La fascinaci¨® per la joguina

Aube, la filla d¡¯Andr¨¦ Breton, va visitar l¡¯any 2019 el Museu del Joguet de Catalunya (Figueres). I quan Josep Maria Joan Rosa (82 anys), el seu fundador i ¨¤nima, l¡¯estava acomiadant, Aube li va prometre que li enviaria ¡°des poup¨¦es¡±. Ell s¡¯esperava un parell de nines i van arribar¡­ 36 titelles comprats pel seu pare a M¨¨xic en companyia de Frida Kahlo. Aquest ¨¦s un cas dels centenars de donacions que ha rebut el museu, que ara fa 40 anys. Moltes s¨®n de persones an¨°nimes. Altres donacions tenen cognoms molt coneguts. Hi ha l¡¯Osito Marquina que la germana de Dal¨ª, Anna Maria, va cedir amb dues cartes de Federico Garc¨ªa Lorca parlant de l¡¯osset, la joguina m¨¦s estimada pels dos germans. Josep Palau i Fabre regal¨¤ en Ciril¡¤lo (un arrossegall), creat pel seu polifac¨¨tic pare, fabricant de joguines, com tamb¨¦ ho va ser Joaqu¨ªn Torres-Garc¨ªa. Pere Casald¨¤liga (un seient de joguet), les germanes de Salvador Puig Antich (un tren el¨¨ctric) o Pilar Juncosa ¡ªla v¨ªdua de Joan Mir¨®¡ª (un siurell) s¨®n altres dels noms. Com el d¡¯Ernest Lluch, que l¡¯any 1985 va portar-hi un cavall de cartr¨®. En el primer aniversari del seu assassinat se li va fer un homenatge al museu. Hi havia el cavall, un entranyable memorial que encara visiten els amics de Lluch.

La fam¨ªlia de Josep Maria Joan Rosa tenia una tintoreria a Figueres i estava escrit que havia de seguir al negoci. ¡°Per¨° no m¡¯interessava i els ho vaig dir¡±. El 1959 va instal¡¤lar-se a Barcelona, on va estudiar per a aparellador, i treball¨¤ en despatxos d¡¯arquitectes. Un dels motius per encetar la col¡¤lecci¨® va ser que els fabricants van abandonar la llauna litografiada: feien servir nous materials i aquelles joguines semblaven condemnades. ¡°Va apar¨¨ixer el plexigl¨¤s, un pl¨¤stic tou. Moltes joguines les trobava abandonades al carrer i les recollia quan tornava a casa caminant. D¡¯altres les aconseguia en diferents comer?os, com una ferreteria de Gr¨¤cia que tenia els preus en rals, o a Can Llaunetes de Figueres¡±, establiment que va sovintejar quan va descobrir que a casa seva havien llen?at els joguets.

Per¨° Josep M. Joan Rosa, en aquella ¨¨poca i fins al 1977, era tamb¨¦ un artista pl¨¤stic. Quan l¡¯hi preguntes, no hi dona import¨¤ncia i et diu que havia de triar entre dedicar-se a l¡¯art o a la col¡¤lecci¨®, i que per aix¨° ho va deixar. Va pintar, per exemple, un quadre d¡¯homenatge a Puig Antich. Confit Mir¨® ¨¦s al MACBA perqu¨¨ forma part de la col¡¤lecci¨® d¡¯art conceptual que Rafael Tous va donar al museu. I tamb¨¦ decor¨¤ una tapa de v¨¤ter amb un ganivet, una forquilla i el saler (bon profit). Segur que la mirada d¡¯artista va influir en la seva manera d¡¯entendre el joc i la joguina. Josep Maria Joan tanca el tema dient que ¡°a tots els artistes els fascina el joguet, pel moviment, per les litografies, les capses...¡±.

Tant al pis de Barcelona com al de Figueres rebia visites que volien con¨¨ixer la seva incipient col¡¤lecci¨®. Van anar-hi Opisso, Foix..., per¨° la figura imprescindible en aquesta hist¨°ria ¨¦s Joan Brossa. ¡°El vaig con¨¨ixer molt aviat a Barcelona i cada dimecres anava al seu estudi a ensenyar-li les novetats que tenia. Mostrava una enorme admiraci¨® i sempre hi veia m¨¦s que un simple joguet¡±. El poeta va ser un dels que hi va haver al darrere de la primera exposici¨® que es va fer el 1972 al Palau G¨¹ell de Barcelona. El t¨ªtol no admet dubtes sobre l¡¯autoria: ¡°Joguets recollits per en Josep Maria Joan Rosa de Figueres¡±. Brossa va celebrar-ho amb un sonet. Despr¨¦s de deu anys fent exposicions temporals, finalment el 1982 va obrir el museu a Figueres. El 1984, Brossa va escriure la ¡°Sextina en el Museu del Joguet¡±, que acaba: ¡°Omplen les sales el record dels dies;/ salten les coses; toca el sol a l¡¯herba/ i ens sabem bitlles d¡¯un mat¨ª de fira¡±.

El museu ofereix un llibre per recollir l¡¯opini¨® dels visitants. ¡°Un hi va escriure que era molt millor aquest que el de Dal¨ª! I un altre, als anys setanta o vuitanta, ens preguntava on eren els Madelman. Vam fer-los una vitrina. Perqu¨¨ el museu ha de mirar endavant, pensar qu¨¨ voldran trobar-hi els visitants de l¡¯any 2050 que ara juguen amb els m¨°bils i les consoles¡±. Ja hi ha una vitrina amb la PlayStation o el Mario.

El museu t¨¦ prestigi internacional. Ha fet pr¨¦stecs o intercanvis amb museus germans de Taiwan, Su¨¨cia, Par¨ªs, etc. I un aspecte central de la seva feina ¨¦s documentar cada pe?a amb el m¨¤xim de dades. ¡°Ens ajuda disposar de m¨¦s de 700 cat¨¤legs de fabricants. No som un museu que tingui principalment peces ¨²niques. Som un museu industrial i la documentaci¨® ¨¦s un patrimoni tant o m¨¦s valu¨®s que la joguina¡±.

Josep Maria Joan va tenir una incipient educaci¨® musical i sempre hi ha hagut m¨²sica al museu. N¡¯hi va haver al film que es va fer per a aquella primera exposici¨® a Barcelona. Es deia Parafr¨¤stic 1 i la banda sonora era de Carles Santos. A la primera sala se sent Erik Satie, i a les altres, l¨°gicament, t¡¯acompanya Pascal Comelade. ¡°Jaume Sisa defensa que l¡¯himne oficial del museu ha de ser ?Qualsevol nit pot sortir el sol?. Vam fer una exposici¨® temporal amb tots els personatges que la can?¨® convoca¡¯'.

Josep Maria Joan i la seva esposa, Pilar Casademont, han fet cr¨¦ixer el museu. T¨¦ 25.000 peces, de les quals se n¡¯exposen unes 8.000. I no ¨¦s un cementiri. ¡°Intentem donar nova vida als joguets¡±. I ho fan, per exemple, portant nines a una resid¨¨ncia amb malalts d¡¯Alzheimer. ¡°He vist com persones que feia tres mesos que no parlaven t¡¯explicaven que havien jugat amb nines semblants¡±.

Amb motiu dels 40 anys, el museu ha publicat un llibre, Joguets i escriptors, editat per Juli¨¤ Guillamon, on es recullen textos d¡¯autors catalans que parlen del joc. Com V¨ªctor Catal¨¤ i Merc¨¨ Rodoreda, que en dues narracions coincideixen a descriure unes nines desgraciadament nafrades.

Passejar pel museu ¨¦s reviure emocions i records, l¡¯exploraci¨® que feies amb el joguet, aquesta singular combinaci¨® de llibertat i regles. Josep Maria Joan en parla amb for?a i convicci¨®, merescudament orgull¨®s. Veure la seva empenta fa recordar aquella frase de Bernard Shaw: ¡°S¡¯¨¦s vell quan es deixa de jugar¡±. Josep M. Joan encara ho fa.