La caixa negra de Rodoreda?

La proposta que Maria Bohigas planteja a Ells no saben res. Cartes i contes de la Fran?a ocupada ¨¦s fascinant, per¨° ¨¦s arriscada. Merc¨¨ Rodoreda consta com a autora, per¨° la visi¨® que se¡¯n despr¨¨n de la lectura ¨¦s la interpretaci¨® de l¡¯editora sobre uns anys cr¨ªtics i poc coneguts de la biografia de Rodoreda i Armand Obiols. Per aix¨° el llibre fascina i arrisca. Perqu¨¨ ¨¦s veritat que s¡¯aclareix un enigma hist¨°ric, per¨° no ho ¨¦s menys que l¡¯enigma es transfereix a algunes obres capitals de la millor novel¡¤lista catalana de tots els temps i aquest segon no hi ha manera de resoldre¡¯l.

Anem a pams. Els blocs que composen aquest volum miscel¡¤lani s¨®n tres. Primer les cartes que Rodoreda va enviar a Carles Riba entre 1941 i 1942, gaireb¨¦ totes centrades en la situaci¨® d¡¯Armand Obiols com a refugiat en precari i que ja s¡¯havien publicat a l¡¯edici¨® de Cartes de guerra i exili de Carme Arnau. Despr¨¦s els contes Cop de lluna, Nocturn i Nit i boira, els tres protagonitzats per homes exiliats a Fran?a i que Rodoreda va escriure poc despr¨¦s del final de la Segona Guerra Mundial. Finalment un documentat perfil biogr¨¤fic escrit per un grup d¡¯historiadors i dedicat a Otto Warncke, delegat de l¡¯Organitzaci¨® Todt a Bordeus i que va ser cap d¡¯Armand Obiols quan l¡¯home de Rodoreda hi va treballar exercint en una posici¨® d¡¯una certa responsabilitat. Tots tres blocs s¨®n interessants, per motius diversos i que es volen complementaris, per¨° no ho s¨®n pas menys els paratextos del llibre. ?s aqu¨ª ¨Ca les solapes, a la nota editorial, a la contraportada- on es dissemina quina ¨¦s la hip¨°tesi que planteja l¡¯editora al lector.

?s als paratextos on es dissemina quina ¨¦s la hip¨°tesi que planteja l¡¯editora al lector

Des de fa una colla d¡¯anys Maria Bohigas ha impulsat una de les revisions m¨¦s influents del c¨¤non de la literatura catalana contempor¨¤nia. La nova centralitat que ocupen avui V¨ªctor Catal¨¤ o Joan Sales no seria la mateixa sense l¡¯aposta reeixida de Club Editor ni tampoc s¡¯hagu¨¦s produ?t la reconsideraci¨® de l¡¯obra m¨¦s fosca de Rodoreda sense un treball editorial que ens ha dut a llegir-la com una de les consci¨¨ncies morals m¨¦s afilades de l¡¯Europa de postguerra. Clar que compta la tasca de rodorianes de pro, i molt, per¨° hi ha haver un instant en el qual unes brases es van encendre de nou.

En el moment clim¨¤tic del Proc¨¦s, reedita La mort i la primavera. El llibre semblava concebut perqu¨¨ deton¨¦s en un instant com aquell. Una obra escrita a principis dels seixanta, que la seva autora no va saber acabar despr¨¦s d¡¯haver estat vint anys donant-hi voltes, va ser l¡¯¨²nica novel¡¤la aut¨¨nticament pol¨ªtica i amb prou energia liter¨¤ria per il¡¤luminar aquell moment de fervor desconcertat. Era all¨° del moment i el lloc adequat. L¡¯octubre del 2017 va apar¨¨ixer la traducci¨® castellana de La mort i la primavera feta per Eduardo Jord¨¤, que va tenir una magn¨ªfica recepci¨® cr¨ªtica, i es va publicar la nova edici¨® en catal¨¤ acompanyada d¡¯un estudi dens i trencador escrit per Arnau Pons.

L¡¯arrencada del postfaci de Pons est¨¤ connectada amb la intenci¨® d¡¯Ells no saben res. All¨¤ Pons interpreta l¡¯al¡¤legoria dels dos ocells, els blancs i els endolats, com la transposici¨® imaginativa de l¡¯ambival¨¨ncia del mal a la nostra vida i de com el mal pot ser una estranya forma d¡¯alliberament. A aquesta interpretaci¨® en solapava una altra, vinculada a la biografia de Rodoreda: la lluita entre els ocells podia descodificar-se tamb¨¦ com la que ella hauria viscut per ser l¡¯escriptora que podia ser i, per ser-ho, s¡¯havia d¡¯alliberar de tot, del pa¨ªs i la fam¨ªlia, i havia aconseguit ser-ho, paradoxalment, gr¨¤cies primer a la guerra civil i despr¨¦s a la Segona Guerra Mundial. Estirant aquest fil, fascinant i arriscat, Pons ens duia fins a l¡¯enigm¨¤tic Armand Obiols col¡¤laboracionista.

Organitzaci¨® Todt

Durant uns anys l¡¯Organitzaci¨® Todt -una mena d¡¯estat burocr¨¤tic dins de l¡¯estat nazi- va ser la principal organitzaci¨® contractadora d¡¯Europa. Es calcula que hi van arribar a treballar gaireb¨¦ 1.500.000 persones. D¡¯entrada Todt es dedicava a la construcci¨® d¡¯infraestructures a Alemanya, per¨°, una vegada comen?at el conflicte, el seu prop¨°sit fou la construcci¨® i reconstrucci¨® d¡¯infraestructures de guerra.

L¡¯organitzaci¨® estava integrada per empreses, treballadors lliures i treballadors for?ats. Els for?ats sobretot eren a l¡¯Europa de l¡¯Est, desenes de milers vivien presos als camps de concentraci¨®. Com ha estudiat Antonio Mu?oz S¨¢nchez -comissari de l¡¯exposici¨® Espa?oles rojos. Trabajadores forzados durante la Segunda Guerra Mundial-, a l¡¯Europa Occidental hi havia una excepci¨® significativa: milers de refugiats espanyols. Aquells rojos, que havien estat explotats a les companyies de treball franceses, com per exemple Obiols, tamb¨¦ passarien a ser treballadors for?ats de Todt. Un dels principals encarregats de la log¨ªstica de l¡¯organitzaci¨® a la zona de Bordeus era el ciutad¨¤ alemany Otto Warncke, que, com descobreixen els seus bi¨°grafs, havia viscut la majoria de la seva vida adulta a Espanya.

La connexi¨® entre Warncke i Obiols la va establir Pons al seu postfaci. Fent recerca va descobrir que hi havia un grup d¡¯historiadors que en preparaven la biografia. Amb ells hi va parlar el periodista Cristian Segura. S¨®n ells els qui escriuen l¡¯interessant¨ªssim estudi que tanca Ells no saben res. Warncke, que havia fet la guerra amb un batall¨® republic¨¤, era considerat un espanyol m¨¦s de les brigades de treball a Fran?a, per¨° el seu coneixement d¡¯idiomes li va permetre actuar com a mitjancer entre els refugiats espanyols i les autoritats. Tant les autoritats franceses com les d¡¯ocupaci¨® alemanya. Aix¨ª va prosperar. Entre finals de 1941 i 1942 va assumir responsabilitats organitzatives dins de l¡¯Organitzaci¨® Todt.

Seria, primer, l¡¯encarregat de dirigir el trasllat d¡¯un contingent de treballadors espanyols i d¡¯allotjar-los a un vell quarter militar a Bordeus. ¡°Quan Otto arriba a Niel, ja no ¨¦s un int¨¨rpret, sin¨® un cap organitzatiu sotal el comandament de l¡¯ex¨¨rcit alemany i la gu¨¤rdia de l¡¯Organitzaci¨® Todt, amb un poder de decisi¨® sobre la vida quotidiana dels treballadors residents que anir¨¤ creixent a mesura que es guanyi la confian?a de les autoritats, especialment les de la Todt¡±. L¡¯efici¨¨ncia amb la qual desenvolupava la seva feina va mer¨¨ixer fins i tot els elogis d¡¯Albert Speer, el cap de Todt i que va visitar el quarter de Burdeus. Fins i tot va elogiar-ne el funcionament a Hitler mateix. Un dels motius pels quals Warncke considerava que els treballadors esclaus al seu c¨¤rrec eren tan productius era pel r¨¨gim de relativa comoditat amb qu¨¨ vivien al centre que dirigia. Aix¨° va fer que corregu¨¦s la veu entre els refugiats espanyols i que Warncke reb¨¦s l¡¯enc¨¤rrec de controlar altres centres d¡¯aquella zona de Fran?a.

Armand Obiols va ser home de confian?a d¡¯un responsable de la Organitzaci¨® Todt

¡°Va entrar en el sistema¡±. Ens situem al juny de 1942. ¡°?s gaireb¨¦ segur que ja va ser Otto qui va situar Armand Obiols al b¨¹ro del camp Lindemann¡± diuen els historiadors al seu text. ¡°Comparativament els primers temps, ¨¦s clar, la seva situaci¨® ¨¦s bona¡±, explicava per carta Rodoreda a Riba, ¡°li podeu escriure a l¡¯adre?a seg¨¹ent: Caserne Coloniale ¨C Bureau ¨C All¨¦e Guynemer ¨C Burdeaux. Gironde¡±. A finals del 42 era Obiols qui escrivia a Riba. ¡°Estic, ara, b¨¦; gaireb¨¦ podria dir molt b¨¦ -sobretot si es t¨¦ en compte la quantitat de benestar que la hist¨°ria en acci¨® tolera¡±. La vida, certament, li havia canviat del tot. El c¨¤rrec comportava avantatges considerables. Menjar, diners o mobilitat per traslladar-se a Llemotges i retrobar-se amb Rodoreda. ¡°Es veu que cada dia soc m¨¦s important¡±, li deia ell per carta l¡¯estiu de 1943. Al setembre la novel¡¤lista, que havia deixat d¡¯escriure, es va instal¡¤lar a Bordeus. Quan va acabar la guerra, s¡¯hi va posar de nou.

Paratextos

A la Universitat jo ja veia que les assignatures m¨¦s profundes de la Facultat de Filologia eren les de teoria de la literatura -l¡¯hermen¨¨utica de Jordi Llovet, la literatura comparada de Nora Catelli-, per¨° la meva formaci¨® m¡¯encaminava cap a la trista i positivista hist¨°ria de la literatura. D¡¯un te¨°ric, aix¨° s¨ª, en vaig treure prou profit: G¨¦rard Genette. Primer va ser la caixa d¡¯eines que posava en funcionament a Figures III per diseccionar Proust. Despr¨¦s les altres eines que definia a Seuils. La m¨¦s ¨²til, la noci¨® de paratext. Es clar que la literatura ¨¦s el discurs que es llegeix al llibre, per¨° els llibres porten incorporats altres discursos que volen orientar l¡¯operaci¨® de llegir. Des del t¨ªtol o la fotografia de coberta fins a la faixa que pot col¡¤locar l¡¯editorial i sobretot els textos de solapes o de contracoberta. Aix¨° s¨®n els paratextos i suggereixen o imposen una determinada interpretaci¨® o valoraci¨® de partida.

Els paratextos d¡¯Ells no saben res s¨®n una mina. Comencem pel t¨ªtol. L¡¯editora extreu la frase d¡¯una de les cartes de Rodoreda a Riba, quan li explica que Obiols ha estat incorporat a fer feines for?ades a una pedrera. Les persones que van obligar-lo a marxar de Limoges, diu Rodoreda a Riba, simplement complien ordres, sense saber quin era el seu sentit. ¡°No ha estat possible saber qu¨¨ ha motivat aquesta mesura extrema, car, sabent-ho, probablement hi hauria defensa. Et diuen que ells no saben res, que l¡¯ordre ve de Vichy¡±. Aquest desconeixement no ¨¦s el que impl¨ªcitament es refereix el t¨ªtol. D¡¯all¨° que est¨¤ parlant ¨¦s d¡¯un secret que ells fan veure que no saben. Qui s¨®n? Quin secret?

La fotografia de la coberta podria ser una resposta al qui. Hi surt Obiols a Burdeus, amb dos homes davant d¡¯una ambul¨¤ncia, al Lager Lindemann. El text de la contraportada ¨¦s bon¨ªssim. A banda de la descripci¨® del contingut, hi ha concentrada una interpretaci¨® de l¡¯obra de Rodoreda, informaci¨® biogr¨¤fica sobre ella i una s¨ªntesi de la intenci¨® del llibre. ¡°Ells no saben res ¨¦s una immersi¨® en l¡¯enigma que imanta l¡¯obra de Rodoreda, i un homenatge a la complexitat de la hist¨°ria, que els mites no toleren¡±. A favor. No hi ha res m¨¦s pernici¨®s per a la comprensi¨® del passat que els mites i, precisament perqu¨¨ simplifiquen i distorsionen, una de les funcions de la hist¨°ria ¨¦s la desmitificaci¨® dels mites establerts per tal de poder construir comprensions complexes del passat. Si aquesta desmitificaci¨® implica mostrar aspectes que no ens agraden, ves qu¨¨ s¡¯hi pot fer. Ja s¡¯ho faran els mit¨°mans amb els mites, per¨° que no ens facin passar bou per b¨¨stia grossa. Si Obiols va ser un col¡¤laboracionista, es diu i avall. I sobretot s¡¯intenta comprendre. Per¨° em fa l¡¯efecte que el llibre, a la vegada que desmitifica l¡¯exiliat republic¨¤, en vesteix un altre: el de l¡¯enigma que imanta l¡¯obra de Rodoreda.

Aquesta idea de l¡¯enigma, present al t¨ªtol, es refor?a a les dues solapes. La primera est¨¤ constru?da a partir de frases de Rodoreda, talment com una accelerada semblan?a autobiogr¨¤fica rematada amb aquesta cita: ¡°Soc escriptora i, com tot artista, porto a dins alguna cosa d¡¯anormal¡±. A l¡¯instant el lector es fa la pregunta: a quina anormalitat seva es devia referir? A la segona solapa, encara m¨¦s enigma. Se¡¯ns diu que de Rodoreda gaireb¨¦ nom¨¦s sabem all¨° que explica ella i el que ella va fer, b¨¤sicament a les entrevistes, va ser construir un personatge com ho s¨®n Nat¨¤lia-Colometa o Cec¨ªlia C. Una nova cita, aquesta vegada d¡¯una carta de Rodoreda a Sales, on confessa que est¨¤ destruint les cartes que va rebre d¡¯Obiols. I encara una altra cita, ara del text que li va dedicar Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez i que es va publicar aqu¨ª mateix. ¡°Va ser l¡¯¨²nica vegada que vaig enraonar amb un creador literari que era la viva imatge dels seus personatges¡±. I l¡¯editor remata: ¡°Un reconeixement expl¨ªcit de l¡¯art d¡¯inventar-se a si mateix¡±.

T¨ªtol, fotografia, contra, solapes. Tots els paratextos tenen un mateix objectiu: dir-nos que all¨° que ells no sabien, all¨° anormal que ella duia a dintre, que l¡¯enigma que amagava rere el personatge que ella mateixa va crear, ¨¦s entre les p¨¤gines d¡¯Ells no saben res. I aquest enigma, fonamentalment, havia estat el col¡¤laboracionisme d¡¯Obiols.

El pes de la responsabilitat

Despr¨¦s de l¡¯alliberament de Fran?a per part dels aliats, l¡¯exiliat Armand Obiols no va deixar del tot la mena de feina d¡¯oficina relacionada amb els refugiats: va treballar al Servei Central de la M¨¤ d¡¯Obra Estrangera del Ministeri de Treball franc¨¨s. Vivien amb Rodoreda a Bordeus. Ella va tornar a escriure. ¡°Encara donar¨¦ molt joc: no pas amb cartes. I, sobretot, vull escriure, necessito escriure; res no m¡¯ha fet tant de plaer, d¡¯en?¨¤ que s¨®c al m¨®n, com un llibre meu acabat d¡¯editar i amb olor de tinta fresca¡±, escrivia a Anna Muri¨¤ a finals de 1945. Al cap d¡¯un any la parella s¡¯havia instal¡¤lat a Par¨ªs, d¡¯on havien fugit feia m¨¦s de cinc anys quan la capital francesa va ser ocupada pels nazis. Escriu poemes, es carteja amb Carner, guanya Jocs Florals i visita exposicions d¡¯art, com ha pogut reconstruir Neus Penalba a la seva tesi ?nimes preses. La mort i la primavera de Merc¨¨ Rodoreda: etnografia, primitivisme i espiritualitat.

Fins a quin punt els pesava el passat? Qu¨¨ arrossegaven a la mem¨°ria dels anys recents? A Ells no saben res els historiadors que preparen la biografia d¡¯Otto Warncke afirmen el seg¨¹ent: ¡°l¡¯ombra d¡¯aquells anys els va perseguir tots aquells anys, sobretot a Otto¡±. Aquella mateixa ombra va perseguir a Obiols? A l¡¯estudi incl¨°s a la seva edici¨® de La mort i la primavera, Pons afirma que ¡°va dur cosida als dintres, sense saber-ho, l¡¯al¡¤legoria dels endolats i els ocells blancs tot el temps que va treballar per a l¡¯Organitzaci¨® Todt, que l¡¯amena?ava i el protegia¡±. Si no ho sabia ni Obiols es fa dif¨ªcil desmentir-ho, per¨° no ¨¦s menys cert que no disposem de cap evid¨¨ncia documental per afirmar que Obiols va viure el seu col¡¤laboracionisme captiu d¡¯un dilema moral. Potser s¨ª o potser no. I m¨¦s aviat, si ens refiem de les cartes que es va creuar amb Rafael Tasis, haur¨ªem de concloure que no va donar-hi gaire import¨¤ncia.

Obiols, sigui com sigui, va ser un col¡¤laboracionista conscient en un per¨ªode tan gris que ¨¦s dif¨ªcil fer judicis maniqueus sobre les conductes de les persones que havien de sobreviure en circumst¨¤ncies cr¨ªtiques. I no se¡¯n va parlar m¨¦s. Fins que al cap de mig segle Montserrat Casals ho va recordar. Cal dir que ning¨² s¡¯hi va entretenir. Ning¨² va investigar-ho o a ning¨² li va semblar que calgu¨¦s reflexionar-hi. Potser perqu¨¨ implicaria problematitzar l¡¯impol¡¤lut mite ¨¨tic de l¡¯exili republic¨¤. Potser perqu¨¨ ning¨² va trobar-ho rellevant. El silenci sobre aquest per¨ªode de la biografia d¡¯Obiols, afirma Pons, podia estar carregat de sentit. ¡°Segurament explica que fins ara cap comentarista de Nit i boira o de La mort i la primavera no hagi posat en relaci¨® aquests dos textos de Rodoreda amb l¡¯experi¨¨ncia comprometedora d¡¯Obiols¡±.

El poeta i assagista Pons intu?a que l¡¯episodi silenciat era transcendent: podria existir una relaci¨® entre el col¡¤laboracionisme d¡¯Obiols i la literatura concentracion¨¤ria de Rodoreda. Ning¨² semblava voler-ho considerar. Ell s¡¯hi atrevia. ¡°Si Nit i boira ¨¦s escrit tan aviat, tan a prop de l¡¯alliberament dels camps, ?no pot ser perqu¨¨ Rodoreda el viu, mentre l¡¯escriu, com una mena d¡¯expiaci¨®?¡±. D¡¯alguna manera semblaria com si el pes de la responsabilitat, per dir-ho amb el t¨ªtol de Tony Judt sobre el comportament dels intel¡¤lectuals francesos, hagu¨¦s traspassat d¡¯Obiols a l¡¯escriptora i aix¨ª s¡¯hagu¨¦s instal¡¤lat una llavor de dolor a la consci¨¨ncia de l¡¯escriptora. Un dolor que seria el sentiment moral a partir del qual Rodoreda renaixeria com a gran escriptora. Un dolor que havia d¡¯expiar. Ho demostrarien els tres contes que s¨®n el cor d¡¯aquest volum. M¨¦s enll¨¤ del prop¨°sit expl¨ªcit de posar en context les cartes a Carles Riba i els tres contes antologats, sembla clar que l¡¯objectiu de fons d¡¯Ells no saben res ¨¦s refor?ar la hip¨°tesi que la relaci¨® desatesa de Rodoreda amb els nazis, per mediaci¨® d¡¯Armand Obiols, ¨¦s una clau interpretativa determinant: la caixa negra on s¡¯ocultava la imaginaci¨® moral de Rodoreda. ?s una idea fascinant, per¨° arriscada. Molt. Amb les dades de les que disposem, massa.