La Zona de Baixes Emissions de Barcelona: millorar la qualitat de l¡¯aire salva vides

La Zona de Baixes Emissions Rondes BCN, pionera a l¡¯Estat Espanyol, ha aconseguit reduir gaireb¨¦ un 30% les emissions contaminants a la metr¨°polis segons acredita l¡¯Ag¨¨ncia Europea del Medi Ambient. Experts com el ge¨°leg Xavier Querol, investigador del CSIC, destaquen que la millora de la qualitat de l¡¯aire salva vides.

¡°Una deficient qualitat de l¡¯aire mata, per¨° aquest ¨¦s nom¨¦s l¡¯¨²ltim dels seus efectes. Abans de matar, provoca tot tipus de malalties, fa perdre dies de feina i redueix de manera dr¨¤stica la qualitat de vida¡±. Qui parla ¨¦s Xavier Querol (Morella, 1963), investigador geoqu¨ªmic i assessor de l¡¯Organitzaci¨® Mundial de la Salut, un home que ha dedicat la seva vida a investigar i contribuir a combatre la contaminaci¨® atmosf¨¨rica.

Si alguna cosa t¨¦ clara Querol ¨¦s que aquesta assassina silenciosa es presenta amb m¨²ltiples m¨¤scares. ¡°En termes globals, contaminen per damunt de tot els vehicles, la construcci¨®, la ramaderia, la ind¨²stria i els sistema de calefacci¨®¡±, ens explica. Quan es parla d¡¯entorns urbans, com l¡¯¨¤rea metropolitana de Barcelona, ¡°la principal amena?a ¨¦s el tr¨¤nsit rodat, responsable del 70% de les emissions de di¨°xid de nitrogen¡±.

Un reguitzell d¡¯amenaces microsc¨°piques

Querol explica que les part¨ªcules contaminants que emeten els cotxes s¨®n d¡¯una mida inferior a les 10 micres, una desena part del gruix d¡¯un cabell hum¨¤¡±. Un cop respirades, ¡°no nom¨¦s afecten als pulmons, tamb¨¦ travessen els alv¨¨ols i una proporci¨® important arriba al torrent sanguini¡±.

Aix¨° explica que, a m¨¦s de causar al¡¤l¨¨rgies o inflamacions pulmonars, ¡°aquestes part¨ªcules siguin responsables directes del 15% dels ictus¡±. Querol considera que es tracta d¡¯un problema que sovint menystenim perqu¨¨ els efectes de respirar aire de baixa qualitat triguen molt de temps a manifestar-se: ¡°Quan mengem una truita en mal estat i aquella mateixa nit tenim un problema g¨¤stric, establim de manera immediata i inequ¨ªvoca que hi ha una relaci¨® de causa i efecte. En canvi, la greu malaltia cardiovascular que ens pot crear la contaminaci¨® atmosf¨¨rica es manifestar¨¤ molts anys despr¨¦s, de manera que no farem aquesta connexi¨®, que ¨¦s igual de ferma des d¡¯un punt de vista cient¨ªfic¡±.

L¡¯expert aporta una dada que li resulta especialment significativa: ¡°La Comissi¨® Europa xifra en 307.000 el nombre de persones que moren cada any de manera prematura a l¡¯Europa dels 27 com a conseq¨¹¨¨ncia de la contaminaci¨® per part¨ªcules¡±. S¨®n 700.000 menys de les que morien anualment al 1990, ¡°per¨° continuen sent moltes m¨¦s de les que es pot permetre una societat que es preocupi per la salut i el benestar dels seus ciutadans¡±. La millora de la qualitat de l¡¯aire ¨¦s, en opini¨® de Querol, ¡°un dret c¨ªvic, com la millora de l¡¯educaci¨®, la paritat de g¨¨nere o la conciliaci¨® familiar¡±. De fet, els ¡°pa?sos amb millors indicadors socials, com Austr¨¤lia, Canad¨¤ o els d¡¯Escandin¨¤via, s¨®n tamb¨¦ els que m¨¦s progressos estan fent en la lluita contra la contaminaci¨® atmosf¨¨rica¡±.

Baixes emissions, alta efic¨¤cia

Querol opina que hem d¡¯aprendre de ¡°les hist¨°ries d¡¯¨¨xit¡± que podem trobar al nostre entorn m¨¦s proper. ?s el cas de la regi¨® italiana de la Llombardia, que ha fet ¡°passes endavant ben fermes des de 2015 aplicant mesures que al nostre pa¨ªs hem estat massa reticents a implementar¡±.

Una d¡¯aquests mesures ¨¦s la creaci¨® de zones de baixes emissions (ZBE). S¨®n ja 280 les ciutats europees que s¡¯han dotat d¡¯aquestes ¨¤rees urbanes de tr¨¤nsit rodat restringit per raons mediambientals. A Espanya, el govern central preveu la seva implementaci¨® massiva a municipis de m¨¦s de 50.000 habitants a partir de 2023.

¡°Respirar en condicions normals l¡¯aire de Barcelona ¨¦s l¡¯equivalent a fumar-se dues cigarretes di¨¤ries¡±, Xavier Querol, expert en contaminaci¨® atmosf¨¨rica i assessor de l¡¯Organitzaci¨® Mundial de la Salut

¡°Arribem amb vuit anys de retard amb respecte a Mil¨¤, Roma o Palerm, per parlar nom¨¦s de ciutats de caracter¨ªstiques similars a Barcelona¡±, explica Querol, ¡°per¨° el cas ¨¦s que la nostra ZBE ja ¨¦s una realitat, i el seu efecte positiu sobre la qualitat de l¡¯aire s¡¯est¨¤ comen?ant a percebre de manera n¨ªtida¡±. El ge¨°leg considera que ¡°¨¦s una mesura tan imprescindible com insuficient per si mateixa¡±. Forma part ¡°d¡¯un trencaclosques ben complex que s¡¯ha de completar, entre d¡¯altres coses, amb una pol¨ªtica de mobilitat urbana que prioritzi el transport actiu (a peu, amb patins, amb bicicleta...) o p¨²blic i una electrificaci¨® o hibridaci¨® gradual dels vehicles¡±.

Comparat amb el model que es va implementar a la capital d¡¯Espanya l¡¯any 2018 (Madrid Central), Querol destaca que ¡°la ZBE barcelonina ¨¦s molt m¨¦s extensa, 95 kil¨°metres quadrats, mentre la madrilenya no arriba als 5 kil¨°metres quadrats, l¡¯equivalent a Ciutat Vella¡±. Aix¨° s¨ª, els criteris de circulaci¨® a Madrid s¨®n ¡°molt restrictius¡± mentre a Barcelona resulten ¡°un p¨¨l m¨¦s laxos, perqu¨¨ encara es permet la circulaci¨® de vehicles amb etiqueta groga, que s¨®n un de cada quatre i resulten molt m¨¦s contaminants que els d¡¯etiqueta verda¡±.

Aquestes restriccions han hagut de fer front al rebuig d¡¯una part de la ciutadania. Querol considera que ¡°la feina de pacificaci¨® del tr¨¤nsit a la ciutat est¨¤ encara a mig fer, i aix¨° crea un seguit de problemes pr¨¤ctics que s¡¯hauran d¡¯anar resolent¡±. Per ell, all¨° que de veritat importa ¨¦s que, ¡°al marge de consideracions ideol¨°giques que no crec que vinguin al cas, les zones de baixes emissions s¨®n un eina efica?, m¨¦s que contrastada arreu del m¨®n i a les ciutats m¨¦s avan?ades i din¨¤miques d¡¯Europa¡±.

No es tracta ¡°d¡¯arremetre contra el cotxe, sin¨® d¡¯evitar que es faci servir de manera irresponsable a l¡¯interior de ciutats molt contaminades¡±. Querol es mostra conven?ut que la gent ¡°deixar¨¤ de rec¨®rrer per sistema a l¡¯autom¨°bil privat tan bon punt tinguem una xarxa de transport metropolit¨¤ r¨¤pid, econ¨°mic i responsable¡± complementada amb ¡°una comunicaci¨® ¨°ptima amb les ciutats sat¨¨l¡¤lits i amb p¨¤rquings dissuasius ja des de la ciutat d¡¯origen¡±. Despr¨¦s de tot, ¡°qui no vol respirar un aire m¨¦s saludable?¡±, es pregunta.

En aquests moments, respirar l¡¯aire de la majoria d¡¯indrets de la ciutat de Barcelona equival a ¡°fumar dues cigarretes i mitja di¨¤ries¡±. En pics de contaminaci¨®, ¡°quan es superen amb escreix els llindars de seguretat de l¡¯Organitzaci¨® Mundial de la Salut¡±, la quantitat es multiplica. ¡°Estem parlant de gaireb¨¦ un miler de cigarretes anuals. I no nom¨¦s en el cas de la poblaci¨® adulta amb un estat de salut adequat. Tamb¨¦ els nadons, la gent gran, els asm¨¤tics, les persones amb malalties cardiovasculars cr¨°niques...¡±.

Un altre aspecte de la contaminaci¨® atmosf¨¨rica a considerar ¨¦s el seu ben notable impacte econ¨°mic: ¡°El Banc Mundial, instituci¨® poc sospitosa de fonamentalisme ecologista, diu que ens estem gastant el 4,5% dels nostre producte interior brut en mesures per combatre la mala qualitat de l¡¯aire. Fins i tot la Rep¨²blica Popular de la Xina va canviar radicalment de model i, des de 2013, s¡¯esfor?a per fer compatible el seu desenvolupament industrial amb la reducci¨® d¡¯emissions¡±.

Querol acaba amb una crida a la ciutadania: ¡°Feu cas als cient¨ªfic, a les administracions i al Banc Mundial. Hem d¡¯aplicar mesures immediates i ambicioses. I les zones de baixes emissions s¨®n ara mateix una de eines m¨¦s eficaces que tenim al nostre abast¡±.

ZBE RONDES, BCN, UNA INICIATIVA QUE SERVIR? DE MODEL

L¡¯any 2020 va ser establerta la Zona de Baixes Emissions Rondes BCN, una iniciativa pionera a l¡¯Estat Espanyol i una de les ¨¤rees de tr¨¤nsit restringit per raons mediambientals m¨¦s grans del sud d¡¯Europa. La lidera i coordina l¡¯?rea Metropolitana de Barcelona (AMB) i integra cinc municipis, Barcelona, L¡¯Hospitalet de Llobregat, Sant Adri¨¤ del Bes¨®s, Esplugues de Llobregat i Cornell¨¤ de Llobregat. La zona abasta una superf¨ªcie total de 97 kil¨°metres quadrats on hi viuen dos milions de persones.

Carles Conill, director de Serveis de Mobilitat Sostenible de l¡¯AMB, destaca que ¡°l¡¯¨¤mbit local de l¡¯¨¤rea metropolitana va apostar per aquesta via quan encara no s¡¯havia creat un marc estatal de regulaci¨® de les zones de baixes emissions¡±. Amb l¡¯entrada en vigor de la Llei de Canvi Clim¨¤tic, ¡°l¡¯exist¨¨ncia d¡¯aquestes ¨¤rees ¨¦s ja una obligaci¨® derivada d¡¯una llei estatal per a totes les poblacions de m¨¦s de 50.000 habitants, de manera que avui ens sentim molt m¨¦s acompanyats en la nostra iniciativa¡±, destaca Conill. En aquest sentit, la zona de baixes emissions de Barcelona servir¨¤ de model per a la resta de ciutats espanyoles, 148 en total, que hauran d¡¯acollir-se a aquesta iniciativa abans que acabi 2023.

El director de Mobilitat considera que les restriccions al tr¨¤nsit s¨®n ¡°una de les maneres m¨¦s efectives de combatre les emissions de part¨ªcules t¨°xiques i di¨°xid de nitrogen¡±, que van ser responsables directes l¡¯any 2019, segons s¡¯estableix en un article de la revista The Lancet, ¡°de m¨¦s morts que la suma de les causades per la sida, la mal¨¤ria, la guerra, el terrorisme i la tuberculosi¡±.

Tot i haver estat llen?ada l¡¯any 2020, la plena implementaci¨® de la ZBE es va veure ajornada fins setembre de 2021 com a conseq¨¹¨¨ncia de la pand¨¨mia. Des de llavors, el seu impacte ha estat ja ben perceptible. Fonts de l¡¯AMB destaquen que ha servit per reduir en un 50% l¡¯emissi¨® de di¨°xid de nitrogen i carb¨® negre (subst¨¤ncia carcin¨°gena de primer nivell) i en un 20% la de part¨ªcules.

L¡¯Ag¨¨ncia Europea de Medi Ambient ha expressat el seu ple suport a la implementaci¨® de la mesura tot destacant que est¨¤ permetent reduir gaireb¨¦ un 30% de les emissions contaminants a Barcelona.