El castell¨¤ no serveix per a res

Quines ganes que tenia de fer aquest titular. ?s el que se¡¯ns ha dit tantes vegades als parlants de catal¨¤, i sobretot als aprenents de catal¨¤, davant la possibilitat ¡ªmolt m¨¦s seductora¡ª d¡¯aprendre una llengua amb la qual es poden fer coses de deb¨° i anar pel m¨®n. Doncs un viatge d¡¯uns dies a dues capitals europees, H¨¨lsinki i Tallinn, ha servit per verificar que, de fet, el castell¨¤ tampoc serveix de gaire si et vols fer entendre, i el t¨°pic aquell que ¡°les lleng¨¹es serveixen per comunicar-se¡± nom¨¦s et valdr¨¤ si domines alguna llengua que realment serveixi per comunicar-se. I no ¨¦s el cas del castell¨¤.

No cal ni dir que una llengua sempre ¨¦s un instrument ¨²til si l¡¯objectiu ¨¦s accedir a una cultura. Saber castell¨¤ resulta essencial si tens inter¨¨s a llegir Cien a?os de soledad en la llengua original, per¨° l¡¯argument tamb¨¦ et val per al catal¨¤ mateix si vols llegir Rodoreda o per al grec antic si et vols enfrontar a Homer sense intermediaris. Saber idiomes ¨¦s bo en si mateix, i per tant no hi hauria d¡¯haver retret possible davant d¡¯alg¨² que destina el seu temps a una llengua qualsevol, sigui quina sigui. Els dubtes ¡ªi els escarnis¡ª vindran de la dedicaci¨® a una llengua que pressuposem menys capa?, amb menys difusi¨® o senzillament inferior.

La comunicaci¨® es regeix per uns mecanismes que pretenen maximitzar els esfor?os dels dos intervinents en l¡¯acte comunicatiu a trav¨¦s d¡¯un intercanvi cooperatiu, tal com va teoritzar Paul Grice amb les m¨¤ximes del principi de cooperaci¨®. Diguem que, de manera natural, tendim a fer-ho f¨¤cil per fer-nos entendre i que ens entenguin (tamb¨¦ n¡¯hi ha que tenen un estil volgudament obt¨²s, per¨° aix¨° ja ¨¦s tota una altra cosa), i aix¨° comporta acomodar el missatge a uns m¨ªnims de claredat, s¨ªntesi i precisi¨®. Aix¨ª mateix, optem per facilitar el canvi de llengua en el cas que dos parlants comparteixin una de les lleng¨¹es que saben. Si alg¨² t¨¦ les lleng¨¹es L1 i L2 (¨¦s doncs biling¨¹e) i alg¨² altre nom¨¦s la L1 (¨¦s doncs monoling¨¹e), la mateixa pragm¨¤tica de la comunicaci¨® portar¨¤ els parlants, de manera natural, a convergir a la L1.

El problema, com es pot veure, ¨¦s quan la llengua L2 del primer ¨¦s la L1 del segon, perqu¨¨ el canvi de llengua, lluny de ser estrictament espontani i cooperatiu, ser¨¤ tamb¨¦ un gest pol¨ªtic ¡ªd¡¯immobilisme en un cas i de submissi¨® en l¡¯altre¡ª, i estar¨¤ marcat pel conjunt de creences al voltant de la qualitat de la llengua de cadasc¨². ?s aqu¨ª on es barregen la hist¨°ria de la llengua, la mem¨°ria de les persecucions si n¡¯hi ha hagut o la solidesa de la pr¨°pia autoestima. Quan alg¨² diu, doncs, que les lleng¨¹es serveixen per comunicar-se, est¨¤ formulant un enunciat pol¨ªtic amb qu¨¨ dona per fet que la comoditat de fer-se entendre cancel¡¤lar¨¤ la pretensi¨® de l¡¯altre de fer servir una llengua que ell no t¨¦ per qu¨¨ saber.

Qu¨¨ passa, per¨°, quan els dos interlocutors no comparteixen llengua? Serveix de gaire a un turista catal¨¤ adre?ar-se en castell¨¤ a un recepcionista d¡¯hotel estoni¨¤? No pas. En contra del mantra que el castell¨¤ ¨¦s una llengua internacional, avui dia el castell¨¤ ¨¦s una llengua sobrera si no viatges a un pa¨ªs de parla hispana, ¨¦s a dir, all¨¤ on els parlants tenen el castell¨¤ com a L1 o L2 (per tant, en indrets on f¨¤cilment es poden aplicar principis senzills de pragm¨¤tica i la comunicaci¨® ¨¦s espont¨¤nia). Sempre es pot donar la circumst¨¤ncia que sigui l¡¯altre qui sap castell¨¤ (un recepcionista, una cambrera, un taxista), per¨° en aquests casos el canvi de llengua no ¨¦s m¨¦s que un altre gest pol¨ªtic que forma part de la ficci¨® representada pel turisme. Per molt que es digui que amb el castell¨¤ pots anar a tot arreu i amb el catal¨¤ no, el cert ¨¦s que l¡¯¨²nica llengua al m¨®n que pot complir el paper de vehicle de comunicaci¨® entre parlants nadius de lleng¨¹es diferents ¨¦s l¡¯angl¨¨s, convertit de fet en llengua global.

Cal el castell¨¤ per anar pel m¨®n? ?s evident que ¨¦s el passaport perfecte si vols anar a l¡¯Am¨¨rica Llatina. Per¨° trenta anys despr¨¦s de la independ¨¨ncia d¡¯Est¨°nia, el recepcionista de l¡¯hotel no parlava el rus.