Redescobrir Joaquim Jord¨¤

Un cineasta debuta com a director d¡¯una ficci¨® en solitari amb seixanta anys. Despr¨¦s de tant¨ªssims projectes frustrats, per fi aconsegueix tirar endavant una pel¡¤l¨ªcula amb el suport de la ind¨²stria, un pressupost decent, actrius conegudes, estrena garantida. Una pel¡¤li de ficci¨®, esclar, que ¨¦s el que se suposa que han de fer els cineastes de deb¨°. La rebuda de la pel¡¤l¨ªcula, tanmateix, ¨¦s discreta. I poc despr¨¦s pateix un infart cerebral, amb seq¨¹eles dif¨ªcils de conjugar per a qui es dedica a mirar i fer veure: t¨¦ problemes per identificar formes i colors, per recordar, per llegir. Sembla descartat per al cinema. Aleshores, l¡¯incident que l¡¯havia de deixar fora de joc, contra tot pron¨°stic, el torna a la cursa. I el que havia de ser l¡¯ep¨ªleg d¡¯una traject¨°ria s¨°lida per¨° sense estrid¨¨ncies esdev¨¦ pr¨°leg de l¡¯etapa m¨¦s prol¨ªfica, brillant i influent de la seva obra.

El gir de gui¨®

Mones com la Becky (1999) ho canvia tot. La vida de Joa?quim Jord¨¤, segur, per¨° tamb¨¦ el cinema documental tal com el coneix¨ªem. Si ¨¦s que el coneix¨ªem, perqu¨¨ fins aquell tombant de segle aqu¨ª se n¡¯havia estrenat ben poc. A l¡¯imaginari col¡¤lectiu, els documentals eren reportatges de televisi¨®, per¨° llargs. Fins i tot si arribaven als cinemes, s¡¯enduien els codis de la petita pantalla a la gran: testimonis o entrevistes a l¡¯estil talking head; veus en off transmetent informaci¨®; algunes imatges de recurs o d¡¯arxiu per contextualitzar; i, de tant en tant, alguna recreaci¨® dels fets amb actors professionals. I prou.

El projecte havia nascut una d¨¨cada abans com a ficci¨®, arran d¡¯una nota a peu de p¨¤gina d¡¯un llibre que el director tradu?a per a l¡¯editorial del seu amic Jorge Herralde, Anagrama, amb la qual va treballar des de la seva fundaci¨®. Mones com la Becky va passar per desenes de convocat¨°ries de subvenci¨®, tres productores, un parell de canvis de nom i l¡¯aband¨®. Fins que el 1998, des del M¨¤ster en Documental de Creaci¨® que la Universitat Pompeu Fabra acabava d¡¯inaugurar, se li proposa realitzar un film i ell decideix recuperar parcialment la idea.

El projecte reneix com a documental. Per¨° un tipus de documental que considera que la ficci¨® no ¨¦s mat¨¨ria excloent, sin¨® que la inclou i l¡¯abra?a. Aquesta hibridaci¨® ser¨¤ senyal d¡¯identitat de la filmografia jordaniana, per¨° tamb¨¦ de la nova tradici¨® documental que ell ¡ªamb altres franctiradors solitaris, com ara V¨ªctor Erice, Jos¨¦ Luis Guer¨ªn, Basilio Mart¨ªn Patino o Pere Portabella¡ª contribueix a fundar. (Malauradament, encara hi havia poca dona darrere les c¨¤meres.)

¡®Mones com la Becky¡¯ (1999) ho va canviar tot: la vida de Joaquim Jord¨¤ i el cinema documental com el coneix¨ªem

Els protagonistes de la pel¡¤l¨ªcula s¨®n els interns d¡¯un centre de crisi psiqui¨¤trica als quals Jord¨¤ proposa representar una obra teatral al voltant d¡¯Egas Moniz, Premi Nobel de Medicina per haver practicat la primera lobotomia a un ¨¦sser hum¨¤. El primer ¨¦sser viu que l¡¯havia rebut havia estat una mona de nom Becky. Gr¨¤cies a la intervenci¨® havia perdut agressivitat, per¨° tamb¨¦ la capacitat afectiva i l¡¯energia. Aix¨ª i tot, Moniz decideix replicar en humans un procediment que ens desf¨¤ d¡¯all¨° m¨¦s vital que tenim. ¡°Fins a quin punt es pot matar la vida per salvar la vida?¡±, es pregunta un dels experts al film. A la comunitat cient¨ªfica, per¨°, li va semblar tan bona idea com per recon¨¨ixer-la amb la seva m¨¤xima distinci¨®.

Representacions dins la representaci¨®

Jord¨¤ dissenya un artefacte documental endimoniat, un joc de miralls que desafia els l¨ªmits entre realitat i ficci¨®. Que ens fa preguntar-nos si ¨¦s veritat que a la realitat s¡¯hi accedeix per la via objectiva (¨¦s a dir, que sembli que no hi ha ning¨² mirant i explicant). O b¨¦ a l¡¯inrev¨¦s: si no ¨¦s m¨¦s honest recon¨¨ixer que hi ha alg¨² que mira, i explicitar-ho. I si, paradoxalment, com m¨¦s capes s¡¯interposen entre nosaltres i la realitat, m¨¦s a prop de con¨¨ixer-la podr¨ªem estar-hi. La realitat no ¨¦s una. No s¡¯explica sola. No hi ha una ¨²nica manera de veure-la, ni de viure-la. ?s evident que la pres¨¨ncia de la c¨¤mera t¨¦ incid¨¨ncia sobre all¨° que grava. Per qu¨¨, doncs, fer veure que no? Per qu¨¨ no assumir-ho i explotar-ho?

Aix¨° ¨¦s el que aconsegueix Mones com la Becky, on els interns es mostraran com s¨®n de veritat al voltant de la representaci¨® que se¡¯ls proposa fer. Apareixen quan desapareixen sota la m¨¤scara, a l¡¯hora d¡¯encarnar alg¨² altre. Quan el joc de miralls est¨¤ funcionant a tot rendiment, fent-nos perdre de vista la realitat perqu¨¨ la seva refer¨¨ncia ja ens queda ben lluny, ¨¦s quan la podem veure.

Per afegir complexitat a la complexitat, el director tamb¨¦ prendr¨¤ part en la pel¡¤l¨ªcula. Decideix explorar art¨ªsticament l¡¯experi¨¨ncia que l¡¯havia de deixar fora de joc, l¡¯ictus i les seves seq¨¹eles cognitives, i introduir-s¡¯hi com a personatge: al cap i a la fi, com els interns, ell tamb¨¦ t¨¦ una visi¨® distorsionada de la realitat. Amb aquest gest neix el cinema documental autobiogr¨¤fic a casa nostra (amb perm¨ªs de Xavier Juncosa, que als anys vuitanta ja havia abordat f¨ªlmicament la seva biografia a L¡¯¨¤via i Ma germana, tot i que sense autoinscriure-s¡¯hi).

Fa un tipus de documental que considera que la ficci¨® no ¨¦s mat¨¨ria excloent, sin¨® que la inclou i l¡¯abra?a

La primera persona narrativa de Jord¨¤, per¨°, a difer¨¨ncia de moltes expressions autobiogr¨¤fiques ¡ªi no sols f¨ªlmiques, tamb¨¦ en la literatura o el periodisme¨C, no ¨¦s egoc¨¨ntrica. Al contrari, el director assumeix que si els altres han d¡¯exposar-se, ell tamb¨¦. Que per ser justos, la vida alie?na s¡¯ha de convocar amb la vida pr¨°pia. D¡¯igual a igual. I aquest intent de construir una relaci¨® horitzontal amb els seus personatges ¨¦s ¨¨tica, ¨¦s est¨¨tica i ¨¦s pol¨ªtica.

Dispositius que s¨®n discursos

A De nens (2003) tamb¨¦ utilitzar¨¤ la seva biografia com a passarel¡¤la a l¡¯alteritat. L¡¯any 1997, poc despr¨¦s de l¡¯ictus, Joaquim Jord¨¤ havia tornat a Barcelona. Ha d¡¯aprendre a viure amb una visi¨® diferent (i deficient) de la realitat, i el tra?at quadriculat dels carrers de la ciutat l¡¯ajudar¨¤ a orientar-se. Venia de Madrid, on s¡¯havia mudat als anys vuitanta amb la intenci¨® de dedicar-se professionalment al cinema. Aquest allunyament del centre que havia d¡¯avortar les seves aspiracions, per¨°, les afavorir¨¤: ¨¦s a la perif¨¨ria on troba la independ¨¨ncia en la qual se sent, per fi, c¨°mode i lliure de servituds.

Va instal¡¤lar-se al barri del Raval, on pocs mesos abans havia esclatat una suposada xarxa de peder¨¤stia internacional que vam con¨¨ixer com a cas Raval. Al llibre Raval. Del amor a los ni?os, el periodista Arcadi Espada havia denunciat les irregularitats del proc¨¦s d¡¯instrucci¨® i la sobredimensi¨® que n¡¯havien fet els mitjans. Jord¨¤ construir¨¤ la seva pel¡¤l¨ªcula a partir del judici oral, per¨° per capbussar-se en les motivacions reals del cas, que s¨®n m¨¦s urban¨ªstiques que sexuals (tot i que a la causa figuraran les segones i no les primeres).

Casualment, els implicats formen part d¡¯una associaci¨® que s¡¯oposava al model higienista de regeneraci¨® urbana que aposta per eliminar la conflictivitat dels barris enderrocant edificis ¡ªcom si les persones haguessin d¡¯esfumar-se amb els blocs¡ª i, ja posats, construir una ciutat ben guapa, ben vendible i ben tur¨ªstica. D¡¯aix¨°, per¨°, no se¡¯n parlar¨¤ al judici. Perqu¨¨ dels interessos reals dels poders que cooperen per perpetuar-se no se¡¯n parla. Almenys, no p¨²blicament. No anant de cara.

El que far¨¤ Jord¨¤, doncs, ¨¦s representar-ho. Crea un dispositiu f¨ªlmic en qu¨¨ trena els discursos dels agents socials que participaran en el proc¨¦s oral ¡ªjudicatura, mitjans de comunicaci¨®, forces de seguretat, xarxa assistencial¡ª per demostrar-nos que entre tots enuncien un ¨²nic discurs on cadasc¨² pronuncia la part del text que li toca. La forma de la pel¡¤l¨ªcula, per tant, ser¨¤ un correlat de la idea que sost¨¦: els poders no es discuteixen entre ells. Es reforcen. I quan cal, s¡¯encobreixen.

La construcci¨® de dispositius que no nom¨¦s traslladen discursos, sin¨® que s¨®n discursos, era tamb¨¦ una novetat respecte del documental convencional, que acostuma a verbalitzar idees per¨° no a traduir-les formalment.

Formes (alternatives) de resist¨¨ncia

Aquesta coalici¨® interessada de poders p¨²blics reapareixer¨¤ al seg¨¹ent projecte del director. Vint anys no s¨®n res (2004) recupera els protagonistes d¡¯una pel¡¤l¨ªcula pr¨¨via, Numax presenta... (1980), per esbrinar qu¨¨ ha estat de les seves vides. Si han estat fidels a l¡¯esperit que els va dur a ocupar una f¨¤brica i autogestionar-la durant dos anys.

De rerefons, una altra vegada, la voracitat immobili¨¤ria, les reestructuracions (devastadores) del sistema. Numax s¡¯ubicava en un edifici de l¡¯Eixample barcelon¨ª. L¡¯edifici era m¨¦s valu¨®s en el marc d¡¯un capitalisme que ja mutava cap a la seva deriva postindustrial que no pas els electrodom¨¨stics que s¡¯hi fabricaven. Per aix¨° els propietaris forcen la conflictivitat laboral, segurament sense preveure el grau de combativitat dels treballadors. Aquests resisteixen dos anys. I quan assumeixen que no podran tombar el capitalisme, per¨° s¨ª evitar ser-ne funcionals, decideixen plegar. Per¨° abans faran una pel¡¤l¨ªcula que documenti la seva expe?ri¨¨ncia. I una festa.

Perqu¨¨ Numax presenta¡­ ¨¦s alhora ritu funerari i celebratori: decreta la clausura de la mobilitzaci¨® obrera, s¨ª. Per¨° tamb¨¦ l¡¯aparici¨® d¡¯una nova forma de dissid¨¨ncia, que ser¨¤ vital i no exclusivament laboral. Retrobarem els protagonistes a Vint anys vivint de manera senzilla, amb aspiracions i fites aparentment humils. Per¨° no ¨¦s tan humil ni poc ambi?ci¨®s fer-se un lloc al m¨®n perfectament coherent amb els teus valors. Resistir a l¡¯assimilaci¨®, evitar la norma, no transigir. Com deia l¡¯esl¨°gan promocional del film, ¡°no han estat tot el que volien, per¨° tampoc res que no volguessin¡±.

Jord¨¤ total

Jord¨¤ ja havia dirigit documentals amb anterioritat que contenien les mateixes traces creatives; en particular, Maria Aur¨¨lia Capmany parla d¡¯Un lloc entre els morts (1969) i El encargo del cazador (1990), peces semidesconegudes que mereixerien m¨¦s atenci¨® cr¨ªtica. Tamb¨¦ havia fet cinema militant durant la seva estada a It¨¤lia (¨¦s l¡¯autor, per exemple, del documental oficial de commemoraci¨® del centenari de Lenin). I havia codirigit una ficci¨® amb Jacinto Esteva, Dante no es ¨²nicamente severo (1967), que t¨¦ el valor hist¨°ric de ser el film-manifest de l¡¯Escola de Barcelona, el moviment experimental i formalista que va crear-se en oposici¨® al mesetari i possibilista Nuevo Cine Espa?ol. M¨¦s enll¨¤ del mirall (2006), la seva ¨²ltima pel¡¤l¨ªcula, ser¨¤ la m¨¦s autobiogr¨¤fica, i on portar¨¤ al l¨ªmit aquesta voluntat que sembla haver-se imposat de dissoldre la dist¨¤ncia entre autor i personatges (que ¨¦s, si m¨¦s no, una relaci¨® de poder). I, al mig, va signar guions d¡¯obres tan populars com El Lute: camina o re?vienta i Carmen de Vicente Aranda, i s¨¨ries de televisi¨® com Turno de oficio o Los jinetes del alba.

Despr¨¦s de mitja vida lligada als oficis del cinema, el reconeixement no li va arribar fins a Mones com la Becky. Aquell projecte que tantes vegades li havien rebutjat. Quan m¨¦s a prop devia estar de defallir. Lluny de la capital de la ind¨²stria, amb condicions de producci¨® m¨¦s pr¨°pies del cinema de guerrilla. Amb un g¨¨nere cinematogr¨¤fic menystingut i perif¨¨ric com ¨¦s el documental. I a sobre, amb problemes per veure-hi. Joaquim Jord¨¤ va trobar aleshores el cam¨ª quan m¨¦s se¡¯n va desviar. Va brillar quan havia d¡¯apagar-se. Hi va veure millor quan pitjor hi veia. I aix¨ª ens va ensenyar a mirar.

Pensar un cl¨¤ssic

Mones com la Becky es va rea?litzar en el marc del M¨¤ster en Documental de Creaci¨® de la UPF, i era part d¡¯un projecte educatiu innovador que incorporava la producci¨® de cinema a l¡¯ensenyament. Tamb¨¦ De nens i Vint anys no s¨®n res van ser iniciatives del M¨¤ster. Jord¨¤ estava vinculat a la Pompeu Fabra des de 1996, quan va comen?ar a fer classes de gui¨® als estudis de Comunicaci¨® Audiovisual.

La relaci¨® entre el cineasta i la instituci¨® va ser constant i intensa. La universitat va constituir un Centre d¡¯Estudis Joaquim Jord¨¤ dedicat a la divulgaci¨® del seu llegat. Aix¨ª, s¡¯ha posat en marxa ¡°Descobrir Joaquim Jord¨¤¡±, un projecte del Centre d¡¯Estudis Joaquim Jord¨¤ en col¡¤laboraci¨® amb el Master in Ephemeral Architecture and Temporary Spaces (MEATS) d¡¯Elisava, Facultat de disseny i enginyeria (UVic-UCC). El projecte vol explicar dues de les seves dimensions, la de cineasta i la de professor, tot privilegiant l¡¯instint rupturista, la sorpresa, el pensament contra corrent i el sentit de l¡¯humor. El projecte tindr¨¤ dues potes: una exhibici¨® a la galeria ?rea Tallers i un cicle de cinema a la sala En Construcci¨®, totes dues al Campus Poblenou de la Pompeu. Tamb¨¦ es preveu la celebraci¨® d¡¯un simposi sobre el director i la publicaci¨® d¡¯un llibre monogr¨¤fic. L¡¯exhibici¨®, comissariada per Gl¨°ria Salvad¨®, Albert Elduque i Jordi Ball¨®, parteix d¡¯una exposici¨® pr¨¨via realitzada a Santa Coloma de Farners, ciutat natal de Jord¨¤, a partir de l¡¯arxiu personal que va cedir a l¡¯ajuntament abans de morir. Es complementa amb una instal¡¤laci¨® visual feta per estudiants internacionals d¡¯Elisava sobre la import¨¤ncia de Jord¨¤ com a retratista a trav¨¦s dels rostres de molts dels seus personatges. Dos audiovisuals exploraran el seu llegat com a professor: un a partir de la seva veu i el seu cinema, i l¡¯altre a trav¨¦s dels records i les viv¨¨ncies de les seves alumnes.

De la intensa relaci¨® entre el director i la UPF neix el Centre d¡¯Estudis Jo?a??quim Jord¨¤ per divulgar el seu llegat

El cartell de l¡¯exposici¨® s¡¯ha fet fet a partir d¡¯una fotografia in¨¨dita de Jord¨¤ cedida pel seu fill Sergi, tamb¨¦ professor de la UPF. I Daria Esteva ha dissenyat un cartell expressament per al film El encargo del cazador, basat en la figura del seu pare, Jacinto Esteva.

En paral¡¤lel, es podr¨¤ veure una mostra amb vuit dels seus t¨ªtols m¨¦s importants. Les projeccions seran obertes i gratu?tes, i estaran presentades per pensadors i cineastes per a qui el llegat de Jord¨¤ ha estat fonamental, com ara Luis L¨®pez Carrasco, Andr¨¦s Duque, Isa Campo i Mikel Gurrea, cineastes; Judit Carrera, directora del CCCB; Jordi Amat; N¨²ria Prims, actriu; Marina Garc¨¦s, o l¡¯assagista Eloy Fern¨¢ndez Porta. Les sessions aniran precedides de projeccions pr¨¨vies, el mateix dia a la tarda, que serviran d¡¯obertura cinematogr¨¤fica i conceptual. En aquestes sessions es podran veure altres films de Jord¨¤, aix¨ª com obres d¡¯altres persones que dialoguen amb les seves.

El cicle s¡¯estendr¨¤ del 19 d¡¯octubre al 30 de novembre, i l¡¯exhibici¨® es podr¨¤ visitar des d¡¯aquest octubre fins al mar? del 2023.

Fer cultura a la universitat

Aquesta no ¨¦s la ¨¦s primera exposici¨® a la galeria ?rea Tallers del Campus Poblenou. S¡¯hi van exhibir Joan Fontcuberta - Evid¨¨ncia, realitzada amb la Fundaci¨® Vila Casas, i Univers Jordi Cano, en col¡¤laboraci¨® amb l¡¯ACVIC, Centre d¡¯Arts Contempor¨¤nies. La UPF ha implementat un model educatiu, transformador i interdisciplinari que promou activitats art¨ªstiques que ajudin a establir connexions entre l¡¯alumnat i les institucions culturals.

L¡¯?rea Tallers ¨¦s un espai d¡¯intercanvi. Inclou la galeria d¡¯exposicions i ¨¦s seu d¡¯¡±En resid¨¨ncia¡±, un projecte creatiu transversal i amb acompanyament d¡¯experts, pensat tamb¨¦ per a la reincorporaci¨® d¡¯antics alumnes i persones sense vincle amb la universitat. L¡¯?rea disposa d¡¯un cinema: la sala ¡°En construcci¨®¡±. Est¨¤ ideada per projectar-hi obres en proc¨¦s i generar un debat creatiu sobre elles. Tamb¨¦ est¨¤ disponible per a col¡¤lectius de la ind¨²stria cultural catalana que vulguin fer-hi passis.

El Departament de Comunicaci¨®, a m¨¦s a m¨¦s, impulsa diverses accions en el marc del projecte EDvoluci¨® de transfer¨¨ncia del coneixement. Per exemple, la recuperaci¨® de la m¨ªtica cap?alera del Diari de Barcelona, que l¡¯ajuntament va cedir davant la proposta de posar en marxa ¡°un diari fet per estudiants, per¨° no un diari estudiantil¡±.

La UPF tamb¨¦ forma part de la comunitat RIS3CAT, consorci publicoprivat per aplicar criteris d¡¯innovaci¨® en el camp de la cultura. Participa en quatre projectes ¨CEdvidence, Nanomoocs, Engagement i Mironins¨C que apleguen diferents institucions editorials, muse¨ªstiques i de la ind¨²stria cultural per generar models d¡¯innovaci¨® amb possibilitats reals d¡¯implantaci¨®.