Me¡¯n vaig perqu¨¨ me n¡¯he d¡¯anar

No em van cabre les galetes a la maleta. Abans d¡¯agafar l¡¯avi¨®, volia parar a Pandejuevo, l¡¯obrador del meu amic Diego, a comprar uns pots de galetes per portar a la redacci¨® de tornada a Barcelona, per¨° em vaig passar amb els quilos ¡ªde roba¡ª i, entre l¡¯abric de llana de Zara o les galetes de mantega, vaig optar per l¡¯Amancio. Molt mala amiga, per¨° molt ben vestida.

No ho tindran en compte els afectats. Segur. Tot es perdona el dia que te¡¯n vas. Sobretot, si te¡¯n vas perqu¨¨ te n¡¯has d¡¯anar i no perqu¨¨ vols. En aquestes circumst¨¤ncies, els adeus solen ser m¨¦s amargs i les maletes, un desastre. Aix¨ª que, entre llagrimots que no paren de brollar i la roba rebregada a pressi¨® a l¡¯equipatge, s¡¯instal¡¤la la plena indulg¨¨ncia amb tu. Perqu¨¨ ¡°pobrissona, se n¡¯ha d¡¯anar¡±.

El dia que agafes un avi¨®, ets una mica com el gat de Schr?dinger, que hi ets i no hi ets a la vegada, dep¨¨n de com es miri: pendules entre dos llocs i no acabes de ser en cap. Funciones per in¨¨rcia, amb el pilot autom¨¤tic, maleint les coses que et deus haver descuidat de guardar a la maleta i lamentant les tasques pendents quan arribis.

L¡¯aeroport de Santiago t¨¦ una administraci¨® de loteria abans de passar el control de seguretat. Abans solia aturar-m¡¯hi a fer la primitiva, per si un cas. Per¨° fa temps que no. Prefereixo concentrar la sort en el control d¡¯explosius i que l¡¯avi¨® no caigui. No tinc armes ni em drogo, per¨° si el meu sobre de sopa de pollastre pot tenir traces de crustaci, el meu trolley tamb¨¦ pot contenir restes d¡¯alguna escopeta o una mica de popper. Ves a saber.

L¡¯aeroport ¨¦s, per a mi, com una amarga cursa d¡¯obstacles. Un lloc pintoresc, sovint hostil, on les ampolles d¡¯aigua valen m¨¦s de dos euros i a la botiga sempre hi queda l¡¯Hola. Un lloc on no pots abaixar mai la gu¨¤rdia perqu¨¨ sempre hi passen coses: fas pip a l¡¯arc de seguretat, et canvien la porta d¡¯embarcament a ¨²ltima hora, la maleta de m¨¤ no fa la mida exacta i has de pagar el seu bitllet a la bodega¡­ Coses. Totes angoixants.

No t¡¯hi acostumes. Ni n¡¯aprens. Facturar la maleta grossa, la que va plena de persiuncasos i on haurien d¡¯haver anat les malaguanyades galetes, ¨¦s un engany al teu jo de fa una estona. Mires el personal del taulell amb confian?a, segur¨ªssima que fa el pes estipulat i col¡¤loques el maletot a la cinta amb la fe cega que el meu ull cl¨ªnic no falla. Per¨° s¨ª que falla. Mig quilo de m¨¦s. Contens la respiraci¨® i mires, a la llunyania, la teva mare, que t¡¯espera pacientment fora de la cua per si s¡¯ha d¡¯endur alguns pantalons. Per¨° el treballador fa els ulls grossos, enganxa l¡¯adhesiu a la maleta i tornes a respirar fondo mentre la veus marxar a empentes i rodolons per la cinta. Primer obstacle superat.

L¡¯agonia continua. Primer, els comiats, plens de t¡¯estimos i ¡°avisa quan arribis¡±; despr¨¦s, aguantant els sanglots, l¡¯ultim¨¤tum: ¡°?s l¡¯¨²ltim cop que me¡¯n torno a anar¡±. Sempre igual. I ja s¨®n 10 anys. I sense mirar gaire enrere, perqu¨¨ si mires potser no te¡¯n vas, emprens el cam¨ª cap al control d seguretat.

Amb els anys d¡¯experi¨¨ncia ja est¨¤s bregat amb la prova de l¡¯esc¨¤ner. Cal anar preparat de casa. Als peus, sabates baixes, perqu¨¨ no te les facin treure. L¡¯ordinador, a m¨¤, i els l¨ªquids, que en s¨®n pocs, petits i ben guardats i a la vista a la bossa de congelats transparent que has pispat de la cuina de casa. Qualsevol prevenci¨® ¨¦s poca perqu¨¨ no et facin obrir la maleta i comencin a volar pels aires les teves vergonyes.

Davant de l¡¯arc de seguretat, aix¨° s¨ª, est¨¤s venut. De vegades fa pip, de vegades, no. Controls aleatoris, en diuen. I tu et mires, i et sents una mica terrorista i una mica narcotraficant, amb la mateixa vergonya amb qu¨¨ et gires a la porta del Zara quan sona aquella sirena endimoniada perqu¨¨ la dependenta s¡¯ha descuidat de treure l¡¯alarma de l¡¯abric de llana.

I quan per fi s¡¯han esva?t els dubtes sobre la teva integritat moral, quan dones negatiu en les proves d¡¯explosius i drogues, reculls els teus trastos, l¡¯ordinador, la bossa de congelats i vas de pressa a la recerca dels monitors que indiquen la porta d¡¯embarcament. Hi ha dues menes de persones a la vida: les que arriben al monitor quan a la pantalla hi diu ¡°Embarcant¡± i les que arriben quan hi posa: ¡°La teva porta d¡¯embarcament, en 60 minuts¡±.

L¡¯espera desespera. Sempre. Encara m¨¦s si detestes volar i no et refies de l¡¯aeron¨¤utica. I tant se val que et diguin que ¨¦s m¨¦s perill¨®s un cotxe que un avi¨®. Tampoc et refies de les estad¨ªstiques. Tu esperes el moment d¡¯entrar a l¡¯aparell volador amb tota la sang freda que pots, mirant al teu voltant, el senyor de davant, la parella amb dues criatures que ja no sap qu¨¨ fer per distreure-les, i penses que qualsevol d¡¯ells pot acabar assegut al teu costat i ser l¡¯¨²ltima persona que vegis abans de morir estimbada. Un mica dram¨¤tica, potser, per¨° pot passar.

Agraeixes que no canvi?n la porta d¡¯embarcament a ¨²ltima hora, que no hi hagi retards que allarguin l¡¯agonia i, sobretot, que posin una passarel¡¤la i que arribis directa a l¡¯avi¨®, sense haver de travessar mig aeroport fent ral¡¤li en un autob¨²s atape?t com una llauna de sardines. I puges a l¡¯avi¨®, et cordes el cintur¨® i no te¡¯l treus mai, per si un cas, perqu¨¨ si mors en l¡¯accident, que no sigui per l¡¯estupidesa de no portar el cintur¨®, que no se sap mai.

I despr¨¦s d¡¯una hora i escaig en tensi¨®, afinant l¡¯o?da per detectar qualsevol remor estranya del motor, com si fossis enginyera aeron¨¤utica encara que no s¨¤pigues ni canviar la roda del cotxe, aterres. I encares el darrer obstacle de l¡¯odissea: sortir d¡¯all¨¤.

Sortir, primer, de l¡¯avi¨®, sense que t¡¯esclafin les ¨¤nsies dels de darrere ni les bosses al cap dels de davant. I sortir, finalment, d¡¯aquell estat de tr¨¤nsit que s¨®n els aeroports.

Creuar a l¡¯altra banda ¨¦s el moment m¨¦s dram¨¤tic del qui se¡¯n va perqu¨¨ se n¡¯ha d¡¯anar. Que s¡¯obrin les portes i a fora, a la terminal d¡¯arribades, amb r¨¨tols i somriures, desenes de persones esperen alg¨² que no ets tu. Quan aix¨° passa, la meva cap, Ana Pantaleoni, diu que saluda efusivament amb el bra? ben amunt mirant a la multitud, com si alg¨² l¡¯esper¨¦s a ella. Jo acoto el cap i camino sola, invisible com un fantasmet, cap a la parada de taxis mentre em repeteixo: ¡°?s l¡¯¨²ltima vegada que me¡¯n torno a anar¡±. Sempre igual. I ja s¨®n 10 anys.