Ets una cronodelinq¨¹ent

No arribo a tot. No dono a l¡¯abast. Aquestes s¨®n frases que repetim massa vegades. Ho penso mentre miro el m¨°bil aturada amb la moto en un sem¨¤for. O quan obro els missatges i em clava un ensurt el cl¨¤xon del cotxe de darrere avisant que ja s¡¯ha posat verd el sem¨¤for. La cita ¨¦s en una botiga de rellotges de l¡¯Eixample. Els protagonistes, una artista i un fil¨°sof. El tema de la conversa: el temps.

Raquel Friera i Xavier Bassas s¨®n els creadors de l¡¯Institut del Temps Susp¨¨s i activistes del temps. Arriben puntuals. Ella porta un rellotge antic de canell. L¡¯ha recuperat per deixar de mirar el m¨°bil. Ell porta un rellotge de butxaca. Van vestits de fosc per transmetre el missatge: aix¨° ¨¦s transcendent. Per¨°, exactament, a qu¨¨ es dediquen? Per qu¨¨ el temps? Fa massa temps que no tenim temps? ¡°L¡¯Institut ¨¦s molt interdisciplinari i t¨¦ una voluntat activista en el sentit de combatre aquest espoli que ens fan del temps. Cada vegada ¨¦s un tema m¨¦s alarmant. Nosaltres en som els impulsors, per¨° hi ha molts c¨°mplices que ens hi han donat suport. T¨¦ una seu virtual i llavors desplega seus f¨ªsiques on ens acullin, l¡¯¨²ltima a la Capella de l¡¯ICUB¡±, explica la Raquel. L¡¯Institut busca, entre altres coses, reapropiar-se del temps robat pel neoliberalisme i ¡°saber que, tal com vivim, el temps avui ¨¦s deutor d¡¯un r¨¨gim temporal, no ¨¦s natural, en podria ser un altre¡±.

Ella no pren res. Ell demana aigua amb gas. Al segon tallat de la periodista, el Xavi comenta ir¨°nic: ¡°Si no repartissin caf¨¨ a Occident, la societat col¡¤lapsaria. ?s el que aguanta el ritme, una droga lleugera¡±. Es posa seri¨®s: ¡°El m¨¦s important ¨¦s que cada societat, perqu¨¨ funcioni, ha de tenir un r¨¨gim temporal, ¨¦s a dir, entendre, pensar i viure el temps d¡¯una manera. La societat moderna neoliberal viu sota el seu propi r¨¨gim. I aquest r¨¨gim sempre est¨¤ associat al poder. La manera com pensem i vivim el temps no ¨¦s natural, ni avui ni en ¨¨poques passades, no existeix una manera natural de viure el temps: sempre dep¨¨n d¡¯un r¨¨gim temporal imposat¡±. El Xavi explica com ¨¦s el nostre temps avui: ¨¦s ¨²til i s¡¯ha de produir en termes de poder, ¨¦s a dir, fas servir el teu temps per tenir m¨¦s prestigi i m¨¦s poder. ?s un temps accelerat, si pots fer el mateix en menys temps, millor. A m¨¦s, est¨¤ quantificat, sotm¨¨s a unes lleis num¨¨riques. ¡°A l¡¯hivern, a l¡¯estiu, aqu¨ª, a Par¨ªs, ¨¦s el mateix temps¡±, lamenta el fil¨°sof. ¡°I ¨¦s aparentment neutre des del punt de vista ideol¨°gic, per¨° no ho ¨¦s¡±.

La Raquel ho t¨¦ clar: ¨¦s necessari instaurar una assignatura a l¡¯ESO que parli del temps. La seva experi¨¨ncia amb adolescents li va deixar clar l¡¯angoixa que pateixen davant d¡¯aquesta pressi¨®. ¡°Hauria de ser un tema prioritari en una edat que els configura. Ara descanses per tornar a ser productiva, aix¨° realment no ¨¦s ni descansar ni suspendre el temps¡±. Menys matem¨¤tiques i m¨¦s temps. La Raquel ¨¦s magn¨¨tica. Una artista amb un extens curr¨ªculum que abans de Belles Arts va estudiar Administraci¨® d¡¯Empreses a ESADE. Una creadora que, despr¨¦s de passar pel departament de m¨¤rqueting d¡¯una multinacional, va detestar els comptes de resultats i va optar per l¡¯art. I el temps, o la seva manca, a qui m¨¦s penalitza ¨¦s a les dones, s¨®n qui m¨¦s pateixen aquest empobriment. ¡°Les dones fem la feina de les cures, que no t¨¦ remuneraci¨® ni crea drets¡±.

Entrem a la rellotgeria Rafael de la Torre. Ens serveix de plat¨® per a la foto. Per¨°, de passada, entrem a la m¨¤quina del temps. Les parets cobertes de rellotges de cucut, rellotges isabelins, d¡¯una altra ¨¨poca. Sona el cucut de manera contundent. La gent continua portant a la botiga el rellotge de polsera, comenta un dels propietaris. Aqu¨ª encara els arreglen, des del 1979. La periodista sembla que no ha ent¨¨s res. S¡¯impacienta. Quina ¨¦s la soluci¨®?, insisteix. ¡°Posa-ho, posa-ho¡±, remarca el Xavi: ¡°L¡¯entrevistadora estava molt estressada per saber el desenlla?. No t¨¦ gens de paci¨¨ncia.¡¯ A l¡¯Institut tamb¨¦ juguem amb la distensi¨®¡±.

Ens podem avenir m¨¦s amb el temps? Aix¨° queda clar. No es tracta ni de perdre¡¯l ni de gaudir-ne. Vol dir suspendre la naturalitat del temps. Vol dir suspendre l¡¯hora occidental, el temps neoliberal, el que ¨¦s productivista, neutre, lineal. Per fi el Xavi pronuncia la paraula m¨¤gica. La resposta ¨¦s la cronodiversitat. ¡°Hi ha una normativitat temporal: en la vida est¨¤s sotm¨¨s, neixes, et formes, vols aconseguir una feina, tens una parella, tens uns fills, puges en l¡¯escala salarial, vas creant la teva her¨¨ncia salarial, actualment intentes morir sense haver envellit, i despr¨¦s deixes una her¨¨ncia als teus fills i mors envoltat afectuosament dels teus. Tot t¨¦ dates¡±. La cronodiversitat ¨¦s possible. ¡°Hi naixem. Els nens no entenen ni viuen, per exemple, en el nostre r¨¨gim temporal: van al seu ritme, s¨®n exemples vius ¡ªa vegades insuportables per a les nostres presses¡ª de la idior¨ªtmia: cadasc¨² al seu ritme. Com deia Foucault, l¡¯escola ¨¦s una preparaci¨® per a la f¨¤brica. Per¨° en cada cosa, sempre hi poden haver altres temps: en la relaci¨® amb la teva parella, en la manera en qu¨¨ et prens un caf¨¨... ¨¦s possible explotar una altra manera de viure el temps que no sigui la que est¨¤ establerta. Aquesta entrevista tamb¨¦ hauria de dilatar-se, cada vegada que ens veiem. No acabes la cr¨°nica i fora. No pot ser, aix¨°. T¡¯ha d¡¯afectar¡±. El Xavi diu que soc una cronodelinq¨¹ent. A m¨¦s, de manual. Tots ho som d¡¯alguna manera. Li dic que ho suspendrem. En un altre moment. En un altre temps. Continuarem, sens dubte, amb la cr¨°nica.