Polimorfisme vora?

Ja podia passar, que ens hi trob¨¦ssim, de fet la gram¨¤tica de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans ¨¦s tan generosa amb la variaci¨® que per alguna banda havien de patir les costures. Comen?a a ser significativa la tend¨¨ncia d¡¯alguns autors i traductors de prescindir de la preposici¨® per a en qualsevol context, i per tant d¡¯emprar sempre per. Ja es considerava una soluci¨® estimable per al drama de triar per o per a davant d¡¯infinitiu merc¨¨s a la proposta Coromines-Sol¨¤ de fer-hi senyorejar sempre per, per¨° ara t¡¯ho pots trobar f¨¤cilment tamb¨¦ davant de sintagma i de pronom. Tot d¡¯una, mentre corregeixes una novel¡¤la, ensopegues amb un personatge que ha comprat un regal per l¡¯¨¤via.

Aquesta tend¨¨ncia, deia al principi, s¡¯ha vist clarament atiada per la nova gram¨¤tica, que ha bandejat els conceptes de normativitat i correcci¨® tot accentuant la descripci¨® i el polimorfisme dels diversos fen¨°mens que integren la llengua. Aix¨ª, com diu Teresa Cabr¨¦ al pr¨°leg de la gram¨¤tica, ¡°la condici¨® normativa es presenta a trav¨¦s de la descripci¨® dels usos i de llur posici¨® en un espectre de possibilitats generals i restringides¡±. I afegeix, i d¡¯aqu¨ª plora la criatura: ¡°Una nova manera de llegir la norma que requereix dels usuaris de la gram¨¤tica una certa destresa interpretativa¡±.

Ja hem dit algun altre cop que aquesta manera d¡¯entendre la norma ha resultat en l¡¯eclosi¨®, recentment, d¡¯una llengua molt m¨¦s rica en l¡¯¨¤mbit de la literatura, on tot d¡¯autors i traductors estan excel¡¤lint en la formulaci¨® d¡¯un informal escrit que ha trobat l¡¯aval precisament en la gram¨¤tica de l¡¯IEC. Com tamb¨¦ ens estem acostumant a uns nivells m¨¦s alts de variaci¨® geogr¨¤fica, amb l¡¯exposici¨® de trets dialectals sota la coartada de determinats personatges o de la proced¨¨ncia de l¡¯autor. Els recursos posats en joc s¨®n tan amplis, que obres tradu??des que abans haurien estat aplanades sota el corr¨® de la llengua est¨¤ndard ara presenten prou diversitat de registres i variants respecte del text original.

Quin ¨¦s, per¨°, el l¨ªmit de l¡¯expressi¨® de la variaci¨®, si ¨¦s que n¡¯hi ha? Deia en comen?ar que ens trobem, ara, amb la reducci¨® de les preposicions per i per a, amb l¡¯argument que, en bona part del domini ling¨¹¨ªstic, la a no es pronuncia. Diu la gram¨¤tica: ¡°I en els altres parlars (catal¨¤ septentrional i central, parlars bale¨¤rics i alguer¨¨s) es fa servir per d¡¯una manera general¡±. I afegeix que ¡°en els registres formals es diferencia l¡¯¨²s de totes dues preposicions¡±, cosa que equival a dir que en els informals la diferencia?ci¨® ¨¦s prescindible. Vet aqu¨ª, doncs, que hem sotm¨¨s tamb¨¦ els usos preposicionals a la l¨°gica de la variant geo?gr¨¤fica (es fa per a la majoria del domini) i del registre utilitzat (i basta que la preposici¨® aparegui en un di¨¤?leg o en un text en primera persona per justificar la tria).

El mateix fenomen el trobem en altres casos. En un fil recent de Twitter, usuaris d¡¯aquesta xarxa lamentaven l¡¯expansi¨® que estan experimentant algunes combinacions pronominals abundants en catal¨¤ central, sobretot aquelles que comporten l¡¯elisi¨® de consonants en el verb: digue-li que vull coneixe¡¯l, per exemple; no era f¨¤cil deduir quin era el parlar de cadasc¨², per¨° era obvi que es tractava de parlants que rebien aquestes formes amb estranyesa, tal com deuen rebre amb estranyesa l¡¯omissi¨® de la a a la frase ha comprat un regal per a l¡¯¨¤via. ?s evident que el greuge ¨¦s pitjor per al parlant d¡¯occidental al qual es for?a a llegir una preposici¨® contra natura que no pas al d¡¯oriental que, quan la troba escrita, la processa sense m¨¦s fent-ne la reducci¨®.

?s leg¨ªtim que des del catal¨¤ central s¡¯estenguin f¨®rmules pr¨°pies com a expressi¨® de la variaci¨®? Per descomptat, en cas contrari el central quedaria com a variant no marcada i la variaci¨® nom¨¦s resultaria en un pintoresquisme dels parlars no centrals. Per¨° l¡¯ab¨²s d¡¯aquestes estrat¨¨gies pot acabar soscavant un dels trets definidors del model de llengua escrita, la composicionalitat, basada en la idea que les diverses variants han de compartir elements que permetin la construcci¨® d¡¯un model unitari. Tal vegada, m¨¦s enll¨¤ de pressuposar en els usuaris de la gram¨¤tica una certa destresa interpretativa (que no sigui all¨° que cadasc¨² per on l¡¯enfila), convindria delimitar quins trets s¨®n susceptibles de variaci¨® i quins conv¨¦ preservar dins la composici¨®. Altrament, el polimorfisme se¡¯ns menjar¨¤.