Dion¨ªs, el d¨¦u inc¨°mode

Dion¨ªs ¡ªtamb¨¦ anomenat Bacus a Gr¨¨cia i sobretot a Roma¡ª, de la segona generaci¨® dels Ol¨ªmpics, ¨¦s un dels d¨¦us i els mites de Gr¨¨cia m¨¦s inc¨°modes que existeixen en vista a la interpretaci¨®. Va ser gestat durant sis mesos per S¨¨mele ¡ªvegeu qu¨¨ en diu H?lderlin a l¡¯himne ¡°Com en dia de festa...¡±¡ª, va ser arrencat del cos de la mare humana per Zeus, i aquest se¡¯l va ficar dins una cuixa i el va acabar de gestar fins als nou mesos d¡¯habitud. Per aix¨° ¨¦s en part home i en part d¨¦u, que ¨¦s all¨° que el converteix en una figura estranya en el conjunt de la nissaga dels d¨¦us de Gr¨¨cia. Com ¨¦s sabut, ¨¦s d¨¦u del vi i de la vinya i, per ells, del deliri m¨ªstic. Aix¨° no vol dir que ho sigui de la disbauxa, que ¨¦s una interpretaci¨® que ens ha pervingut de les bacanals romanes, oblidant els or¨ªgens hel¡¤l¨¨nics del mite que, damunt, posseeix atributs que l¡¯emparenten amb la mitologia de l¡¯?sia Menor: tot plegat un mite de deb¨° complicat. Si sou amics de La flauta m¨¤gica, de Mozart, haureu vist que Osmin celebra l¡¯embriaguesa amb paraules que relacionen aquest estat amb la tirada a la disbauxa er¨°tica: mala lectura del mite per part de ?Schikaneder, el llibretista.

Quan ja s¡¯han esdevingut cent anys de la fundaci¨® de la Bernat Metge pel mai prou lloat Francesc Camb¨® ¡ªnascut a Verges, on el detesten i festiven Llu¨ªs Llach¡ª, ens arriba una extraordin¨¤ria edici¨® ¡ªamb pr¨°leg, notes i comentaris a balquena, i traducci¨® impecable, deslliurada de l¡¯antic llenguatge fundat en aquesta col¡¤lecci¨® per Carles Riba i dut a l¡¯apoteosi per moss¨¨n Balasch (a.C.s.)¡ª de Les bacants, d¡¯Eur¨ªpides, a c¨¤rrec de Jordi P¨¤mias Massana. (Abans hav¨ªem llegit les versions de Riba, Alberich i Llabr¨¦s.) Goe?the en va traduir un tros, i considerava que aquesta era la millor trag¨¨dia de l¡¯autor, la m¨¦s gran del darrer per¨ªode d¡¯Eur¨ªpides, i una de les m¨¦s altes de la trag¨¨dia grega en general. L¡¯obra ¨¦s de deb¨° imponent, i estar¨ªem temptats de considerar-la una remota refer¨¨ncia per al ¡°teatre de la crueltat¡± d¡¯Antonin Artaud i per a les grans carnisseries de La Fura dels Baus.

La hist¨°ria n¡¯¨¦s senzilla: Dion¨ªs arriba a Tebes acompanyat d¡¯un estol de m¨¨nades ¡ªles ¡°dones posse?des¡± o bacants seguidores de Dion¨ªs¡ª, anima les dones tebanes a seguir-lo a la muntanya ¡ªla mare del rei Penteu, ?gave, s¡¯hi afegeix¡ª i fa un veritable pols amb el rei per fer-li entendre que els rituals mist¨¨rics, o m¨ªstics, o sacrificials que protagonitzen ell i el desgavell de les m¨¨nades no ¨¦s res que hagi de contradir per for?a les lleis de la ciutat. Empresonat per Penteu, Dion¨ªs ¡ªque se li ha aparegut sota aparen?a humana¡ª s¡¯allibera i provoca un enorme terratr¨¨mol. El rei acaba encuriosit per l¡¯espectacle que li descriu aquell ¡°foraster¡± tan poder¨®s, i puja a la muntanya amb una estranya barreja de curiositat i lasc¨ªvia. De dalt d¡¯un arbre estant contempla el frenes¨ª de les m¨¨nades, per¨° aquestes el veuen, l¡¯atrapen i el devoren. (No ¨¦s cosa rara en la mitologia grega: Cronos es menjava els seus fills a mesura que naixien ¡ªvegeu el Saturn, de Goya¡ª i Orfeu va ser devorat per les m¨¨nades furioses.) ?gave, que s¡¯havia unit a la colla delirant, no reconeix el seu fill, del qual n¡¯agafa el tall que queda m¨¦s o menys sencer, el cap. La trag¨¨dia acaba, com era d¡¯esperar, amb el reconeixement, per part de la mare, del cap del seu fill,

Penteu. Dion¨ªs, ara en forma de d¨¦u, desvela a ?gave el seu crim: ella plora el seu dest¨ª fatal i ser¨¤ desterrada. Els espectadors s¡¯esglaiaven davant aquest espectacle de sang i fetge, i encara s¡¯espanten avui quan la trag¨¨dia es representa sense tergiversacions ¨¤ la moderne.

Tothom accepta des de fa temps que l¡¯argument d¡¯Eur¨ªpides ¨¦s una faula, i que els sacrificis rituals a Gr¨¨cia no comportaven la matan?a a mossegades de toros i vaques vives, menys encara d¡¯un ¨¦sser hum¨¤. Aix¨° s¨ª: les pr¨¤ctiques sacrificials a Gr¨¨cia ¡ªque, com a Roma, eren el pa de cada dia¡ª eren un privilegi de la poblaci¨® masculina. Per aix¨° hi ha int¨¨rprets d¡¯aquesta trag¨¨dia que consideren que Eur¨ªpides va compensar les dones en aquesta obra, fent-les protagonistes dels sacrificis m¨¦s brutals que es poden imaginar. Aix¨ª ho han pensat molts escen¨°grafs que han recreat l¡¯obra al tea?tre, el cinema i l¡¯¨°pera: generalment no saben res de res, perqu¨¨ no estudien.

Les bacants es proposaven possiblement una altra cosa: el nomos, la llei de la ciutat ¡ªaquesta ¡°ra¨®¡± a qu¨¨ apel¡¤la el rei Penteu en diversos versos¡ª, no ha de romandre indiferent al seu contrari, l¡¯entusiasme i el deliri: Dion¨ªs ¨¦s un d¨¦u molt pr¨°xim al llinatge dels humans, i ha arribat a Tebes per demostrar que no sempre la dist¨¤ncia entre els d¨¦us i els homes ¨¦s infranquejable. El deliri i l¡¯entusiasme de les bacants, mai mancades de seny (sophrosyne) demostren que els d¨¦us tamb¨¦ viuen dins de cada un dels mortals.