Una bibliotec¨¤ria a la guerra

Una noia llegint un llibre tranquil¡¤lament. El 2017 aquesta imatge del segle passat, juntament amb d¡¯altres, acompanyava una exposici¨® sobre correspond¨¨ncia femenina a Valls. Per¨° aquesta tenia una cosa diferent per a Pilar Vives Corbella, una mestra jubilada d¡¯aquest poble tarragon¨¨s: ¡°La vaig veure de pura casualitat. Em va cridar l¡¯atenci¨® el seu aspecte. Era alta i atl¨¨tica¡±. La jove de la fotografia era Felipa Espa?ol Coll. Va ser una advocada laboralista que va exercir a Barcelona el germ¨¤ de la qual havia estudiat farm¨¤cia amb un dels seus oncles, segons el seu entorn. Vives va saber que havia estat bibliotec¨¤ria durant la guerra. ¡°Mai en van parlar, mai vaig sentir res. Va haver de callar¡±. Va comen?ar a estirar del fil per respondre a aquesta pregunta: qu¨¨ va passar per qu¨¨ aquesta jove acomodada acab¨¦s gaireb¨¦ a la primera l¨ªnia de combat?

Del noucentisme a la guerra

Amb les dades de qu¨¨ disposem podem esbossar un perfil de Felipa Espa?ol. Neix el 1910. Amb 12 anys la primera pista, al n¨²mero del 29 d¡¯abril de 1922 de P¨¤tria. Setmanari nacionalista. S¡¯informa d¡¯una festa celebrada a la Biblioteca Popular de Valls. El grup de nenes Flor de Neu havien assistit a un Curs Elemental d¡¯Hist¨°ria de Catalunya i de Lit¨²rgia. L¡¯impartia la directora de la biblioteca, i es va organitzar un concurs de treball entre les alumnes. Felipa Espa?ol va guanyar tant el d¡¯hist¨°ria com el de lit¨²rgia. L¡¯any seg¨¹ent ¨¦s finalista d¡¯un concurs de lectura i escriptura organitzat per l¡¯Associaci¨® Protectora de l¡¯Ensenyan?a Catalana.

Felipa Espa?ol evolucionar¨¤ com un exemple paradigm¨¤tic del projecte de ciutadania impulsat pel catalanisme noucentista, que situava la cultura nacional al centre de la societat. L¡¯any 1933 se la va poder escoltar en un programa de R¨¤dio Associaci¨® com a representant de la Uni¨® d¡¯Estudiants. El 1934 ¨¦s una de les integrants de l¡¯Associaci¨® Catalanista de Valls, que fa una aportaci¨® per pagar la multa que la Generalitat republicana havia imposat al diari La Veu del Vespre. El 1935 fa les pr¨¤ctiques reglament¨¤ries a la Biblioteca Popular de Tarragona. El 1936 acaba els estudis a l¡¯Escola de Bibliotec¨¤ries que dirigia l¡¯humanista Jordi Rubi¨®. Espa?ol va ser la segona millor estudiant de la seva promoci¨®. I aleshores va venir la guerra.

A la Generalitat ho tindran clar: tamb¨¦ es combat amb cultura, i les institucions de l¡¯autogovern catal¨¤ lluitaran. La Conselleria de Cultura vol fer arribar llibres al front. Demana a la Direcci¨® T¨¨cnica de Biblio?teques Populars i a la Comissi¨® de les Lletres Catalanes que elaborin un projecte. El 17 de febrer de 1937 un decret oficial de la Generalitat crea el Servei de Biblioteques del Front. El dia 28 es va publicar aquesta nota de l¡¯Agrupaci¨® de Professionals de Bibliotec¨¤ries de Catalunya al diari La Humanitat. ¡°Havent-se de proveir les subcentrals de Barbastre, Monts¨®, Sarinyena, Casp i Alcany¨ªs, es prega a totes les bibliotec¨¤ries que desitgin ocupar un d¡¯aquests llocs que ho comuniquin per escrit o personalment, avui, d¡¯onze a una del mat¨ª, a aquesta agrupaci¨®¡±. Espa?ol seria una d¡¯elles.

Amb el seu bagatge human¨ªstic i el seu coneixement d¡¯idiomes, es va oferir volunt¨¤ria per participar en el Servei de Biblioteques del Front (SBF) per proveir de lectures tant els ferits dels hospitals com els soldats. Aix¨ª consta al butllet¨ª del mes de mar? de l¡¯Escola de Bibliotec¨¤ries i de les Bibliotec¨¤ries de Catalunya. ¡°Es compta, actualment, a la central de Barcelona, amb m¨¦s de 10.000 volums, dels quals es trien els lots que aniran a les subcentrals de Cervera i Tarragona i d¡¯aquests llocs als hospitals i avan?ades de l¡¯Arag¨®. Fins ara dues companyes, Rosa Gran¨¦s i Maria Felipa Espa?ol, s¡¯han ofert d¡¯encarregar-se d¡¯aquestes biblioteques¡±.

Al front d¡¯Arag¨®

Als 27 anys Felipa Espa?ol va passar de la Biblioteca de Catalunya, on catalogava i traslladava caixes, a viure sola en una casa dip¨°sit de Sarinyena, una de les dues subseus del SBF. Rosa Gran¨¦s i Noguer gestionaven l¡¯altra oficina a Alcany¨ªs i formaven part del grapat de joves bibliotec¨¤ries que van sostenir aquest servei. Aurora D¨ªaz Plaja reflecteix l¡¯esperit d¡¯aquest grup en una carta a les seves companyes: ¡°Ja que la muntanya no ve a mi, anir¨¦ jo a la muntanya. Des que se¡¯n van anar els primers lectors hauria anat ja cap al Front. Ara que ja no ens resta ning¨², vaig a dur els llibres all¨¤ on siguin¡±. Ella havia deixat la biblioteca popular de Canet per encarregar-se dels llibres adre?ats als hospitals.

En tot just un any, la bibliotec¨¤ria Espa?ol va manejar m¨¦s de 12.000 volums en aquella localitat d¡¯Osca. Va mantenir correspond¨¨ncia amb Jordi Rubi¨®, director del SBF. ¡°Des que he quedat sola en el local que compartia amb el servei de trameses al front he procurat fer-lo semblar una Biblioteca (¡­) encara una manxa de flit que no vaga cap dia i gr¨¤cies a la qual he aconseguit que les mosques em respectessin i un gerro que s¡¯ha acontentat amb flors de camps perqu¨¨ no en tinc d¡¯altres (...) la Biblioteca ha estat oberta al p¨²blic militar des del 1er d¡¯agost proppassat, d¡¯11 a 2 del mat¨ª i de 6 a 9 de la tarda¡±. Acompanyada d¡¯una taula de treball en aquella casa amb una altra taula per als seus lectors, lluny de casa seva, no se sentia sola: ¡°Em sentia amiga de tothom (...) Estic entusiasmada de la meva tasca i voldria que el dia tingu¨¦s 48 hores per poder-la aven?ar m¨¦s¡±.

Mar¨ªa C. Cuguer¨® i Conchello, Mar¨ªa Teresa Boada i Vilallonga i Vicen? Allu¨¦ i Blanch compilen aquests i altres testimonis a El servei de Biblioteques del Front (1936-1939), editat per la Diputaci¨® de Barcelona. En aquest llibre tamb¨¦ documenten que, encara que molts reclutes aprofitaven les seves llargues hores al front per formar-se amb llibres t¨¨cnics, la literatura destacava entre els milers d¡¯exemplars demandats. Autors com Carles Soldevila o Francesc Trabal convivien amb noms com Unamuno o Baroja, Dickens i Conrad.

¡°Quan a un lector li agrada molt un llibre, despr¨¦s el llegeix tota la sala. M¡¯ha passat amb Zalaca¨ªn de Baroja, amb La tourn¨¦e de D¨¦u de Poncela (...) A la vista dels llibres, es torna lector el m¨¦s reaccionari, s¨®n poqu¨ªssims els que a l¡¯hospital poden llegir i no ho fan¡±, va escriure Espa?ol. Ella i les seves col¡¤legues van traslladar al front l¡¯ebullici¨® cultural de la xarxa de biblioteques populars instaurada al llarg de la Segona Rep¨²blica amb la missi¨® de combatre tamb¨¦ l¡¯analfabetisme.

Al cap d¡¯un any d¡¯instal¡¤lar-se a Sarinyena, Espa?ol va fugir sota una allau de metralla intentant salvar ¡°els llibres, la documentaci¨® i la vida¡±, segons constata Vives. Tant la seva biblioteca com la d¡¯Alcany¨ªs es van desmantellar el mar? del 1938 amb el replegament del front aragon¨¨s.

?nima del Bibliob¨²s

Tamb¨¦ la central del SBF havia patit els desastres de la guerra. El periodista Manuel Amat, a Meridi¨¤, ho va explicar. El tr¨¤gic bombardeig de l¡¯aviaci¨® italiana que va provocar l¡¯explosi¨® d¡¯un cami¨® de trilita a la Gran Via va destruir gaireb¨¦ per complet les seves instal¡¤lacions. ¡°Ha calgut recomen?ar: reconstituir els fitxers i els cat¨¤legs, ordenar els llibres, adquirir-ne de nous¡±. Per¨° al cap de menys d¡¯un mes ella i les seves companyes van tornar a la c¨¤rrega. Ho van fer amb el Bibliob¨²s.

El Bibliob¨²s tenia capacitat per a 2.000 exemplars i va ser dissenyat en temps r¨¨cord. ¡°Magn¨ªficament equipat i amb personal t¨¨cnic competent¡±, explicava Amat, ¡°vol aconseguir, dintre d¡¯un termini breu, que tots els nostres combatents tinguin a les mans els llibres que han de servir per a distreure¡¯ls en llurs moments de descans i per elevar llur nivell cultural¡±. En un dels 18 viatges que va fer entre Catalunya i Arag¨®, malgrat que a vegades havia de dormir en el vehicle, Espa?ol continuava mostrant entusiasme: ¡°Hi torno per omplir l¡¯estilogr¨¤fica, i trobo els soldats abocats damunt els nostres llibres¡±. Aix¨ª seria descrita aquesta bibliotec¨¤ria en un reportatge del 1938 publicat a la Revista Blanco y Negro i signat per A. Galer¨®n. ¡°Una chica interesante, de mirada inteligente, seria, callada, con la resoluci¨®n reflejada en el rostro. No le preguntamos si tiene miedo, porque en el porte sereno se adivina la respuesta¡±.

Felipa Espa?ol, segons Pilar Vives, es va consolidar com ¡°l¡¯¨¤nima del Bibliob¨²s¡±. Subministrava llibres per tal que els combatents els poguessin devorar durant les llargues hores a les trinxeres i als hospitals. Aix¨ª ho testimonia el dietari manuscrit de la directora Adela Riera i l¡¯auxiliar Ant¨°nia Feixas de la Biblioteca Popular de Figueres. A l¡¯entrada del 12 de maig de 1938 consta la visita que va fer el Bibliob¨²s a la ciutat. ¡°Aquesta tarda ha arribat el Bibliob¨²s i les companyes Sretes. Gran¨¦s i Espanyol. La Sreta. Ricart ha anat amb elles al camp d¡¯aviaci¨® de Vilabertran¡±. L¡¯endem¨¤ encara hi ¨¦s i la bibliotec¨¤ria fa constar el seg¨¹ent: ¡°la Srta. Espa?ol m¡¯ha deixat a la nostra Biblioteca un lot ¨²nicament per soldats, format per 92 volums, 4 revistes i 133 fullets, dels quals li he firmat un rebut¡±. Al cap de cinc setmanes Espa?ol ¨¦s altra vegada a Figueres. I el 7 de novembre tamb¨¦. Va arribar a les set de la tarda. En aquella entrada del dietari tamb¨¦ va escriure el seg¨¹ent: ¡°a quart d¡¯onze del mat¨ª hem tingut fort bombardeig als voltants de Figueres i aer¨°drom¡±.

Segur que Espa?ol no va oblidar un viatge dram¨¤tic amb el Bibliob¨²s. Ella, la bibliotec¨¤ria Concepci¨® de Balanz¨® i Jordi Rubi¨® van traslladar-se a Tortosa. Volien recollir llibres de la biblioteca perqu¨¨ la guerra s¡¯estava acostant a la ciutat. El vehicle, de sobte, va fer una maniobra per evitar un sot produ?t per una bomba. El moviment brusc llan?¨¤ fora del vehicle a Rubi¨® i a Balanz¨®, que a causa de les ferides cranials que va patir, va morir poques hores despr¨¦s.

En virtut de la seva tasca com a bibliotec¨¤ria de guerra, Espa?ol fou nomenada tinenta de l¡¯ex¨¨rcit republic¨¤. ¡°Li faig saber que soc tinent, almenys aix¨ª consta en la tarja de prove?ment que em facilit¨¤ Intend¨¨ncia¡±, explicava amb ironia a Jordi Rubi¨®, ¡°els estad¨ªstiques del gener tant de la Sala com la de pr¨¦stec demostren que a molts, ¨¦sser tinents el costa m¨¦s que a mi: els nois que hi aspirin han fet i fan ¨²s de tots els llibres de matem¨¤tiques que t¨¦ la Biblioteca¡±.

Vida de postguerra

L¡¯¨²ltim servei del Bibliob¨²s no portava llibres. Portava escriptors que marxaven cap a Fran?a abans de l¡¯ocupaci¨® de Barcelona. Final d¡¯¨¨poca. Final d¡¯aquella proposta de ciutadania que el catalanisme noucentista havia estat construint des de feia m¨¦s de tres d¨¨cades. Res ho exemplifica m¨¦s clarament que aquest cessament: Jordi Rubi¨® va ser destitu?t de tots els seus c¨¤rrecs i no va poder tornar a treballar en un altre organisme oficial, com altres bibliotecaris o mestres que van enfrontar una ¡°depuraci¨®¡± despr¨¦s de la guerra. La vida de Felipa Espa?ol, com lamenta Vives, es va capgirar del tot. Havia viscut una etapa intens¨ªssima amb moltes responsabilitats i comprom¨ªs civil com a bibliotec¨¤ria. Aix¨ª s¡¯ha pogut documentar. Despr¨¦s va deixar la professi¨®.

Va continuar conreant la seva faceta atl¨¨tica, segons documenta Vives. Va quedar segona a la primera carrera Jean Bouin amb participaci¨® femenina celebrada a Barcelona el 1947 i aquell mateix anys, amb trenta-set anys d¡¯edat, va ser campiona d¡¯Espanya de llan?ament de disc. Va treballar com a assistent social en psiqui¨¤trics. Va estudiar Filosofia i Lletres i va traduir dos llibres escrits en rus: Cuando el destino nos obedece d¡¯I. N. Potampenko, i El Don de pl¨¤cides aig¨¹es del futur Nobel Mikha?l X¨®lokhov. Als anys seixanta es va llicenciar en Dret, quan ja en tenia m¨¦s de cinquanta. Va exercir com a advocada laboralista. El 1969 va signar un manifest de protesta denunciant les tortures del franquisme.

Espa?ol no va tenir fills, per¨° va criar al costat de la seva germana a Montserrat Jaus¨¤s i Espa?ol. ¡°Es va moure tota la vida per tres premisses: la just¨ªcia, el catal¨¤ i les dones¡±, explica la seva neboda. Recorda els obstacles que la van for?ar a canviar de feina: ¡°Es va negar a signar un document d¡¯adhesi¨® al r¨¨gim per poder exercir com a visitadora psiqui¨¤trica¡±. Malgrat tot, ¡°no tenia p¨¨ls en la llengua. Lluitava amb el present¡±. No nom¨¦s va ser pionera com a advocada laboralista. Tamb¨¦ amb l¡¯¨²s de la bicicleta a la ciutat despr¨¦s dels viatges als Pa?sos Baixos. ¡°Una dona fora del seu temps¡±. Va morir el 1995.

El 2015 Felipa Espa?ol va ressorgir com un dels personatges de L¡¯abanderat, una obra teatral dirigida per N¨²ria Navarro i Teixid¨®. Era un homenatge al personal de biblio?teques. Anys m¨¦s tard, a Valls, el seu nom es va incloure en un mural de dones il¡¤lustres al costat de la imatge d¡¯aquell bibliob¨²s on va passar tantes hores.

Cartes dels soldats

El tinent Jaime Olivera ¨¦s un dels militars que es va cartejar amb Felipa Espa?ol. ¡°Apreciable compa?era. Salud¡±. Aix¨ª comen?ava una carta de setembre del 1937 escrita des des de Los Collados. ¡°Ayer le¨ª su carta en la que veo que usted se ha interesado por conseguir los libros que en mi anterior carta le ped¨ª, lo que le agradezco infinito¡±. Li servirien per estudiar a l¡¯Escola de Guerra. ¡°Tiene que darse cuenta que aqu¨ª estamos en primera l¨ªnea de fuego y si tengo pocos libros en un momento que digan de atacar los pueda poner en una caja de munici¨®n que las traen con nosotros. O uno por cada compa?ero los podamos llevar en la bolsa de costado¡±. Es referia a un company de batalla que tamb¨¦ havia encomanat llibres al Servei. ¡°No lo espere porque muri¨® en el ¨²ltimo ataque. Le saluda amablemente este admirador de su obra cultural y de su lucha contra la ignorancia¡±.

Al cap d¡¯un mes Olivera s¡¯hi adre?ava de nou. ¡°Me alientan sus palabras y mu?cho m¨¢s viniendo de una mujer culta que es lo que yo considero el valor de las personas; aqu¨ª, como vivimos indiferentes al mundo, nos alegra infinito que se acuerden de nosotros y nos digan alguna palabra recordando que existimos y nuestra labor [sic] que queda en las tinieblas sin comprenderla ni reconocerla nadie; somos los lu?chadores an¨®nimos (...) Vivimos como Tarzanes por el monte, sin contacto apenas con la retaguardia, porque no llegamos muy rara vez, y nadie se acuerda de hacernos llegar alguna impresi¨®n de retaguardia, ni un libro para distraernos (...) espero con impaciencia sus libros para emplear el tiempo y as¨ª, no pensar ni dejarme apoderar por el aburrimiento o la nostalgia¡±.

El soldat Antonio Trocoli li va escriure el 1938. Agra?a l¡¯enviament del segon volum de La mare de Gorki. ¡°Hac¨ªa ocho meses que la estaba buscando para poder terminar de leerla (...) aqu¨ª ha impresionado bastante dicha obra; ha habido que leerla en alta voz entre todos los camaradas, todos escuchan con gran atenci¨®n (...) Yo principalmente lo poco que s¨¦, ha [sic] sido por mi constancia con los libros; a los ocho a?os tuve que empezar a trabajar para ayudar a mi casa (que ¨¦ramos siete hermanos y todos peque?os) ?Qu¨¦ es lo que pod¨ªa yo haber aprendido si a los ocho a?os tuve que empezar a trabajar? (...) Para la pr¨®xima vez quiero que me env¨ªen la obra de Eugenio Su¨¦ Los hijos del pueblo. Sin m¨¢s por esta me despido muy agradecido del Servicio de Bibliotecas del Frente con un cordial saludo antifascista.¡±

Un altre testimoni del delit lector dels soldats ¨¦s una carta de Manuel Rubi¨®, fill del director del SBF. L¡¯estiu del 1938, despr¨¦s d¡¯una visita del Bibliob¨²s, feia aquesta confessi¨® al seu pare. ¡°No saps l¡¯enveja que em f¨¦u en veure¡¯l marxar amb aquella arrencada tan suau, els dos xofers tan ben asseguts, amb les bibliotec¨¤ries a l¡¯altre costat. Per¨° aviat la melangia s¡¯esva¨ª. Va donar m¨¦s encoratjament als soldats la vinguda del bibliob¨²s, que els m¨¦s abrandats discursos d¡¯en Negr¨ªn o el repartiment de tabac¡­¡±.