Una cobra a l¡¯hotel: cita amb un especialista a atrapar serps verinoses, i la seva presa

¡°Dem¨¤ a les vuit vindr¨¤ a l¡¯hotel l¡¯home de les serps, et portar¨¤ una cobra¡±. Vaig empassar saliva. No em pensava que seria tan f¨¤cil, per¨° no es pot dir que no fos c¨°mode; que et portin la cobra a l¡¯hotel... Li havia comentat com de passada a l¡¯amo del New Memnon de Luxor, on estava allotjat, si era possible contactar amb algun especialista d¡¯aquells que a Egipte es dediquen a treure¡¯t les serps de casa, sobretot les verinoses, que s¨®n una nosa. Al Sayed, que portava el seu hotelet del West Bank com una versi¨® eg¨ªpcia del Fawlty Towers, la petici¨® no li va semblar gens estranya, al contrari; res, com si li hagu¨¦s demanat un altre coix¨ª o la clau del wifi. A vegades t¡¯espanta que els desitjos se¡¯t puguin fer realitat tan f¨¤cilment.

Era cert, volia veure una cobra eg¨ªpcia, i enlloc millor que a Egipte. M¡¯ho demanava el cos des que vaig llegir la novel¡¤la El sue?o de Tutankam¨®n (Ediciones B, 2023) i vaig conversar amb el seu autor, Antonio Cabanas, que es va documentar molt sobre aquests verinosos r¨¨ptils per escriure-la, a banda que una vegada n¡¯hi va passar una per sobre del peu. El protagonista de la novel¡¤la ¨¦s un jove que t¨¦ una habilitat gaireb¨¦ sobrenatural per manipular cobres i entra al servei del fara¨®. Cabanas em va recomanar que lleg¨ªs Ancient Egyptian medicine, de John F. Nunn (University of Oklahoma Press, 1996), que t¨¦ un interessant apartat sobre el que els antics egipcis sabien de les serps verinoses i com tractaven les mossegades. Al papir m¨¨dic de Brooklyn (430 aC), assenyala Nunn, es recullen els noms de 21 esp¨¨cies de serps i s¡¯explica qu¨¨ cal fer si et mosseguen (en uns casos, s¡¯anota que la v¨ªctima ¡°es pot salvar¡±, per¨° en d¡¯altres, ¡°mor r¨¤pidament¡±, glups).

Per si tot aix¨° no fos prou per estimular el meu morbo of¨ªdic, havia arreplegat una altra novel¡¤la en la qual tamb¨¦ juguen un paper important les cobres, The snake catcher¡¯s daughter, de Michael Pearce, publicada ¡ªde deb¨°, no m¡¯ho invento¡ª per Poisoned Pen Press (1994). Ambientada al Caire a principis del segle XX, es tracta d¡¯un dels t¨ªtols de la magn¨ªfica s¨¨rie protagonitzada pel Mamur Zapt, el cap de la policia secreta de la ciutat, el capit¨¤ brit¨¤nic Gareth Owen. En aquesta ocasi¨®, el detectiu s¡¯enfronta a un crim amb ramificacions pol¨ªtiques (les tensions entre les administracions brit¨¤nica i eg¨ªpcia) i en el qual apareix el Rifa¡¯i, l¡¯estricta secta dels manipuladors de serps, els especialistes a treure-les de les cases. En la novel¡¤la surten alguns di¨¤legs inoblidables: ¡°Efendi, hi ha una cobra al lavabo¡±, ¡°ha mossegat alg¨²?¡±, ¡°no, per¨° el Suleiman hi ha d¡¯anar¡±.

El cas ¨¦s que estava esmorzant al restaurant de l¡¯hotel, des d¡¯on es veuen el desert i la muntanya de Tebes coronada per la forma piramidal d¡¯El-Qurn (al cim hi ha una formaci¨® amb aspecte de cobra, precisament, identificada amb Meretseger) i sobrevolada pels habituals globus aerost¨¤tics, quan Nacho Ares se¡¯m va acostar i em va dir: ¡°T¡¯est¨¤ esperant a fora un paio que diu que et porta una cobra¡±. Vaig sortir i el ten¨ªem all¨¤, puntual¨ªssim, el meu home. Gran, escarransit, arrugat, amb t¨²nica (una gal¡¤labiyya gris) i turbant, l¡¯acompanyava un jove ajudant, i carregava un pal llarg. El Sayed, que feia de traductor (la situaci¨® demana a crits fer servir la paraula dragoman), me¡¯l va presentar: Abdul Hamed. Li vaig estr¨¨nyer la m¨¤ amb subtilesa com fan els egipcis i em va sorprendre el tacte fred i corretjut de la pell, que semblava momificada. Vaig treure la llibreta i el bol¨ªgraf i vaig voler comen?ar l¡¯entrevista ¡ª¡±fa gaire temps que s¡¯hi dedica?¡±¡ª, per¨° l¡¯expert a capturar serps em va envoltar amb el bra? com el lama va fer amb Kim i em va arrossegar amb ell cap al fons del jard¨ª, on hi ha un cobert per guardar-hi trastos vells, eines i les aus de corral d¡¯on provenen els ous de l¡¯esmorzar. Va comen?ar a cantussejar una melopea mentre furgava amb el pal amunt i avall. ¡°S¨®n versos de l¡¯Alcor¨¤¡±, va aclarir darrere meu el Sayed, que ens seguia a una dist¨¤ncia prudent.

L¡¯snake catcher va ficar la m¨¤ sota uns maons d¡¯adob i en va treure una serp marr¨® aferrant-la per la cua. Vaig fer un bot. Semblava una petita colobra inofensiva, per¨° no te¡¯n pots refiar de les serps eg¨ªpcies. L¡¯Abdul va deixar que se li enrosqu¨¦s al pal, una circumst¨¤ncia que vaig aprofitar per fer-li unes preguntes a trav¨¦s del Sayed. ¡°Diu que venen aqu¨ª per l¡¯olor de les gallines. No ¨¦s bona ¨¨poca per a les serps perqu¨¨ fa fred. Estan sota terra dormint. S¨ª, ¨¦s un ofici familiar, passa de pares a fills, en el seu cas ja s¨®n diverses generacions; tenen els seus secrets, ¨¦s clar¡±. Mentre parl¨¤vem vam arribar al mig del jard¨ª, on esperava l¡¯ajudant amb un cistell tapat amb una tela. L¡¯Abdul va agafar l¡¯escur?¨® i el va ficar al recipient i a continuaci¨® en va extreure una altra serp i la va llan?ar r¨¤pidament sobre l¡¯herba amb gest de Mois¨¨s davant del fara¨®. Vaig retrocedir espantat. Era una cobra enorme. El tio l¡¯havia portat! Em van passar pel cap uns quants titulars alarmants: ¡°Deixa anar una cobra en un hotel i es munta un gran sidral¡±, ¡°Li mossega la cobra que havia demanat¡±, ¡°El Pa¨ªs perd un enviat especial a Luxor per burro¡±. ¡°El meu avi en sabia molt, de cobres¡±, deia el Sayed mentre controlava amb la mirada la dist¨¤ncia amb la serp i que no s¡¯hi acost¨¦s cap m¨¦s client (ja en tenia prou amb arriscar-ne un); ¡°de petits f¨¨iem voltes per aqu¨ª, que no hi havia edificis, i jug¨¤vem a burxar les cobres amb un pal flexible¡±, diu conjurant imatges de Los d¨ªas de Taha Hussein.

Mentrestant, la cobra es retor?ava a terra. Era molt gruixuda, d¡¯un marr¨® grisenc i devia fer metre i mig. Clarament una cobra eg¨ªpcia (Naja haje, a vegades s¡¯hi afegeix el subg¨¨nere uraeus, en al¡¤lusi¨® a la cobra dreta que era el distintiu dels faraons i les duien al tocat i a les corones). Capa? de provocar una mort r¨¤pida amb el seu potent ver¨ª neurot¨°xic, que provoca aturada respirat¨°ria, la cobra eg¨ªpcia ¨¦s una de les que m¨¦s incidents, per dir-ho aix¨ª, causa al nord d¡¯?frica. Com a m¨ªnim no escup, com fan altres de les seves cong¨¨neres. Vaig recon¨¨ixer la taca fosca caracter¨ªstica amb forma de ll¨¤grima sota l¡¯ull, de gran pupil¡¤la rodona i mirada penetrant. Irradiava dels seus anells escamosos una onada de poder i perill. L¡¯Abdul, ajupit, la mantenia a ratlla amb el pal. La serp es va redre?ar de sobte adoptant la posici¨® caracter¨ªstica, amb el coll inflat i la caputxa desplegada, i em va clavar la mirada; cara a cara amb la cobra, com Rikki-tikki-tavi, com Mowgli davant de la vella Caputxa Blanca guardiana de la ciutat perduda de Kurrum Raj¨¤. Era com abocar-te a la mort de Cle¨°patra, als ulls de la deessa cobra del Llibre dels Morts: ¡°Visc d¡¯acord amb la meva voluntat, perqu¨¨ jo soc Wadjet, Senyora de la Flama Devoradora, i pocs se m¡¯acosten¡±. Es gronxava. El temps semblava aturat al petit jard¨ª sota el cel etern d¡¯Egipte. Els ocells havien emmudit. Darrere meu s¡¯havia aplegat un petit grup de treballadors i hostes de l¡¯hotel.

L¡¯Abdul va trencar l¡¯encanteri de la cobra aixecant-se i mirant de distreure-la amb moviments del pal i de la t¨²nica que duia, com faria un torero amb l¡¯espasa i la capa davant d¡¯un toro. Vam assistir a aquella mena de dansa entre la serp i l¡¯snake catcher amb l¡¯ai al cor. Finalment, l¡¯egipci va obrir el cistell i la cobra hi va anar directa i s¡¯hi va ficar. L¡¯Abdul va tapar el recipient i tots els espectadors van deixar anar un sospir d¡¯alleujament. ¡°Collons¡±, va sintetitzar alg¨².

Em vaig apropar a l¡¯home de les serps amb tot de preguntes que se m¡¯acumulaven al cap. Si ¨¦s veritat que en la professi¨® no s¡¯accepten dones excepte si han estat sotmeses a ablaci¨® genital (com la Jalila de la novel¡¤la de Pearce), si fan servir un ung¨¹ent i un beuratge (teryaq) fet de ver¨ª de cobra que els protegeix, si els treuen el ver¨ª per vendre¡¯l ¡­ Per¨° l¡¯Abdul tenia pressa i nom¨¦s em va respondre a la pregunta de si havia tingut algun accident. Ho va fer aixecant la m¨¤ esquerra i ensenyant-me una vella cicatriu bonyeguda al dors entre l¡¯¨ªndex i el polze, on l¡¯havia mossegat una cobra. ¡°Li va fer mal?¡±. El Sayed l¡¯hi va traduir i el capturador de serps se¡¯m va quedar mirant fixament. Va estendre l¡¯altra m¨¤ i hi vaig col¡¤locar les 300 lliures eg¨ªpcies (uns deu euros) que hav¨ªem acordat pel servei a domicili, m¨¦s unes cent m¨¦s que vaig afegir de bakxix, de propina. Xucran, xeic, gr¨¤cies, mestre, vaig mussitar amb respecte. Es va posar la m¨¤ amb els bitllets gastats al cor, i va girar cua per anar-se¡¯n amb el seu ajudant carregant el cistell. Els vaig veure marxar de l¡¯hotel caminant cap a on fos que tinguessin una altra cita, i em vaig preguntar qu¨¨ els esperava la resta de la jornada, i de les seves vides; per no parlar de quin dest¨ª tindria la cobra, la meva serp.