Treure moralitats de les novel¡¤les

Una de les tend¨¨ncies m¨¦s cridaneres d¡¯avui ¨¦s llegir novel¡¤les traient moralitats a cada cantonada. Parlo de les ganes de veure-hi herois i hero?nes que ens acombo?n en les idees i els prejudicis, o de trobar-hi viol¨¨ncies i dist¨¤ncies que ens aferrin als nostres benestars. I aleshores, per oposici¨® o per tranquil¡¤litat, ens n¡¯anem a dormir amb l¡¯esperit ben peixat: ¡°Veus que b¨¦, triomfen els meus, els bons, em donen la ra¨®¡±. O b¨¦: ¡°Per sort, aix¨° no t¨¦ res a veure amb la nostra realitat¡± ¡ªque vol dir la meva, el que vull veure¡ª; ¡°per sort, aix¨° queda molt lluny d¡¯aqu¨ª¡± ¡ªque vol dir de mi. La tertulianitzaci¨® del pensament s¡¯ha escolat per tot arreu.

Un tic lector habitual ¨¦s alinear la novel¡¤la amb una experi¨¨ncia pr¨°pia o una opini¨® d¡¯¨²s corrent i obviar els matisos i els mecanismes de la ficci¨® que ens proposa. Fa poc vaig participar en una passejada liter¨¤ria a Els sots fer¨¦stecs, aix¨° ¨¦s, els verals de la novel¡¤la de Raimon Casellas, publicada el 1901, que transcorre pel Figar¨® (Puiggraci¨®s, la fondalada de Montmany, la masia de l¡¯Ui¨¤...), amb les vicissituds del moss¨¨n, l¡¯Aleix de les T¨°fones i la Roda-Soques. Els sots fer¨¦stecs ¡ªpotser massa tapada pel boom de V¨ªctor Catal¨¤?¡ª ¨¦s una novel¡¤la moral, que contraposa l¡¯ideal abonyegat de l¡¯intel¡¤lectual modernista davant d¡¯una societat que no es deixa desvetllar (l¡¯edici¨® a cura del professor Jordi Castellanos ¨¦s molt il¡¤luminadora). La llengua i la narrativa extremades, d¡¯un alt valor expressionista, treballen al servei d¡¯aquests mons en xoc. Quan, m¨¦s d¡¯un segle despr¨¦s, trepitgem l¡¯escenari de la novel¡¤la, com la llegim? Per qu¨¨ hi ha qui confon la novel¡¤la amb un documental? Casellas es fabrica l¡¯escenari a mida, per molt que el conegu¨¦s b¨¦ de quan havia passat estius a la masia de l¡¯Ui¨¤. En aquella caminada, agradabil¨ªssima, parava l¡¯orella en els comentaris d¡¯alguns participants: fixa¡¯t, com vivien; fixa¡¯t, com de?vien ser, en aquella ¨¨poca... I activava, sense adonar-se¡¯n, el bonpensament del segle XXI.

Si sempre he sentit una predilecci¨® per Els sots fer¨¦stecs tamb¨¦ ¨¦s perqu¨¨ l¡¯Ui¨¤ m¡¯¨¦s una masia familiar: la meva bes¨¤via i la seva fam¨ªlia, pagesos masovers ¡ªper tant, n¨°mades i emigrants¡ª, pelats com una moixina, s¡¯hi havien estat. Em vaig divertir pensant com reaccionarien si de cop els situava la meva bes¨¤via en aquell entorn que prenien per tan salvatge. Potser hem tallat tantes connexions amb el passat que es fa impossible admetre que avis i besavis van viure en fondalades fosques i alhora es fa impossible imaginar el joc al qual ens fan ballar les novel¡¤les realistes. Per¨° en un tres i no res la passejada avan?a, deixem enrere la ferralla que s¡¯amuntega a l¡¯Ui¨¤, l¡¯esgl¨¦sia de Montmany a punt de caure, i ja ens trobem admirant un pou de cal? mig amagat.