Un ¡®spin-off¡¯ de l¡¯Any Ferrater: el redescobriment de Josep Maria de Mart¨ªn

El llibre ¨¦s Teoria dels cossos i Gabriel Ferrater va escriure la dedicat¨°ria l¡¯1 d¡¯agost de 1966. ¡°Per a Josep M. de Mart¨ªn, segur que encara ens entenem amb mitja paraula sobre moltes coses -com ¨¦s ara les patums que no s¨®n la de Berga¡±. Aleshores ni remotament tenien el tracte sovintejat que havien tingut feia uns quinze anys, per¨° Ferrater no ho escrivia pas per quedar b¨¦. Feia broma, com sempre, sobre les patums. De joves n¡¯havien fet molta, especialment sobre les patums de la vida art¨ªstica barcelonina de finals de la d¨¨cada dels quaranta i de principis dels cinquanta. Per¨° all¨° que comptava era l¡¯amistat aut¨¨ntica que havien establert des del moment que es van con¨¨ixer a l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s a trav¨¦s de Joan Ferrat¨¦. Durant un temps foren inseparables. I quan Ferrater va comen?ar a publicar els seus versos i fer-se un nom de refer¨¨ncia a la cultura catalana, a comen?aments dels seixanta, el pintor De Mart¨ªn va semblar que es fonia.

Qui era? Qu¨¨ havia fet? Qu¨¨ faria? S¨®n preguntes que es responen a l¡¯exposici¨® Josep M. De Mart¨ªn. Passi¨® intel¡¤lectual que han comissariat Jaume Capdevila i Salvador Vinyes. Des del 27 d¡¯octubre passat i fins el proper 20 de gener es pot veure al Convent de Sant Francesc. I com a complement de l¡¯exposici¨® s¡¯ha publicat un cat¨¤leg interessant¨ªssim on, entre centenars d¡¯imatges i documents, pot llegir-se aquella dedicat¨°ria. O el fragment d¡¯una carta a un dels amics m¨¦s amics de De Mart¨ªn, el futur m¨²sic Nani Valls, a qui va con¨¨ixer abans de la guerra civil quan estudiava batxillerat internat al Col¡¤legi Valldemia de Matar¨®. La carta la va escriure l¡¯11 de setembre de 1961 i era una confessi¨® de la decisi¨® transcendental que havia pres. ¡°Vertaderament, com diuen els savis, m¡¯he retirat del m¨®n i de les seves vanitats intel¡¤lectualoides¡±. Seguiria pintant i dibuixant, tamb¨¦ fent classes, recl¨°s a Berga, per¨° havia pres la decisi¨® de deixar la carrera d¡¯artista.

L¡¯obra que havia pintat, els textos que havia escrit, quedarien en bona mesura dispersos. Nom¨¦s s¡¯hi va fixar el professor Laureano Bonet, que va rescatar la novel¡¤la polic¨ªaca Un cuerpo, o dos que De Mart¨ªn i Ferrater van escriure a quatre mans a principis dels cinquanta i que havia quedat en un calaix. Mai l¡¯ha deixat de reivindicar Ramon Felip¨®. Quan l¡¯activitat cultural dels joves universitaris del primer franquisme va comen?ar a ser historiada, el nom de De Mart¨ªn s¨ª va apar¨¨ixer als estudis de Fernando Valls, Jordi Gr¨¤cia o a la biografia de Joan Perucho de Juli¨¤ Guillamon. Per¨° De Mart¨ªn inevitablement sortia com un sat¨¨l¡¤lit d¡¯escriptors. Tanmateix, tant per l¡¯est¨¨tica com per la personalitat, tant per l¡¯exig¨¨ncia com per l¡¯humor, potser va exercir un paper m¨¦s rellevant en la relaci¨® amb l¡¯art i la cultura que van establir primer els redactors d¡¯Alerta -N¨¨stor Luj¨¢n, Perucho i companyia- i despr¨¦s els germans Ferrater, especialment per al Gabriel interessat per descobrir la din¨¤mica de la pintura. Aleshores la sintonia entre tots dos va ser molt fonda i segur que s¡¯entenien amb mitja paraula.

Al cat¨¤leg es reprodueix un curr¨ªculum de De Mart¨ªn. Nascut el 1920, ell mateix diu que va col¡¤laborar a la premsa de guerra del b¨¤ndol insurrecte. D¡¯aquell per¨ªode de joventut han de ser les caricatures de 1937 de Llu¨ªs Companys i de 1938 de Juan Negr¨ªn. I no menys significatiu ¨¦s el cartell que va dibuixar de les festes de la Patum de 1939, amb el jou i les fletxes falangistes ben vistoses. Cap misteri en aquest sentit. De Mart¨ªn, d¡¯una fam¨ªlia nobili¨¤ria, va formar part del b¨¤ndol vencedor i, fill d¡¯un terratinent benestant, es va instal¡¤lar a Barcelona per fer Dret. Mentre estudiava col¡¤laborava a la premsa universit¨¤ria o a El Correo Catal¨¢n amb vinyetes humor¨ªstiques. M¨¦s endavant ho faria a la revista La Jirafa o amb retrats per il¡¤lustrar edicions de Luis de Caralt.

Per¨° la seva carrera com a artista, malgrat l¡¯entusiasme que Ferrater va manifestar per escrit, mai va arrencar del tot. Va fer tres exposicions individuals a Barcelona, d¡¯acord, per¨° no es va consolidar com un artista jove. D¡¯alguna manera s¡¯havia pensat a ell mateix com l¡¯oposat a T¨¤pies, i T¨¤pies aviat va triomfar. De Mart¨ªn, en canvi, no captava l¡¯atenci¨®. Ni era el seu tarann¨¤ ni va ser ben rebut per la cr¨ªtica. L¡¯inter¨¨s decreixent de la cr¨ªtica, com es pot comprovar al cat¨¤leg de l¡¯exposici¨®, tal vegada podria explicar per qu¨¨ va optar perqu¨¨ la seva vocaci¨® no fos la seva professi¨®. Es va retirar a Berga on va ser un personatge clau de la seva vida cultural durant gaireb¨¦ mig segle. All¨¤ va escriure els versos sat¨ªrics que firmava amb Bernat Meix, tan exigents formalment com ho era la seva obra pl¨¤stica. ¡°No sin esfuerzo he llegado a la comprensi¨®n de la gran pintura¡±, afirmava el 1958. Tenia les idees clar¨ªssimes sobre qu¨¨ era la pintura, com pot llegir-se a l¡¯entrevista que l¡¯any 2000 li va fer S¨ªlvia Cullell, per¨° el seu cubisme expressionista que va anar perfeccionant seria l¡¯est¨¨tica d¡¯un pintor gaireb¨¦ invisible, malgrat que havia pintat alguns quadres excel¡¤lents. Pocs tan reveladors de la plenitud del seu art com el retrat que el 1998 va pintar de Gabriel Ferrater. Est¨¤ penjat a la Galeria de Reusencs Il¡¤lustres al primer pis de l¡¯Ajuntament de Reus. Contrasta amb tots els altres. ?s el m¨¦s viu de tots.