Pilar Rahola: ¡°El retorn de Puigdemont ser¨¤ m¨¦s important que el de Tarradellas¡±

La fil¨°loga, periodista i telepredicadora Pilar Rahola acaba de treure llibre. Es diu Ocell d¡¯aire i de foc, i ¨¦s una hist¨°ria ambientada a les acaballes de la postguerra on l¡¯escriptora Rahola dona corda a les seves fixacions pol¨ªtiques habituals, entre les quals destaquen la mem¨°ria antifranquista i un homenatge a la resist¨¨ncia contra el r¨¨gim de Franco en l¡¯instant m¨¦s fosc i desesperan?at de la derrota.

De retorn a l¡¯actualitat, ¨¦s un moment en qu¨¨ la popularitat de la polemista catalana passa per dificultats despr¨¦s de m¨¦s d¡¯una d¨¨cada de pres¨¨ncia marm¨°ria a la vida pol¨ªtica del pa¨ªs. Sobretot a TV3, on n¡¯ha estat fulminada en virtut de les noves consignes de despolititzaci¨® que s¡¯ha decidit aplicar a la televisi¨® p¨²blica.

Mentre continua repartint galetes i doctrina indepe ¡ª¡±jo no m¡¯he mogut de lloc¡±, afirma¡ª des de mitjans m¨¦s marginals com la nova 8tv de Pedrazzoli, accepto entrevistar-la a la llibreria Ona de Barcelona amb un pretext i un neguit. El motiu ¨¦s la novel¡¤la, esclar, que a l¡¯hora de la conversa nom¨¦s he pogut llegir fins a la meitat i que ¨¦s realment com sentir-la parlar, que cadasc¨² judiqui si aix¨° ¨¦s bo o dolent.

El neguit t¨¦ a veure amb una intu?ci¨® personal, que s¡¯articula al voltant de la possibilitat que Rahola, contra tot pron¨°stic, hagi pogut ser cancel¡¤lada despr¨¦s d¡¯haver estat part troncal de la deriva i el naufragi del proc¨¦s. En el cas d¡¯aquesta hip¨°tesi, i perqu¨¨ aqu¨ª sempre anem amb els perdedors, el personatge passa a ser una veritable llegenda, com el Zorro. No sense queixes perqu¨¨ li pregunto poc per la novel¡¤la, Rahola m¡¯ho respon tot.

PREGUNTA. Per qu¨¨ escriu novel¡¤les? ?s el g¨¨nere adequat per fer aquests documentals hist¨°rics o de cr¨°nica pol¨ªtica que es respira a Ocell d¡¯aire i de foc?

RESPOSTA. Cadasc¨² cerca el seu estil i la forma de comunicar que li resulta c¨°moda, i potser s¨ª que ¨¦s un mix entre literatura i documentalisme. Jo no faria mai un assaig d¡¯historiador, no en soc. Intento agafar el lector i passejar-lo a trav¨¦s d¡¯un moment hist¨°ric mitjan?ant les emocions. Com es vivia, com es patia, quines esperances tenien. A Mariona, intento posar-me en la pell d¡¯una menestral de la vila de Gr¨¤cia en plena guerra dels Quintos, o com era la Barcelona de la Segona Guerra Mundial a L¡¯espia del Ritz. El mateix m¡¯ha passat amb aquesta. De fet, a mi els anys cinquanta m¡¯han esgotat. Potser perqu¨¨ ¨¦s una ¨¨poca m¨¦s propera a mi. Intento explicar com vivia una noia la repressi¨® de l¡¯¨¨poca i l¡¯heteropatriarcat. Quan escric em surt un estil propi. Si agrada, b¨¦; en tot cas, ¨¦s el que em serveix.

P. A la novel¡¤la homenatja el personatge hist¨°ric del maquis Quico Sabat¨¦ com un exemple de resist¨¨ncia contra el feixisme. En un context actual de vict¨°ria del poder establert, una altra vegada, ¨¦s reivindicable el seu terrorisme de baixa intensitat?

R. Es fa un homenatge a tots els moviments antifranquistes dels cinquanta i els seixanta. Per¨° els llibertaris han quedat en l¡¯oblit. No entro a fer una valoraci¨® dels m¨¨todes. Si em preguntes com a ciutadana, no optaria mai per un m¨¨tode d¡¯aquests. Per¨° em pregunto, si la resist¨¨ncia contra els nazis eren herois i els partisans contra Mussolini tamb¨¦, per qu¨¨ els maquis no? Perqu¨¨ Franco va guanyar. I aquesta gent encara ara, amb tota una vida de lluita contra el feixisme, estan tipificats com a terroristes.

P. Gosaria dir que encara som al franquisme?

R. No tinc cap dubte que la cons?ci¨¨ncia col¡¤lectiva del franquisme ha perdurat, clarament. La dreta espanyola t¨¦ comportaments feixistes i feixistitzants. Paul Preston parla de 140.000 assassinats. Franco ¨¦s un assass¨ª de masses i costa de dir. Fins i tot als antifranquistes ens queden r¨¨mores d¡¯aquest domini, i evidentment la Transici¨® ¨¦s una gran mentida perqu¨¨ es basa en la impunitat dels crims.

P. En cert moment li fas dir a aquest Robin Hood catal¨¤ que ¡°sabia que estava dedicant la vida a una causa derrotada¡±. ?s per qu¨¨ s¡¯hi identifica?

R. No, en absolut. Tinc empatia amb els personatges per¨° intento agafar dist¨¤ncia. Quan vull parlar del present faig articles. Sabat¨¦, vint anys despr¨¦s de la derrota, encara est¨¤ combatent el r¨¨gim, abandonat per tothom. Era l¡¯enemic p¨²blic n¨²mero u. Estaven perseguits com rates i devien saber que havien perdut, esclar. Per¨° aix¨° ja ¨¦s interpretaci¨® emocional meva.

P. Si en comptes d¡¯haver-se dedicat a l¡¯an¨¤lisi pol¨ªtica hagu¨¦s estat nom¨¦s escriptora seria tan popular?

R. No soc capa? de fer especulacions sobre mi mateixa. Em pensava que la meva vida seria escriure, per¨° va apar¨¨ixer Vicen? Villatoro i em va fer anar a la tele. Em pensava que no m¡¯agradaria la televisi¨®, per¨° em vaig enamorar de la comunicaci¨®. L¡¯escriptura ¨¦s submarinisme, per¨° la tele ¨¦s surf i t¨¦ molta capacitat d¡¯influir. No deixar¨¦ mai d¡¯escriure. Ara, sent molt coneguda ¨¦s clar que tens cert dem¨¨rit en les valoracions.

No dubto que la consci¨¨ncia col¡¤lectiva del franquisme ha perdurat. La dreta espanyola t¨¦ comportaments feixistes

P. I, en aquest sup¨°sit, havent estat vost¨¨ fora del focus, estar¨ªem m¨¦s a prop de la independ¨¨ncia?

R. Mare de D¨¦u, quina pregunta. La meva aportaci¨® a l¡¯independentisme ha estat constant, minuciosa i humil. Quan era diputada d¡¯Esquerra els convergents em deien que era bona noia i uns somiatruites, per¨° que no ens en sortir¨ªem mai. Despr¨¦s vaig passar a ser dels normals i ara torno a ser hiperventilada. Jo no m¡¯he mogut de lloc i la independ¨¨ncia forma part del meu ADN familiar, republic¨¤ i catalanista. He ajudat o no en el proc¨¦s? Les persones individuals, fora dels grans l¨ªders, no som tan importants.

P. La seva vida pol¨ªtica ¨¦s molt liter¨¤ria. S¡¯ha plantejat l¡¯autobiografia?

R. Soc diposit¨¤ria de molts secrets, per¨° encara no toca.

P. La seva relaci¨® amb ERC sempre ha estat tumultuosa. Primer amb Carod, m¨¦s tard amb Puigcerc¨®s i ara amb Junqueras, amb qui est¨¤ a matar.

R. No tinc una relaci¨® amb ERC, tinc una relaci¨® amb les meves conviccions. Pujol m¡¯havia vingut a buscar un parell de vegades. Per¨°, tot i ser amiga de Carod, li vaig dir que s¨ª a ?ngel Colom, perqu¨¨ em va semblar una cosa neta: ser feminista, antitaurina, independentista a Espanya. Per¨° a ERC hi havia batalles campals des del primer minut. No hi vaig militar mai, i de fet, no em preocupa gens. Ara b¨¦, han jugat brut i ens han pres el p¨¨l.

P. La maniobra de Junqueras per ser el Pujol 2.0 no li sembla una veritable jugada mestra?

R. No, li sortir¨¤ malament i l¡¯utilitzaran. Ja ho estan fent.

P. Qu¨¨ va passar amb ?ngel Colom. Sabia que estava implicat en el cas Palau?

R. Jo no em vaig assabentar de res. Quan vam plegar del PI em vaig quedar amb una hipoteca i un deute electoral. Li vaig demanar explicacions i em va dir que l¡¯havien ajudat des de la fundaci¨® de Coromines. Ara du una vida retirada, per¨° ¨¦s una persona de gran bondat. ?s una mica Quico Sabat¨¦ en pacifista. Ho va donar tot i ha estat maltractat per la hist¨°ria.

P. Qui la va posar i qui la va treure de TV3?

R. Ning¨². El productor del FAQS, per inter¨¨s period¨ªstic i perqu¨¨ a la tele fun?ciono. Durant el pujolisme hi estava vetada. Quan ERC comen?a a virar torno a molestar i em consta que s¨®n ells que pressionen per treure-me¡¯n.

P. Se sent cancel¡¤lada?

R. No, no. Estic a 8tv, encantada, escric a El Peri¨®dico i a El Nacional i venc llibres. No em puc queixar. Hi ha molta gent que em vol matar socialment per¨° no se n¡¯acaben de sortir. Deu ser la mala herba.

P. Quan tornar¨¤ Puigdemont?

R. Si tot va b¨¦ a Estrasburg, a la primavera el tindrem aqu¨ª. I ser¨¤ un canvi de paradigma, un impacte a tot l¡¯Estat. M¨¦s important que el retorn de Tarradellas.