De Reus al m¨®n: seria per veure-ho

Ara els vinc a parlar d¡¯una exposici¨® que ja no es pot veure a Reus i que valdria la pena que rod¨¦s m¨¦s enll¨¤ del Baix Camp. ?s una exposici¨® sobre fotografia i sobre uns fot¨°grafs que tenen inter¨¨s per la mirada pr¨°pia sobre la realitat que els va envoltar. Mirada pr¨°pia i encuriosida, i sentit pioner per documentar la societat, els costums, la gent, la ciutat de Reus i els pobles de comarques properes. A principis del segle XX i fins traspassada la primera meitat, Eduard Borr¨¤s, Manuel Cuadrado i Josep Prunera, tres fot¨°grafs de Reus, agafaven els trastets els caps de setmana i els dies de festa i se n¡¯anaven a trescar per la ciutat, la muntanya, la platja i els pobles... I ca?aven unes dones fent llata al Pinell de Brai (1930), un pescador vell a Cambrils (1945), un flamant b¨°lid de l¡¯¨¨poca passant pel pont d¡¯Amposta (1926), una verema al Masroig (1929), una estampa nocturna de la pla?a del Mercadal de Reus (1928), el Carnaval a la mateixa ciutat (1916) o una prova de llan?ament de pes del 1928.

Borr¨¤s, Cuadrado i Prunera, un trio d¡¯amics que es feia dir El Tr¨ªpode, van ser punters, van estar al cas de les innovacions t¨¨cniques i van tenir la inquietud neta sobre els fen¨°mens i les transformacions del seu voltant, que podien ser les d¡¯arreu. Borr¨¤s, m¨¦s acad¨¨mic i pictorialista; Cuadrado, muntanyenc i rom¨¤ntic; i Prunera, m¨¦s art¨ªstic i creatiu. A la segona ciutat del pa¨ªs aleshores, van encap?alar l¡¯entrada de la fotografia. Van plantar el tr¨ªpode en llocs on s¡¯hi plantava per primera vegada. Tanmateix, ocorre que la recepci¨® de les exposicions ¡ªi de les iniciatives culturals¡ª massa sovint s¨ª que t¨¦ en compte on pivota el tr¨ªpode organitzatiu. I encara cal anar fent pedagogia ¡ªo destralades, a triar¡ª per obrir imaginaris, per mostrar que hi ha altres epicentres culturals, tant o m¨¦s interessants que el de Barcelona, segons el fenomen i no pas segons l¡¯origen o el pedigr¨ª. I aix¨° que Reus t¨¦ una tradici¨® cultural que va de l¡¯avantguarda del psiquiatre Tosquelles a la po¨¨tica lliure d¡¯un Ferrater, per no esmentar els t¨°pics de la pla?a forta del comer? del vi i de l¡¯aiguardent (que explica tantes coses) o el producte tur¨ªstic de Gaud¨ª, massivament llorejat. El Tr¨ªpode neix, de fet, a l¡¯empara del Centre de Lectura i la seva secci¨® excursionista.

A vegades les in¨¨rcies i la mandra s¨®n massa fondes per deixar escletxes per on passin hist¨°ries intr¨¨pides que escapen del corr¨® central, com ¨¦s aquesta: la hist¨°ria de tres fot¨°grafs ¨¤vids d¡¯enquadrar estampes que, per la bellesa i la precisi¨® del retrat, per l¡¯aire del temps que capturen, funcionarien com a p¨°ster emmarcat si fos Saint-Germain-des-Pr¨¦s o el Barri Xino. En sortir de l¡¯exposici¨®, al Museu Salvador Vilaseca de Reus, vaig demanar si en tenien un cat¨¤leg. Tampoc. I ll¨¤stima.