Xavier Rubert, l¡¯entremaliat

Xavier Rubert de Vent¨®s (1939-2023) va representar a la vida catalana de l¡¯¨²ltim mig segle el mateix que va significar a Flor¨¨ncia i altres ciutats del Renaixement all¨° que s¡¯ha denominat ¡°humanisme c¨ªvic¡±. Quan les ciutats estat van agafar volada, a l¡¯inici de l¡¯¨¨poca moderna, els homes de lletres, de dret, artistes, clergues tamb¨¦, van considerar que no n¡¯hi havia prou en dedicar-se a l¡¯estudi o a l¡¯art en la penombra dels obradors o els scriptoria, i que calia entrar en contacte amb la societat i posar al seu servei llur intel¡¤lecte, el seu coneixement i la seva saviesa.

Aquest ¨¦s el cam¨ª que va emprendre Rubert en un moment dif¨ªcil per a la intel¡¤lectualitat, en termes generals, encara m¨¦s a la societat espanyola i catalana durant el franquisme: en va pagar les conseq¨¹¨¨ncies amb bastonades, pres¨® i exili. Era valent. Com que no tenia cap tirada a l¡¯ontologia o la metaf¨ªsica ¡ªde fet, la teologia li interessava m¨¦s, i a Catalunya, antigament assenyada, sempre ha tingut m¨¦s pes l¡¯escola dels esc¨¨ptics i els empiristes que la dels metaf¨ªsics¡ª, com a estudi¨®s va dirigir la seva feina als camps de l¡¯est¨¨tica, la sociologia i la teoria pol¨ªtica, i en menor mesura a la teoria moral.

D¡¯aquest darrer camp esmentat, en va publicar un llibre que ¨¦s el desllorigador per entendre gaireb¨¦ tot el que va escriure i va fer, abans i despr¨¦s: Moral y nueva cultura (Alianza, 1971). El dia que me¡¯l va fer a mans, a casa seva, va dir: ¡°Soc jo mateix¡±. Volia dir que no li semblava gens condemnable el relativisme moral, o la ¡°moral provisional¡±, que havia observat en un llibre que admirava, Vida, de Torres Villarroel, un autor del segle XVIII, home il¡¤lustrat. Rubert no hi defensava una autonomia moral privada, i menys encara una submissi¨® a una ¨¨tica dictada a partir de cap principi dogm¨¤tic. Ell suggeria que cada moment de les nostres vides ens situa davant reptes, possibilitats, dilemes, maldecaps, ang¨²nies i trencacolls que demanen una resposta adequada, que de vegades arriba a ser contradict¨°ria amb altres respostes nostres a situacions semblants, fins i tot id¨¨ntiques: vegeu Una ¨¦tica sin atributos (1996).

No aspirava a la santedat ni era procliu al mal; era, senzillament, un home que havia estat capa? ¡ªcom molt pocs altres als ¨²ltims seixanta anys al nostre pa¨ªs¡ª de coordinar el seu saber, la seva enorme intel¡¤lig¨¨ncia, la ploma i l¡¯acci¨® d¡¯acord amb all¨° que podia ser considerat leg¨ªtim seguint una articulaci¨® gens fr¨ªvola entre la moralitat i la responsabilitat civil. Qualc¨² se n¡¯estranyava: no era socialista, en Rubert? No ¨¦s ell qui ha signat un manifest en suport d¡¯Artur Mas? Era independentista, per¨° no nacionalista? Si no creia en la ¡°identitat¡± dels pobles ¡ªmenys encara en la identitat d¡¯una societat tan bigarrada com la catalana dels seus dies¡ª, com s¡¯explicava la seva adhesi¨® als principis ideol¨°gics de CiU, que la consideraven clau per a tota reivindicaci¨® davant l¡¯estat espanyol?

Diguem que tot aix¨° desconcertava. Contra aquesta volatilitat de la seva manera de pensar i d¡¯actuar s¡¯aixecaven els fan¨¤tics de torn; per¨° l¡¯entenien perfectament els que el coneixien b¨¦. Diguem que era un home entremaliat: una virtut, m¨¦s que defecte, que el va caracteritzar des que era noi, a l¡¯edat en qu¨¨ les trapelleries s¨®n considerades la cosa m¨¦s natural del m¨®n. Amb una altra expressi¨® benvolent, ni cr¨ªtica ni maligna, Alexander Coleman, que era un dels seus ajudants en les gestions de la C¨¤tedra Barcelona-Nova York, l¡¯anomenava ¡°el fren¨¦tico¡±, perqu¨¨ no parava. Nom¨¦s calia veure¡¯l caminar en la direcci¨® que fos ¡ªcaminar ¨¦s una activitat calmada que, de fet, no coneixia¡ª: ell corria sempre. Tamb¨¦ li escaurien paraules molt nostres, com ara ¡°trapella¡±, ¡°belluguet¡± o ¡°tastaolletes¡±. Lletraferit, per descomptat, en tot moment, i amb unes idees que feien al?ar les celles a tothom: despr¨¦s de la crisi de Cuba de l¡¯any 1962, va elevar la proposta que els Estats Units compressin l¡¯illa, tota sencera, per resoldre el problema per sempre m¨¦s. Havent observat les sedicions cont¨ªnues al continent sud-americ¨¤, es va postular com a ambaixador adjunt a Washington per als afers d¡¯aquells pa??sos. La proposta va anar precedida pel seu llibre El laberinto de la Hispanidad (1987), per¨° no va prosperar.

Va tenir un sentit indestructible de l¡¯amistat ¡ªpregunteu-ho als vius i als morts: Pasqual Maragall, Miquel Roca, Jordi Herralde, Mary Ann Newman, Ricardo Bofill, Salvador Giner, Toni Com¨ªn, Richard Sennett, Susan Sontag i molts m¨¦s¡ª, i amb la bonan?a que genera la fidelitat va fundar amb Antoni Vicens el Col¡¤legi de Filosofia, amb Josep Ramoneda l¡¯Institut d¡¯Humanitats, amb Maragall la C¨¤tedra Barcelona-Nova York i amb professors molt valuosos el millor departament d¡¯Est¨¨tica, a l¡¯Escola d¡¯Arquitectura, que mai hi ha hagut a les universitats de Barcelona.

Jean-Paul Sartre va fer-se aquesta pregunta quan escrivia el seu gran estudi sobre Flaubert: ¡°Qu¨¨ pot un home?¡± Xavier Rubert de Vent¨®s va fer gaireb¨¦ m¨¦s del que un home pot fer al llarg d¡¯una sola vida.