Bob Dylan es reconcilia amb Pete Seeger i torna a Vietnam

Posats a triar una de les can?ons que Bob Dylan comenta al seu darrer llibre, The Philosophy of Modern Song (tradu?t al castell¨¤ per Miquel Izquierdo i publicat a Anagrama), en trio una de Pete Seeger amb garanties certes de no ser elegida gaireb¨¦ per ning¨²: Waist Deep in the Big Muddy (¡°Enfonsats al fangar fins la cintura¡±) de Pete Seeger.

Pot semblar una sorpresa que Dylan elegeixi una can?¨® tant directament pol¨ªtica per tancar la seva selecci¨® de seixanta-sis can?ons. Ho va ser per a mi quan vaig llegir el llibre de dalt a baix i d¡¯una tirada. Cau pel seu pes. La narrativa tradicional diu que Dylan i Seeger havien trencat relacions al Festival de Newport de l¡¯estiu de 1965. Aquella narraci¨® mig veritat i mig mentida, carregada igualment de la mitificaci¨® que acompanya al personatge des de fa seixanta anys, afirma, entre d¡¯altres coses, que es tractava d¡¯una q¨¹esti¨® d¡¯electricitat, que Seeger havia tallat amb una destral els cables el¨¨ctrics de la banda de Dylan. Una persona m¨¦s que autoritzada, el gran m¨²sic Al Kooper, va fer ¨²s de la ironia que el caracteritza per desmentir aquella mitificaci¨® d¡¯estar per casa. Molt abans del gran drama, bandes de blues de Chicago tocaven amb molts decibels al festival. Era quelcom adm¨¨s.

El problema de fons no era aquest sin¨® que remet a si Dylan estava disposat a seguir composant i cantant les protest songs que el convertiren, volgu¨¦s o no ho volgu¨¦s, en el cantant pol¨ªtic per excel¡¤l¨¨ncia d¡¯uns Estats Units trasbalsats per la q¨¹esti¨® racial i la guerra a Vietnam. Certament el viratge de Dylan va ser molt marcat en la manera com situar-se davant d¡¯aquell rerefons de malestar sord i creixent, de viol¨¨ncia a casa i fora. En un any i mig (de 1965 als primers mesos de 1966) Dylan public¨¤ tres LP. Dos eren altament pol¨ªtics -Bringing it all Back Home i Highway 61 Revisited; el tercer, el Blonde on Blonde, era lis¨¨rgic, introspectiu i amor¨®s. Quan public¨¤ el primer encara no s¡¯havia produ?t el trencament amb Seeger i el mon folkie. Era q¨¹esti¨® de mesos.

Waist Deep in the Big Muddy, la can?¨® de Seeger que Dylan comenta, es refereix a la hist¨°ria d¡¯un escamot de soldats fent exercicis militars. Parla d¡¯un grup de pobres desgraciats a qui un capit¨¤ est¨²pid els obliga a enfonsar-se m¨¦s i m¨¦s en un fangar qu¨¨ no porta enlloc. L¡¯oficial els obliga a endinsar-se, carregats fins al capdamunt de material militar inservible per¨° pesant, en un indret ple de llot, i ho fa insultant un sergent que posa en dubte all¨° que estan fent. L¡¯acusa de Nervous Nelly, ¨¦s a dir, de covard, d¡¯incapa? d¡¯avan?ar i fer avan?ar a l¡¯escamot. Finalment aquell tros d¡¯animal s¡¯enfonsa en el fang, accident que permet al sergent agafar el comandament i salvar a un platoon que ens recorda la pel¡¤l¨ªcula d¡¯Stanley Kubrick. Si b¨¦ l¡¯acci¨® se situa al Mississipp¨ª l¡¯any 1942, l¡¯episodi es referia de fet a un accident d¡¯aquestes caracter¨ªstiques que succe¨ª efectivament l¡¯any 1956.

Al llibre, Dylan ho compara enginyosament amb el su?cidi col¡¤lectiu d¡¯un animalets, els lemurs, els quals segueixen instintivament a qui va al davant fins a precipitar-se a l¡¯abisme. Aquest fet del regne animal es feu molt popular quan la productora Disney n¡¯encarreg¨¤ un reportatge a documentalistes de primer nivell a principis dels anys seixanta.

El punt m¨¦s significatiu de la lletra de la can?¨® ¨¦s la hist¨°ria de Nervous Nelly (cagadubtes Nelly), expressi¨® pejorativa que esdevingu¨¦ una expressi¨® admesa a la llengua anglesa, referida usualment a cavalls vells i malalts. L¡¯origen no procedia pas del regne animal. Procedia del cas del senador Frank Kellog, un dels pocs republicans que s¡¯atrev¨ª a ratificar el tractat de Versalles de 1918 que clogu¨¦ la Primera Guerra Mundial en contra de la posici¨® majorit¨¤ria del partit al qual pertanyia. D¨¨cades despr¨¦s Johnson recuper¨¤ l¡¯expressi¨® com un insult per referir-se a tots aquells que dubtaven o criticaven la pol¨ªtica d¡¯escalada militar al Vietnam.

La seq¨¹¨¨ncia ¨¦s clara: la Gran Guerra de 1914; 1942, durant la Segona Mundial; 1956, tot just acabada la Guerra de Corea i; finalment, l¡¯escalada a Vietnam a partir de 1964. En definitiva: una llarga travessia plena de fang i sang que defin¨ª l¡¯expansi¨® de l¡¯hegemonia mundial nord-americana el Segle Vint.

Deixant de banda la qualitat de la lletra i m¨²sica, i la interpretaci¨® molt punyent amb guitarra de dotze cordes que en va fer Seeger (la poden escoltar sense problemes a YouToube), la can?¨® est¨¤ plena de matisos i detalls molt intrigants. All¨° segur ¨¦s que la can?¨® havia estat escrita just despr¨¦s del comen?ament de l¡¯escalada a Vietnam, quan l¡¯informe de Robert McNamara de 1963 advert¨ª de la debilitat del govern titella de Saig¨®n, obrint pas a la coneguda com Gulf Tonkin Resolution d¡¯agost de 1964. Aquella mesura de tanta transcend¨¨ncia admet¨¦ i legitim¨¤ la necessitat de l¡¯escalada militar, l¡¯¨²s massiu dels bombardejos i el reclutament massiu, inclosos els nois de classe mitjana, aquells universitaris que es congregaven a Newport cada estiu. Poqu¨ªssims senadors es negaren a rubricar aquella mesura que el Congr¨¦s pass¨¤ tant de pressa i corrents. El qualificatiu de Nervous Nellies els caigu¨¦ al damunt de manera immediata i sense miseric¨°rdia. ¡°El patriotisme ¨¦s el darrer refugi dels covards¡±. (Dr. Johnson escriptor del segle XVIII; Stanley Kubrick cineasta del XX)

Sabem que Pete Seeger interpret¨¤ la can?¨® en cenacles folkie i pacifistes abans de la negativa de la CBS d¡¯emetre-la per televisi¨®. Com Dylan recorda encertadament, el folkie Seeger no va poder cantar la can?¨® dels soldats enfangats al programa televisiu d¡¯humor Smothers Brothers fins l¡¯any 1968. La cadena (propiet¨¤ria de la discogr¨¤fica per qui Seeger y Dylan treballaven) no s¡¯havia atrevit fins aleshores a emetre la can?¨®. No costa d¡¯entendre¡¯n el motiu: el director de la CBS estava escarmentat pels insults escatol¨°gics que el President Lyndon B. Johnson li dedic¨¤ una nit a les tres de la matinada per un programa informatiu sobre la guerra que consider¨¤ desmoralitzador.

?Era nom¨¦s el veter¨¤ blacklisted Seeger qui tenia alguna cosa a dir sobre els esdeveniments del moment? De cap manera. A tall d¡¯exemple tothom recorda el What¡¯s going on de Marvin Gaye, el cantant de la Motown, on es refereix ben expl¨ªcitament a la brutal repressi¨® policial de les protestes contra l¡¯escalada militar a Berkeley la primavera de 1969. O a Jimmy Hendrix interpretant l¡¯himne nacional simulant un bombardeig, a Woodstock l¡¯estiu d¡¯aquell any. Que abans l¡¯esponja que sempre ha estat Dylan escolt¨¦s prest la can?¨® de Seeger ¨¦s poc dubt¨®s. Que en prengu¨¦s nota ho sembla encara menys. A Tombstone Blues, una de les can?ons clau del gran fresc sobre la viol¨¨ncia a la societat americana que pint¨¤ a Highway 61 Revisited adverteix a la primera estrofa que ¡°The town has no need to be nervous¡±. A la tercera continua: ¡°My advice is not let the boys in.¡± Ja sabem on. A la sisena, transmutat expl¨ªcitament en Commander in Chief, amena?a sense manies a tots als qui dubtaven o eren contraris a la pol¨ªtica d¡¯escalada, als qui qualific¨¤ sense manies de Nervous Nelly: ¡°Death to all those who would whimper and cry.¡±

El m¨¦s sorprenent de tot plegat ¨¦s que Dylan tanqui aquest llibre -una llarga i lluminosa meditaci¨® sobre la frustraci¨® i la malenconia de la vida al Midwest les d¨¨cades de 1950 i 1960- recordant un dels episodis m¨¦s tensos de la seva traject¨°ria personal, amb un elogi n¨ªtid de amb qui havia trencat l¡¯estiu de 1965. Ens sorpr¨¨n la reconsideraci¨® del moment i de la can?¨® pol¨ªtica m¨¦s expl¨ªcita i brutal del propi repertori tants anys despr¨¦s. Sorprenent no sol ser una paraula que funcioni en el cas del de Minnesota.