L¡¯ablaci¨® no discutida

?s estrany que l¡¯orbe cristi¨¤ celebri amb tanta alegria el primer dia del mes de gener, tota vegada que aquest ¨¦s, lit¨²rgicament, el dia de la circumcisi¨® de Jes¨²s, ¨¦s a dir, l¡¯extirpaci¨® o ablaci¨® del prepuci, ritu propi del judaisme, no del cristianisme.

L¡¯excisi¨® de la pell que voreja el gland dels mascles ¨¦s una pr¨¤ctica absolutament consolidada en la cultura hebrea: l¡¯antiga ¡ª¨¦s la famosa ¡°alian?a¡±: ¡°Circumcidareu el vostre prepuci, i aquest ser¨¤ el signe de l¡¯alian?a entre jo i vosaltres¡±, Gen. 17,11¡ª i la contempor¨¤nia, entre els jueus ortodoxos o no. Sembla que el ritu es va afermar durant l¡¯exili de Babil¨°nia, com un senyal anat¨°mic que hauria perm¨¨s distingir els jueus dels gentils. La circumcisi¨® ha de practicar-se normativament al cap de vuit dies del naixement, ¨¦s a dir, en el cas de Jes¨²s el dia 1 de gener, encara que no hi ha cap prova que nasqu¨¦s un 25 de desembre, i, a m¨¦s, llavors el calendari era un altre. El nen circumcidat pertany de ple, per aquesta pr¨¤ctica ritual, al llinatge, la cultura i la religi¨® hebrees. Passa el mateix en el cas d¡¯altres pr¨¤ctiques d¡¯excisi¨® corresponents a cultures i religions de les quals sabem molt poques coses, pr¨¤ctiques conservades a moltes comunitats, per molt que ens repugnin, com a ritu de pas a la maduresa i integraci¨® en la comunitat.

Pel que fa en concret a la circumcisi¨®, la pr¨¤ctica ¨¦s molt dolorosa, perqu¨¨ es du a terme en el cos d¡¯una criatura de solament vuit dies (nom¨¦s els nens, en la religi¨® jueva, mai en les nenes). No cal fer m¨¦s consideracions, escarafalls encara menys: els que han d¡¯opinar s¨®n els te¨°rics de les religions, els etn¨°legs i els antrop¨°legs; literatura especialitzada no en falta, i sempre ¨¦s bo parlar de les coses amb coneixement de causa. Per exemple: Arnold van Gennep, Los ritos de paso (Alianza Editorial, 2013).

Ara b¨¦, per qu¨¨ l¡¯opini¨® del uulgus no ha discutit mai, ni abans ni despr¨¦s de l¡¯Holocaust, el car¨¤cter sacrificial ¡ªi, per tant, sanguinari¡ª d¡¯aquesta praxi hebrea, tan allunyada de l¡¯innocent bateig del cristianisme? ?s ben b¨¦ que hi ha cultures que ens mereixen m¨¦s respecte que altres: hi ha cultures africanes, de l¡¯Amazones o d¡¯Oceania, per cas, que ens resulten del tot desconegudes, mentre que el judaisme ¨¦s una de les bases culturals d¡¯Europa i mare de la religi¨® m¨¦s comuna al continent. ?s molt dif¨ªcil ficar-se en la pell de cultures que ens resulten del tot alienes, cultures que fr¨ªvolament considerem b¨¤rbares pel sol fet que no s¨®n com les nostres: els grecs anomenaven ¡°b¨¤rbars¡± els pobles estrangers nom¨¦s perqu¨¨ parlaven una altra llengua i posse?en una altra cultura i una altra religi¨®.

Per¨° els ritus de pas i sacrificials s¨®n el que s¨®n ¡ªdiguem un cop m¨¦s que els ¨²nics que ho entenen s¨®n els antrop¨°legs, que descriuen els costums que veuen all¨¤ on els veuen, i no entren mai en consideracions morals¡ª; i, en cas que comportin conseq¨¹¨¨ncies greus per a la salut o per al goig, nom¨¦s podran erradicar-se, paradoxalment, eliminant, al mateix temps que els ritus, la complexitat total d¡¯una religi¨® i d¡¯una cultura. ?s una mena d¡¯¡°imperialisme¡± no gens diferent del que van practicar els cristians en terres americanes, en imposar la seva religi¨® i els seus costums entre els ind¨ªgenes. De passada, en van matar milers.

Encara avui es practiquen rituals m¨¦s cruels que la circumcisi¨®, com ara el yubitsume japon¨¨s (amputaci¨® d¡¯una o dues falanges del dit petit de la m¨¤, en senyal de dol). Semblantment, a l¡¯¨¨tnia ndani o dani, de Nova Guinea, els familiars d¡¯un difunt es tallen dos o m¨¦s dits d¡¯una m¨¤ i amb aquests trossos fan un collaret per ornar ritualment l¡¯¨¦sser estimat. Sembla menys greu el tatuatge ritual de moltes tribus, les incisions cruentes a la carn, arrencar-se els cabells en cas de dol, esgarrinxar-se el rostre, flagel¡¤lar-se en senyal de penit¨¨ncia (costum encara viu a les processons pasquals, a Andalusia i altres llocs), perforar-se nas, llavis i orelles, i moltes altres pr¨¤ctiques amb conseq¨¹¨¨ncies gens, poc o molt greus, que atempten contra la integritat f¨ªsica d¡¯una persona.

Tot aix¨° ho fan cultures que anomenem ¡°primitives¡± a la babal¨¤, en tots els casos menys en el cas de la circumcisi¨® jueva. Primitius, els pobles que s¨®n miserables per¨° mantenen rituals vinculats a l¡¯ordre del sagrat? Civilitzats, nosaltres? Qui va generar al segle XX setanta milions de morts, tots innocents en la mesura que eren homes i dones plens de vida: Europa o els pobles ¡°primitius¡±? On ¨¦s la civilitzaci¨® i on ¨¦s la barb¨¤rie? Estudiem primer; despr¨¦s jutjarem.