. Si ha d¡¯adequar la seua actuaci¨® a la nova sent¨¨ncia, doncs endavant. Per¨° relacionar la seua activitat amb una suposada ¡°Inmersi¨®n catalanoide¡±... Es necessita ser un complet alienat o un torracollons memorable per a defensar aquesta teoria. Per¨° alerta: ximples d¡¯aquesta mena, ens poden arribar a governar. Fem el possible per evitar-ho, per fa.