¡°Bona nit malparits¡±: Sopa de Cabra fa seu el Sant Jordi

Ha passat molt temps, per¨° algunes coses no canvien, no canviaran fins al final. Per exemple que Gerard Quintana comenci saludant ¡°bona nit malpartits¡± com si fos ahir, en aquells llunyans inicis dels noranta quan el seu grup publicava el directe ¡®Ben Endins¡¯. Dissabte van tancar al Sant Jordi la gura de celebraci¨® dels trenta anys del disc. Els crits que van seguir la benvinguda van ser contestats, com abans, per veus en tons aguts i com sempre el rock va prendre la paraula perqu¨¨ Sopa de Cabra parl¨¦s en aquest recinte que tan bons records els porta. I malgrat que la seva primera pe?a, ¡®Tot queda igual¡¯ tanca la primera estrofa amb ¡°avui no em sento un triomfador¡±, el grup de Girona s¨ª que podia sentir-se aix¨ª, despr¨¦s d¡¯una travessa de d¨¨cades en les quals Gerard Quintana no ha renunciat ni a la seva cabellera, aquest est¨¤ndard rocker que ¨¦s encara avui tan simb¨°lic com el ¡®Blujins rock¡¯, pe?a senzilla, declaraci¨® d¡¯intencions que va sortir a defensar amb Sopa Guillem, el cantant de B¨²hos, primer d¡¯una llarga llista de convidats que van passar per l¡¯escena. Una nit per recordar, tots, m¨²sics i p¨²blic, que encara estan aqu¨ª, dempeus, fidels a aquest rock que el temps s¡¯esfor?a en envellir.

Per aix¨° el concert va tenir molta celebraci¨®. P¨²blic ja granat, que fa trenta anys en tenia vint. Tamb¨¦ p¨²blic, joventut inclosa, que s¡¯ha anat afegint en la carrera de la banda, un dels grans ¨¨xits de la qual, ¡®Mai trobar¨¤s¡¯, va sonar ben r¨¤pid, fent formiguejar la pista del recinte i les goles dels qui l¡¯ocupaven. M¨¦s convidats a l¡¯escenari, en aquest cas Ginest¨¤ i The Tyets, que es van sumar al cantant de B¨²hos per donar-li un aire m¨¦s actual a la pe?a i situar-se sota les ales de Sopa, ¡°els abueletes¡± de la nit. Xarim Arest¨¦, el m¨¦s rocker de la tropa, va entrar per fer la stoniana ¡®No vull canviar de pell¡¯, mentre a la pantalla situada despr¨¦s de l¡¯escenari ensenyava imatges d¡¯un Gerard m¨¦s jove, on es veia que llavors llu?a cabell m¨¦s curt que anit. Geni i figura d¡¯aquest rocker que va recordar els qui s¡¯han quedat pel cam¨ª i que amb el pas del temps no ha vist sin¨® refor?at el comprom¨ªs ¨¨tic i est¨¨tic que va contraure, potser fins i tot abans de saber-ho. Seguir amb ¡®El carrer dels torrats¡¯ va abundar en aquesta idea de grup desmelenat que sap mirar a les barres dels bars, un ¨¤mbit natural de la seva m¨²sica.

La nit, emocional encara que no del tot nost¨¤lgica, perfecta per mirar-se al mirall i no veure¡¯s al cap i a la fi tan malament, va refor?ar els lla?os de passat, present i futur mitjan?ant els convidats, en general distants del registre estil¨ªstic de Sopa. Per aix¨° Suu, Els Amics de les Arts, David Rosell, Alfred Garc¨ªa, Els Catarres, David Carab¨¦n, Joan Daus¨¤, Ram¨®n Miravet, Judith Nedderman i N¨²ria Moliner van refor?ar aquesta sensaci¨® de celebraci¨® i de continu?tat necess¨¤ries perqu¨¨ Sopa de Cabra, i per tant els presents, no hi anessin i se sentissin nom¨¦s part d¡¯un altre temps. Tamb¨¦ van rebaixar una mica la tensi¨® musical de l¡¯espectacle, ja que les din¨¤miques dels concerts tenen una dificultat a superar quan porten m¨²ltiples convidats. Tret que et diguis The Band i et filmi Scorsese. Per¨° com que la nit representava tamb¨¦ un homenatge impl¨ªcit al rock catal¨¤ i al seu hipot¨¨tic llegat, el pas de tant m¨²sic per escena va semblar m¨¦s una auto-homenatge col¡¤lectiu que una suma d¡¯egos afalagant-se.

I la trama musical de la nit va tenir en un repertori cl¨¤ssic els comptes del seu collaret musical. ¡®El boig de la ciutat¡¯, ¡®El sexe¡¯, ¡®No tinguis pressa¡¯, ¡®Podr¨¦ tornar enrere¡¯, ¡®El far del sud¡¯, ¡®Si et va b¨¦' i ¡®Camins¡¯ van ser algunes de les perles m¨¦s brillants, amb esment especial per aa ¡®L¡¯Empord¨¤', interpretada dues vegades, l¡¯¨²ltima com a comiat del concert amb els convidats. Va ser el tancament d¡¯un espectacle senzill, una banda de rock, llums majorit¨¤riament blanques i una pantalla per fer l¡¯escenari proper; l¡¯espectacle que fa trenta anys va marcar un zenit i va evidenciar el que avui se sap, que la m¨²sica jove pot viure en catal¨¤. Llavors tot era virginal i les banderes suraven sobre els caps del p¨²blic. Avui no semblen necess¨¤ries, ni una es va veure en la nit, per¨° aqu¨ª segueixen Sopa de Cabra i tots els altres que van tornar a fer del Sant Jordi una fita del cam¨ª. Sense encenedors, ara amb m¨°bils.