La novel¡¤la catalana i el Mal

El Mal en maj¨²scula, ant¨°nim del B¨¦ i de les virtuts teologals, mai no ha tingut gaire predicament a Catalunya. Torres i Bages ja volia que Catalunya fos o cristiana o que no fos, i, com que m¨¦s o menys ha estat i ¨¦s, ¨¦s un pa¨ªs on predominen els bons sentiments i la moral evang¨¨lica ¡ªla que detestava Nietzsche¡ª: ¡°estima el pro?sme com a tu mateix¡±.

Nogensmenys, el Mal, que ¨¦s present pertot d¡¯en?¨¤ que Adam i Eva van menjar la fruita prohibida ¡ªi encara m¨¦s d¡¯en?¨¤ que un assass¨ª, ?Ca¨ªn, va fundar la primera ciutat que mai hi ha hagut¡ª, tamb¨¦ ¨¦s present a casa nostra. En aquest sentit, un emblema del crim, la maldat, la prostituci¨®, el xantatge, el furt i tot el que es vulgui, va ser present, per excel¡¤l¨¨ncia, a la Barcelona dels baixos fondos (bona part del Raval), deixant a banda les petites maldats que, qui m¨¦s qui menys, tothom ha posat en pr¨¤ctica alguna vegada a la seva vida.

El barri Xino va ser escenari, durant els primers trenta anys del segle XX, tamb¨¦ despr¨¦s, de tot all¨° que el ciutad¨¤ o el burg¨¨s benpensant considerava les grans depravacions, deliq¨¹esc¨¨ncies i marriments de la societat. Va ser un temps en qu¨¨ Barcelona competia, en l¡¯escala del Mal i del pecat, amb dues altres ciutats europees: la Berl¨ªn de la Rep¨²blica de Weimar i la Par¨ªs de la belle ¨¦poque, tamb¨¦ despr¨¦s i ara.

Jean Genet (1910-1986) en va parlar abundosament i amb gran esc¨¤ndol ¡ªno per als nostres socie?taris, sin¨® per als francesos¡ª al seu Journal du voleur (1949); despr¨¦s, expurgat i censurat de molta cruesa, a La Pl¨¦iade; en castell¨¤ a Planeta (1976, 1983); en catal¨¤ a can 62 (1993). En aquestes mem¨°ries, Genet eleva el llenguatge po¨¨tic ¡ªno es pot dir d¡¯altra manera¡ª fins a uns extrems de lubricitat, criminalitat, perversi¨® i tra?doria com no s¡¯havien vist mai a les lletres franceses. Sartre ho va apreciar, i va escriure el pr¨°leg general (un llibre de 400 p¨¤gines) a la primera edici¨® d¡¯obres completes de Genet. Si l¡¯autor no hagu¨¦s estat un gran escriptor, aquestes mem¨°ries no valdrien gran cosa; per¨° Genet va aconseguir transformar el Mal encara prudent i metaforitzat de Baudelaire o de Lautr¨¦amont en un mite sacralitzat que supera qualsevol p¨¤gina perversa de Sade o de qualsevol dels grans llibertins francesos del segle XVIII. Diu un passatge del llibre (tradu?m del franc¨¨s): ¡°La tra?ci¨®, el robatori i l¡¯homosexualitat s¨®n els temes essencials d¡¯aquest llibre¡±. De fet n¡¯hi ha un altre de m¨¦s poder¨®s: la Santedat del criminal.

Vegeu un exemple del que hem dit: ¡°Tota la resplendor de Stilitano [personatge amic del protagonista], el seu poder, li emanaven d¡¯entre les cames. La seva verga , i all¨° que la completa, tot l¡¯aparell era tan bonic que nom¨¦s puc anomenar-lo un ¨°rgan generador... Per descordar-li els pantalons m¡¯havia posat a la gatzoneta, per¨° la f¨²ria de Stilitano, com si el meu fervor habi?tual no hagu¨¦s estat suficient, em va fer caure de genolls... No em vaig tornar a moure. Stilitano em va colpejar amb els peus i amb el puny. Jo hauria pogut escapar-me; vaig quedar-me on era¡±. I, entrant aparentment en el terreny de la blasf¨¨mia: ¡°Jes¨²s [per D¨¦u] es va fer home ... Despr¨¦s d¡¯haver creat els homes, els redimeix dels seus pecats ... No fem cas dels te¨°legs. ¡®Suportar el pes del pecat al m¨®n¡¯ significa exactament: experimentar en pot¨¨ncia i en efectes tots els pecats, adherir-se al mal¡±.

No sembla que s¡¯hagin mai escrit coses aix¨ª en llengua catalana, i aix¨° que el Mal viu pertot, com ja hem dit. Som una ra?a dominada per uns mites petitburgesos d¡¯arrel cristiana; i encara ¨¦s una gr¨¤cia que un llibre com el de Genet es tradu¨ªs al catal¨¤. Com que ha estat aix¨ª, llibres com La Xava, de Juli Vallmitjana, o Josafat, de Prudenci Bertrana, ens semblen un joc verbal de criatures ¡ªperverses, per¨° criatures al cap i a la fi¡ª. Vegeu a La Xava: ¡°L¡¯ad¨²ltera que rodola impel¡¤lida per sa lasc¨ªvia deixa caure el seu cos damunt del llit imp¨²dic on amb grapes d¡¯esparver triomfa el conquistador i amb rialla sarc¨¤stica frueix lo que no ha de posseir, i ella, amb plors d¡¯esposada, se plany, volent ocultar el goig que descobreix sa perversitat¡± (Ed. de 1984, 2003). Les paraules que hem transcrit en cursiva fan que desaparegui la m¨ªstica i la sacralitat del Mal (segons Genet); al seu lloc, queda un quadre de costums com se n¡¯han escrit una colla, ingenus al capdavall. I, com era d¡¯esperar, la Xava, al final del llibre, ¡°s¡¯anava regenerant moralment¡±. Tamb¨¦ li passa a la bagassa de Josafat: ¨¦s redimida per la moral ad usum. No ¨¦s el cas de Genet: ¨¦s impossible no contorbar-se profundament llegint aquest i altres llibres seus. No hi caben les consideracions pietoses.

La nostra burgesia benvolent (i hip¨°crita; vegeu ad, de Sagarra) era massa potent al temps que Fran?a o Alemanya donaven aquestes mostres de literatura extremada, o extrema. I, com que Genet s¡¯adre?a sempre als lectors anomenant-los ¡°vosaltres¡±, acaba el llibre dient: ¡°Si hagu¨¦s de viure ¡ªpotser viur¨¦, per¨° aquesta idea em resulta insuportable¡ª en el vostre m¨®n, que tanmateix m¡¯acull, em moriria¡±. Per aix¨° certes mis¨¨ries nostrades han pogut passar a la com¨¨dia (Els Joglars), per¨° no han arribat, i ja no hi arribaran mai, a la novel¡¤la.