Proximitat i somni a la Cava amb Joan Miquel Oliver

La Jazz Cava de Vic t¨¦ el sostre ennegrit com una estaci¨® de metro d¡¯abans. Fins i tot els prestatges on deixem les jaquetes i bosses s¨®n similars als del transport p¨²blic, per¨° de reixeta, sense plastificar. T¨¦ l¡¯encant d¡¯un cau on un diumenge al vespre ens arrecerem tot de fidels seguidors de... ¡°Fidel seguidor¡±, dit al segle XXI, nom¨¦s es pot pronunciar des d¡¯un sentit surrealista o alterat de la realitat. Ideal per sostenir la realitat. I quan sonen les primeres notes d¡¯¡±Hipot¨¨rmia era una nina que tenia molt de fred...¡±, l¡¯univers on¨ªric i recollit de Joan Miquel Oliver es comen?a a desplegar, com si res. Concert en solitari, dins una minigira ¡ªCurtcircuit¡ª per sales petites que es tanca aqu¨ª. Porta quatre dies de concerts en sales d¡¯aquestes dimensions i de ¡°passar-s¡¯ho bomba¡±.

L¡¯hist¨°ric centre irradiador musical de Vic, sura, es deixa bressolar. ¡°En comptes d¡¯anar a missa venim aqu¨ª¡±, comenta una dona, al meu darrere, amb ganes de comentar tot el que dona de si el concert, de manera que les realitats es van multiplicant. D¡¯un parell d¡¯amics seus asseguts sota una petita capelleta de la Jazz Cava, amb una il¡¤luminaci¨® c¨¤lida, dir¨¤ que semblen un pessebre. Per acabar d¡¯arrodonir el que s¡¯ajustarien als t¨°pics a mida de la Ciutat dels Sants, un home granadet hi posa cullerada. Quan Oliver enfila el relat marci¨¤, dient que a S¨®ller tenen tramvies, col¡¤legi de monges i un p¨¤rquing per a ovnis que fins i tot ha motivat la pintada ¡°Ovnis go home¡± ¡ªsomriures per sota el nas¡ª l¡¯espontani amolla: ¡°Aqu¨ª tramvies no, per¨° convents...!¡±. La cava permet aquestes converses. Amb els hits, s¡¯hi uneix algun cor de veu masculina que hi aporta un to greu que fa un contrast divertit. Tot ¨¦s f¨¤cil i a prop i gens atape?t. Hi ha ganes de creure a ulls clucs en aquest m¨®n paral¡¤lel, de fantasia, vist que el m¨®n que es fa servir de refer¨¨ncia, el de la realitat acceptada, no acaba de servir per mesurar la vida. Ja poden c¨®rrer, els dels concerts massius! Segurament deixant-se portar per aquesta proximitat, un altre espontani m¨¦s clama: ¡°Grande, Maiqui!¡±. Al principi ni l¡¯Oliver l¡¯ent¨¦n. Tampoc la resta de la parr¨°quia. ¡°No s¨¦ qu¨¨ dius, despr¨¦s m¡¯ho expliques¡±, fa el m¨²sic. A c¨°pia d¡¯insistir, s¡¯entendr¨¤ que el crit ¨¦s per donar-li les gr¨¤cies. Els cossos drets es van balancejant al ritme suau, ir¨°nic de les can?ons, mentre el Quimi Portet se l¡¯escolta des de la barra. Abans del concert la feien petar plegats.

La proximitat no canvia el gest dels m¨°bils que s¡¯alcen per gravar i fer fotos. El bosc de m¨°bils em tapa l¡¯Oliver a estones, aix¨ª que miro la pantalla. Em fa gr¨¤cia que el sostre de la cava hi aparegui capturat com un bosc de nit emboirat. A fora fa fred sense que calgui la boira vigatana per afegir-hi gelor. A dins hem estat, per dir-ho com la can?¨®, ¡°honey, everything is gonna be alright¡±.