Paul Kingsnorth: ¡°L¡¯ecologisme ha perdut la seva ess¨¨ncia: D¨¦u¡±

Creu Paul Kingsnorth (Worcester, Anglaterra, 50 anys) que l¡¯¨¦sser hum¨¤ fa m¨¦s de tres segles que est¨¤ divorciat del planeta. I ja ¨¦s molt tard per a reconciliacions: hi ha ferides que mai cicatritzen, sobretot a la capa d¡¯oz¨®. ¡°Va ser a la Revoluci¨® Industrial quan l¡¯home va deixa de veure la Terra com un lloc sagrat per convertir-la en una mina d¡¯extracci¨®, en una cosa morta¡±, explica l¡¯autor d¡¯Alexandria (Amsterdam), ¨²ltim llibre de la trilogia de ci¨¨ncia-ficci¨® Buckmaster, on retrata la vida d¡¯una comunitat que sobreviu a una Anglaterra apocal¨ªptica. A trav¨¦s d¡¯una profunda mirada m¨ªstica, el tamb¨¦ assagista, exeditor de la revista The Ecologist i antic activista ambiental (ara desenganyat) crea una distopia on convergeixen totes les contradiccions de l¡¯¨¤nima que porten al desastre. En qualsevol cas, quan arribi, a ell l¡¯enxampar¨¤ en un bosc d¡¯Irlanda, on es va mudar amb la seva fam¨ªlia el 2019 assumint una posici¨® passiva enfront de la crisi clim¨¤tica. Recorda molt a la teoria estrella de l¡¯epicureisme: ¡°No et preocupis per all¨° que no puguis controlar¡±.

Pregunta. Li diuen ¡°escriptor ecologista¡±. No prefereix escriptor a seques?

Resposta. Fa temps que no em considero activista, i m¡¯agradaria treure¡¯m aquesta etiqueta. Quan escric assajos el que faig ¨¦s transmetre idees reivindicatives. Per¨° la reivindicaci¨® i la ficci¨® s¨®n com l¡¯aigua i l¡¯oli: si es fa activisme a trav¨¦s de la ficci¨®... la prosa es dilueix.

P. Primer va ser l¡¯activisme ecologista i despr¨¦s la ficci¨®, o viceversa?

R. Quan era jove sempre vaig voler ser novel¡¤lista abans que activista. Estic tornant als or¨ªgens. Una de les meves influ¨¨ncies ¨¦s George Orwell, alg¨² a que li hauria agradat ser vicari a l¡¯Anglaterra del segle XVII per contemplar com florien les pomeres. Per¨° li va tocar l¡¯¨¨poca del feixisme i no li va quedar m¨¦s remei que ficar-se en pol¨ªtica. Tot i que sempre va tenir aquest dilema entre activisme i la pulsi¨® de crear art. Diguem que jo em sento igual respecte a l¡¯era que ens ha tocat viure.

P. ?s una de guerra contra el planeta?

R. S¨ª, absolutament.

P. La nostra esp¨¨cie no es creu massa transcendent a l¡¯univers?

R. A veure, clarament no ¨¦s una guerra que puguem guanyar. Ara b¨¦, en un moment de la hist¨°ria, probablement des de la Revoluci¨® Industrial, l¡¯hum¨¤ va decidir allunyar-se de la divinitat i passar a tenir una relaci¨® extractiva amb el planeta. Cosa que va provocar una guerra conscient i accidental que el planeta, sens dubte, acabar¨¤ per guanyar.

El problema d¡¯ara ¨¦s que no veiem el problema. Seguim tractant el m¨®n com una m¨¤quina aliena a nosaltres

P. Sobra gent al m¨®n?

R. No. ?s evident que n¡¯hi ha molt¨ªssima. M¨¦s de la que hi ha hagut mai. Per¨°, per exemple, els Estats Units tenen el 2% de la poblaci¨® mundial i consumeixen un 25% dels recursos. Crec que hi ha una forma en la qual vuit mil milions de persones podem viure d¡¯una manera digna. Per¨° haur¨ªem de canviar.

P. A Alexandria narra la vida d¡¯una comunitat d¡¯humans despr¨¦s de la cat¨¤strofe, que tenen una relaci¨® molt m¨ªstica amb la natura. La cat¨¤strofe ecol¨°gica far¨¤ n¨¦ixer un nou home?

R. El problema d¡¯ara ¨¦s que no veiem quin ¨¦s el problema. Estem immersos en un debat sobre els combustibles adequats que cal cremar. I seguim tractant el m¨®n com una m¨¤quina aliena a nosaltres. Per aix¨° m¡¯agradaria pensar que s¨ª, que seria una oportunitat. Ara b¨¦, els ¨¦ssers humans tendim sempre a aprendre la lli?¨® incorrecta de tot el que passa...

P. La necessitat de relacionar natura amb la divinitat est¨¤ present en la seva obra. Qui estima la natura estima D¨¦u?

R. Molt. De fet, tots els meus llibres podrien catalogar-se com a llibres religiosos, encara que jo mai em planteg¨¦s que fos aix¨ª. Quan va comen?ar la industrialitzaci¨®, la humanitat va rebujtar l¡¯exist¨¨ncia de D¨¦u. Va ser llavors quan vam convertir la naturalesa en una cosa morta, de la qual extreure recursos. Va desapar¨¨ixer la idea de la Terra com un lloc sagrat. Vam decidir situar-nos al centre. I en totes les religions s¡¯explica qu¨¨ passa quan els humans decideixen convertir-se en d¨¦us...

P. Planteja que l¡¯ecologisme torni a aquesta idea i deixi de parlar de dades?

R. Absolutament. Fa anys que ho defenso. L¡¯ecologisme s¡¯equivoca en crear un retrat hipert¨¨cnic de dades i projeccions perqu¨¨ el poder se¡¯l cregui de deb¨°. Per¨° el que ha aconseguit ¨¦s allunyar-se de l¡¯ess¨¨ncia, de veure la naturalesa com una cosa divina. El canvi clim¨¤tic ¨¦s un s¨ªmptoma d¡¯una relaci¨® trencada amb la nostra cultura i hist¨°ria.

P. Viu en una zona a?llada d¡¯Irlanda i amb la seva dona educa els seus dos fills a casa. Ha estat una manera de fugir?

R. En part s¨ª. Per¨° probablement ¨¦s perqu¨¨ ¨¦s la manera en la qual vol¨ªem viure, perqu¨¨, senzillament, ens agrada viure aix¨ª. En general, soc bastant recl¨²s.

P. Per¨° no detecta una certa romantitzaci¨® de la vida al camp?

R. S¨ª. Hi ha gent que no t¨¦ ni idea del que ¨¦s viure al camp i el romantitza, per¨° hi ha una cosa interessant: dona a entendre que l¡¯hum¨¤ no acaba d¡¯adaptar-se a la vida de ciutat. Que hi ha una esp¨¨cie de pulsi¨® ancestral.