Si la humanitat mir¨¦s un goril¡¤la als ulls

Els diferents aven?os cient¨ªfics han q¨¹estionat, de manera successiva, la nostra suposada excepcionalitat: ni som el centre de l¡¯univers (Cop¨¨rnic i Galileu), ni l¡¯esp¨¨cie culminant (Darwin), ni ¨¦ssers exclusivament racionals (Freud), entre d¡¯altres. Tot i que tant les teories com els seus impulsors van enfrontar-se a prejudicis resistents, avui elles conformen el tronc del coneixement i ells configuren una mena de santoral laic. Perqu¨¨, superat el cop a l¡¯orgull de la nostra arrog¨¤ncia ¡ªcom qualificar si no una esp¨¨cie que s¡¯atorga l¡¯ep¨ªtet de sapiens?¡ª, aquests descobriments han perm¨¨s con¨¨ixer i con¨¨ixer-nos millor.

Molts d¡¯aquests pioners compar?tien tres trets principals: una curiositat innegociable, una capacitat de treball infinita i una aproximaci¨® poc ortodoxa a l¡¯objecte d¡¯estudi. Precisament la tr¨ªada amb qu¨¨ el divulgador cient¨ªfic Toni Pou (Masnou, 1977) construeix l¡¯aproximaci¨® biogr¨¤fica al naturalista Jordi Sabater Pi (Barcelona, 1922-2009). Com els referents abans esmentats, tamb¨¦ l¡¯antrop¨°leg i zo¨°leg catal¨¤ va posar fascinaci¨®, feina i mirada al servei del coneixement, fins a q¨¹estionar el monopoli hum¨¤ de la cultura o de l¡¯¨²s d¡¯eines. Per a desgr¨¤cia seva, les estructures franquistes i el corporativisme universitari local van mostrar-se m¨¦s impermeables a l¡¯evoluci¨® cient¨ªfica que la Inquisici¨® vaticana, l¡¯Anglaterra victoriana o la Viena d¡¯entreguerres.

El divulgador cient¨ªfic Toni Pou mostra la seva fascinaci¨® pel personatge i alhora les seves debilitats i contradiccions

Amb tot, Pou defuig l¡¯hagiografia i, malgrat la fascinaci¨® pel personatge, no deixa de mostrar-ne tamb¨¦ les debilitats i les contradiccions. Conscient que ¡°la divulgaci¨® de la ci¨¨ncia t¨¦ els seus efectes¡±, l¡¯aproximaci¨® a la seva figura ¨¦s tamb¨¦ una vindicaci¨® de la biof¨ªlia i la recerca. Com ja destacava Pon? Puigdevall en aquestes mateixes p¨¤gines en ressenyar l¡¯excel¡¤lent Si un dit assenyala la lluna (Anagrama, 2021), ¡°arreu hi habita una celebraci¨®, melanc¨°lica i feli?, de la literatura i la ci¨¨ncia, del coneixement i la vida¡±.

Fill de la derrota republicana, les necessitats econ¨°miques i l¡¯esperit d¡¯aventura van fer que el 1940 accept¨¦s despla?ar-se a l¡¯aleshores col¨°nia espanyola de Guinea Equatorial. Tot i que part¨ªcip de l¡¯engranatge espolia?dor colonial, r¨¤pidament Sabater Pi es va desdoblar com un observador atent i respectu¨®s de la realitat cultural i natural. Va aprendre tant la llengua dels nadius fang com el portugu¨¨s dels encarregats: ¡°con¨¨ixer significa estimar (...) Un cop s¡¯estima, l¡¯afany de protecci¨® emergeix com una conseq¨¹¨¨ncia natural¡±.

Aix¨ª, va convertir el dibuix en una forma de sistematitzaci¨® i assimilaci¨®, que va refor?ar amb una formaci¨® autodidacta, amb una s¨¨rie de troballes singulars (els estudis etnogr¨¤fics, els ocells indicadors de la mel, les granotes goliat...) i amb una xarxa de contactes internacionals. Per a la comunitat cient¨ªfica estrangera, el rellevant era l¡¯experi¨¨ncia acumulada i la qualitat del coneixement aportat, i aix¨° convertia Sabater Pi en un col¡¤laborador valu¨®s, sovint reconegut en peu d¡¯igualtat i amb pres¨¨ncia habitual a les revistes cient¨ªfiques de renom.

En canvi, la manca de titulaci¨® li impedia qualsevol ress¨° a Espanya. Fins i tot quan, ja casat i amb dos fills, va aconseguir ser contractat per l¡¯Ajuntament de Barcelona, sovint es veia menystingut. Per exemple, mentre que per al zoo la troballa del singular Floquet de Neu va ser la culminaci¨® del Centre d¡¯Adaptaci¨® i Recerca d¡¯Ikunde, les institucions internacionals atorgaven ajuts directes a Sabater Pi que li permetien convertir-se en un dels primat¨°legs de refer¨¨ncia. L¡¯an¨¨cdota contra la categoria.

La situaci¨® no va canviar quan la independ¨¨ncia de Guinea Equatorial el 1969 va for?ar el retorn a Catalunya: el zoo el seguia arraconant i, alhora, la National Geographic Society el becava el 1972 per estudiar els goril¡¤les ¡ªja no de costa com a Guinea, sin¨® de muntanya a Ruanda, amb Dian Fossey¡ª. Finalment, la situaci¨® professional de Sabater Pi va desencallar-se en obtenir el t¨ªtol en Psicologia i posteriorment el de doctor. Incorporat a la Universitat el 1977, va ser pioner en la introducci¨® de l¡¯etologia a Espanya, va comen?ar a tenir deixebles i, en ser anomenat catedr¨¤tic em¨¨rit el 1987, van arribar finalment els reconeixements oficials. I, malgrat tot, segurament ho hauria canviat per un simple desig: ¡°Si tots els habitants del planeta dediquessin uns minuts a mirar un goril¡¤la als ulls, potser el m¨®n aniria d¡¯una altra manera¡±.

Jordi Sabater Pi. L¡¯¨²ltim naturalista?

Toni Pou?
Ajuntament de Barcelona, 2023
312 p¨¤gines. 20 euros