La radiografia sonora de Barcelona: privilegis i contradiccions del silenci
Qui es permet viure en un miratge de tranquil¡¤litat? A quin tipus de calma aspirem i a qui se li imposa?
Em vaig passar gaireb¨¦ tota l¡¯adolesc¨¨ncia silenciant la mare i les tietes. ¡°Cal explicar aix¨° cridant?!¡±, els replicava, molesta, i elles sempre esbufegaven c¨°mplices i anaven a la seva. Vaig trigar a comprendre que els seus decibels de m¨¦s ¡ªalegres, despreocupats, vius¡ª nom¨¦s m¡¯irritaven en espais p¨²blics allunyats del barri de Can Vidalet, on em vaig criar. No vaig protestar mai als aniversaris m¨²ltiples i casolans en els quals sentia les seves rialles des del carrer, sense importar l¡¯altura del pis on se celebr¨¦s la festa de torn. Tampoc vaig demanar de baixar la veu als meus oncles quan compartien les seves sorolloses an¨¨cdotes de cacera. M¡¯encantava implorar el ¡°baixeu la veu, quin taladro¡± nom¨¦s a les matriarques i sempre fora de la nostra bombolla, all¨¤ on podien detectar el nostre origen.
Elles sempre m¡¯ignoraven i em disculpaven sense dir-me res, entenent que algun dia ja no sortiria de casa amb el complex de classe enc¨¨s. Que em desprendria d¡¯aquella paranoia, atemorida que descobrissin la nostra falta de classe en afinar l¡¯o?da. Temorosa que el nostre xivarri delat¨¦s el clan de minyones i obrers que ¨¦rem per molt puny de camisa planxat o vestit r¨ªgid de diumenge amb qu¨¨ prov¨¤vem de confondre¡¯ns el dia de la Palma per la Rambla.
El 2010, el pitjor de Barcelona per als turistes no eren els robatoris, sin¨® el bullici
Amb els anys vaig entendre per qu¨¨ sempre em vaig sentir com una refugiada pol¨ªtica a les biblioteques. O que hipn¨°tiques que se¡¯m feien aquelles s¨¨ries de televisi¨® que es van popularitzar als noranta, habitades sempre per fam¨ªlies molt blanques i molt rosses on mai ning¨² aixecava la veu, es deien ¡°carinyo¡± i al final de cada cap¨ªtol sempre s¡¯abra?aven. Van haver d¡¯arribar altres desclassades per aclarir-me que no estava sola amb aquell turment de sentir-se pitjor que els bons per sorollosa. La immersi¨® acad¨¨mica, com va passar amb Annie Ernaux o Zadie Smith, va enfrontar dos mons que, lluny de coexistir harm¨°nicament, ens van turmentar amb un univers de comparacions cont¨ªnues.
El capital cultural ens va exigir escollir b¨¤ndol, i totes abracem el del parlar correcte, vestir correcte, escoltar la m¨²sica correcta i, per descomptat, venerar l¡¯actitud correcta: la de la parla pausada, suau i impostada de les noies misterioses i silencioses.
¡°Les persones sorolloses solen ser de classe baixa?¡±
?s un dels dubtes que es planteja el f¨°rum Quora, rac¨® on van els internautes per formular preguntes i respostes de tota mena. El seu objectiu ¨¦s aconseguir ¡°una base de coneixement accessible a totes les persones o fins i tot les empreses¡±. La resposta m¨¦s ben valorada, establerta per Lindsay Rundle amb 25.000 lectures i teclejada fa quatre anys, estipula que s¨ª: ¡°S¨®n de classe baixa. Com m¨¦s sorollosos s¨®n, m¨¦s ignorants s¨®n. S¨®n els qui volen cridar l¡¯atenci¨® o els qui no tenen un sentit del comportament social adequat. Gent que en p¨²blic ¨¦s sorollosa a trav¨¦s dels seus tel¨¨fons, obligant-te a escoltar el seu costat de la conversa; gent que viu al primer pis d¡¯un edifici d¡¯apartaments, cridant a alg¨² del segon. Classe baixa. Sense maneres. Pitjor que la gent de les cavernes¡±. Com en pot ser de curiosa, la polis¨¨mia de ¡°la pobresa de conductes¡± si la tipifiquem pels sorolls que irriten als altres. A l¡¯assaig Los boys club: por qu¨¦ los hombres siguen dominando el mundo (2022, Pen¨ªnsula), l¡¯escriptora i assagista canadenca Martine Delvaux assenyala cert esvalot invasor que, ves, ning¨² no associa a la gent pobra. ¡°Tendim a oblidar que, a banda de les mirades i les paraules que els homes intercanvien quan estan junts, hi ha el riure¡±.
Aquell so dels poderosos, normalitzat i fins i tot envejable per a molts, ¨¦s un riure ¡°groller, pesat, soroll¨®s dels homes que es piquen de mans a les cuixes mentre expliquen bromes que nom¨¦s ells entenen burlant-se d¡¯una altra persona que en general ¨¦s una dona, o una persona pertanyent a una minoria o a un grup marginat¡±. Com conclou l¡¯autora, ¨¦s ¡°la seva manera d¡¯imposar la dominaci¨® als altres, la seva manera d¡¯ocupar tot l¡¯espai¡±. Com a cronista he vist moltes d¡¯aquelles rialles ¡°grolleres i sorolloses¡± en m¨²ltiples reunions, brindis de Nadal entre periodistes i pol¨ªtics, o en grupets postxerrades del C¨ªrculo Ecuestre. Gaireb¨¦ mai ning¨² dels qui tenia entorn meu els va recriminar el xivarri.
¡°El so de la gentrificaci¨® ¨¦s el silenci¡±
L¡¯any 2010, el pitjor de Barcelona per als turistes no eren els preus dels restaurants ni els robatoris de carteres. Una enquesta de Turisme de Barcelona va revelar que all¨° que m¨¦s detestaven els forasters era el bullici. L¡¯esvalot com a banda sonora de la ciutat. Com que en aquest ¨¤mbit soc una acomplexada, recordo que vaig emmagatzemar aquella dada al meu cervell a l¡¯instant. Acabaria classificat al costat del ¡°Patrimoni Sensorial del Camp¡± que el 2021 va aprovar l¡¯Assemblea de Fran?a per protegir el dret dels animals a expressar-se en llibertat a les zones rurals. La mesura va arribar despr¨¦s d¡¯un soroll¨®s debat medi¨¤tic. Els turistes denunciaven que no podien dormir en aquella postal buc¨°lica de pau i quietud que s¡¯havien muntat al seu cap perqu¨¨ les vaques mugien, els galls cantaven i els porcs grunyien a les nits. Imagino aquells viatjants rurals igual d¡¯irritats i ullerosos que aquells que van venir aqu¨ª la d¨¨cada passada somiant amb aquell artifici cosmopolita del Barcelona, posa¡¯t guapa i, encara que probablement no van deixar aclucar els ulls cap ve¨ª durant la gresca que van muntar un dimecres de matinada al seu AirBnb de la Rambla, es van fer els dignes a l¡¯enquesta assenyalant l¡¯exc¨¦s de soroll. Els visualitzo com els qui demanen sempre el full de reclamacions o parlar amb el teu superior per demostrar el seu poder i aix¨ª neutralitzar els estralls provocat pel seu pas. Tots sabem de qui parlo.
¡°Si el silenci emmalalteix els rics, el soroll ¨¦s una aflicci¨® dels pobres¡±, diu John Biguenet
¡°El so de la gentrificaci¨® ¨¦s el silenci¡±, va escriure Xochitl Gonzalez a l¡¯assaig Per qu¨¨ la gent rica adora la calma?, publicat a The Atlantic l¡¯estiu passat. Un text on denunciava com els nous residents (blancs, acomodats, amb educaci¨® superior) que han anat envaint els barris de Brooklyn han criminalitzat moralment les formes de reuni¨® de les comunitats racialitzades que des de sempre acostumaven a socialitzar al carrer o fer vida de barri a les escales de les portes de les seves cases amb m¨²sica o taules. ¡°Aviat em vaig adonar que el silenci era m¨¦s que l¡¯abs¨¨ncia de soroll; era una est¨¨tica per ser reverenciada. Tot i aix¨°, era una est¨¨tica en desacord amb qui jo era. Amb qui ¨¦rem molts de nosaltres¡±, va escriure.
Barcelona no ¨¦s Nova York i cada ciutat t¨¦ la seva casu¨ªstica particular. Per¨° vaig recordar que les nostres normes han tra?at camins paral¡¤lels quan vaig llegir aquell text de The Atlantic, en el qual s¡¯enumerava com les diferents normatives havien anat minant la cultura comunal de barri de la ciutat ¡ªdes de la creaci¨® de la ¡°Societat per a la Supressi¨® del Soroll Innecessari¡± del 1906, que va reclutar la noblesa (incl¨°s Mark Twain) per prendre mesures com ara que els nens deixessin de jugar a prop dels hospitals (¡°Aquest no ¨¦s un moviment per a l¡¯alleugeriment dels rics¡±, va dir el seu representant a The New York Times)¡ª. Com l¡¯Ordenan?a de Civisme del 2006, durament contestada tant des del m¨®n social barcelon¨ª (aix¨ª ho va fer la Federaci¨® d¡¯Associacions de Ve?ns de Barcelona-?FAVB), com des de les entitats de drets humans locals (OSPDH) o la Sindicatura de Greuges de Barcelona el 2018.
La ideologia del civisme
Ho exposa la investigadora Diana Mata-Codesal a l¡¯article ¡°Eren del barri i escoltaven raons¡±: la terminologia de l¡¯in/civisme i la difer¨¨ncia entre estar i ser del barri. Aquella normativa, emmarcada en un context de compet¨¨ncia ferotge entre ciutats al mercat global i en un ambient de creixent privatitzaci¨® dels ¨¤mbits de la vida urbana, va fertilitzar una nova ideologia entre els ciutadans. Un marc mental perqu¨¨ els carrers deixessin de considerar-se ¡°espais per estar¡± i perqu¨¨ ¡°generessin desconfian?a les aglutinacions o simplement l¡¯estar a l¡¯espai p¨²blic sense consumir o sense un fi clar¡±.
L¡¯antrop¨°loga recorda la fixaci¨® per ¡°la neteja dels carrers i la imatge de la ciutat¡± que es va estendre pels mitjans de comunicaci¨® i l¡¯assimilaci¨® de la l¨°gica de la mercantilitzaci¨® en el lleure i les cures, assenyalant accions individuals com a ¡°inc¨ªviques¡± (com ara les els botellades o el soroll fet pel turisme barat) per negar els problemes estructurals de la ciutat. La privatitzaci¨® del lleure va portar a expulsar dels carrers el joc infantil, delimitant les seves zones d¡¯acci¨® o instal¡¤lant senyals de prohibici¨® fora dels espais habilitats.
¡°La ideologia del civisme entronca i refor?a la preponder¨¤ncia actual de la circulaci¨® i el moviment a les ciutats, tant de vianants com sobretot de vehicles¡±, va escriure l¡¯acad¨¨mica. Sobre aquell nou escenari, el de la ciutat dissenyada per consumir-la o per transitar-hi el m¨¦s r¨¤pid possible, reflexiona sovint la fil¨°sofa Marina Garc¨¦s. A Jo no tinc casa, un text que fa anys va acompanyar una projecci¨® de la pel¡¤l¨ªcula Perros callejeros i que es recull a Males Companyies (Galaxia Gutenberg, 2022), Garc¨¦s carregava contra aquell model de civisme d¡¯una forma m¨¦s directa i sentimental: ¡°[la ciutat] s¡¯infla de cases i m¨¦s cases: els carrers s¡¯asfalten perqu¨¨ puguis anar a casa, els fanals s¡¯encenen perqu¨¨ no perdis el cam¨ª a casa, els autobusos circulen perqu¨¨ arribis r¨¤pid de la feina i et tanquis a casa [...] Els fonaments s¡¯enfonsen sobre milers de vides arraconades, silenciades rere els murs de les seves cases fins i decorosos. Amaga el teu dolor perqu¨¨ Barcelona ¨¦s guapa i vol somriure al m¨®n¡±.
La injust¨ªcia social del soroll
¡°Pel que sembla, els rics estan disposats a suportar fins a la n¨¤usea per donar-se el luxe del silenci¡±, escriu el novel¡¤lista John Biguenet a l¡¯assaig Silencio (2021). Denuncia com l¡¯abs¨¨ncia de soroll s¡¯ha convertit ¡°en una commodity que es compra i es ven a preus comparables amb els dels b¨¦ns m¨¦s cobejats¡±. Des de les sales vip dels aeroports (¡°associar silenci amb poder adquisitiu no ¨¦s una estrat¨¨gia de m¨¤rqueting innovadora, per¨° passa que unir tranquil¡¤litat i privilegi ¨¦s la finalitat de les sales d¡¯espera vip dels aeroports¡±) o a la cultura dels cotxes de megaluxe hipersilenciosos que poden provocar marejos i indisposici¨® per l¡¯abs¨¨ncia de so malgrat els seus preus desorbitats.
¡°Si el silenci emmalalteix els rics, el soroll ¨¦s una aflicci¨® dels pobres¡±, denuncia, i enumera una s¨¨rie d¡¯estudis socioecon¨°mics sobre per qu¨¨ la contaminaci¨® ambiental derivada del tr¨¤nsit i la industrialitzaci¨® salvatge no s¡¯est¨¤ combatent com una injust¨ªcia social sobre les rendes m¨¦s baixes a les grans ciutats. ¡°Els espais silencio?sos del capital protegeixen els m¨¦s poderosos de l¡¯esvalot de la pobresa; per¨° per als pobres, el sarau de la vida moderna continua avan?ant inexorablement cap als racons m¨¦s pac¨ªfics de la natura. Pot ser que fins als rics se¡¯ls acabi fent impossible retirar-se a un lloc silenci¨®s¡±, sentencia. Una altra contradicci¨® m¨¦s enfront del miratge de seguretat on alguns privilegiats insisteixen a refugiar-se: el de la terror¨ªfica postal d¡¯abs¨¨ncia de soroll com a s¨ªmbol que els distingeix com els m¨¦s c¨ªvics, purs i nets. Ciutadans nobles.
A qui afecta la 'doble c¨¤rrega'?
El soroll mata 30 persones cada any a Barcelona. Segons les últimes dades recollides per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), més de la meitat dels barcelonins (el 55%) creu que el seu barri pateix contaminació acústica, uns 210.000 asseguren tenir una “molèstia intensa” ja sigui emocional, psicològica o social pel soroll, i més de 60.000 al·leguen trastorns del son per l’exposició continuada als sons del trànsit. Gairebé dos de cada deu barcelonins (el 18%) es queixen per les molèsties del lleure nocturn. A ningú li sorprendrà saber que els districtes més sorollosos són Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i l’Eixample. I que l’informe que l’ASPB va publicar fa uns mesos destacava el que ha etiquetat com l’”efecte doble càrrega”, que pateixen els grups socials més desfavorits davant la contaminació sonora. És a dir, aquells amb menys recursos són els qui estan més exposats al soroll i els més susceptibles a patir els efectes i no poder posar-hi remei.
Encara que el cotxe i les principals vies de trànsit que travessen i envolten la ciutat són el principal turment per als ciutadans, sense importar la seva cartera, origen o la classe social —més de la meitat dels barcelonins estan sotmesos a un soroll de trànsit igual o superior al que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera perjudicial: 53 decibels durant el dia, 45 a la nit—, no tothom pot protegir-se de la mateixa manera de la contaminació acústica.
L’informe de l’ASPB estipula que, encara que els barris de nivells socioeconòmics més favorables s’exposen més al soroll, hi ha una tendència als de rendes més altes de percebre “més soroll al barri i menys soroll a l’habitatge”. Als barris de rendes més baixes, el percentatge de persones que perceben soroll als seus carrers s’acosta més al percentatge de persones que estableixin molèsties pel soroll a l’habitatge, mentre que aquesta diferència és molt més gran als barris amb rendes més altes. L’estudi de l’ASPB conclou que les desigualtats per nivell de renda descrites en la percepció del soroll a l’habitatge a Barcelona “serien parcialment coincidents amb les desigualtats en les queixes per soroll descrites a nivell regional a Europa”. Les ciutats són sorolloses, però només uns quants aconsegueixen aïllar-se del soroll a les seves gàbies insonoritzades.
Davant de la injustícia del soroll, el passat 16 de juny uns 200 veïns van protestar davant el consistori mobilitzats a través de la Xarxa Veïnal contra el Soroll “per un dret al descans, a la salut i a la vida digna”. Els manifestants van reclamar tolerància zero contra les botellades, les aglomeracions, el soroll provocat pel lleure nocturn i el dels pisos turístics. L’Ajuntament ha encarat aquestes problemàtiques instal·lant sonòmetres en diferents carrers dels districtes de Ciutat Vella, Sant Martí, Sants-Montjuïc i Gràcia per completar el control acústic de les 11 zones més afectades pel soroll del lleure nocturn de la ciutat. El juliol passat, els primers informes van revelar que en aquells punts crítics se superen de “manera continuada” en tres decibels els límits permesos a la nit (quan el màxim tolerable és de 45 decibels). Aquests llocs, denominats pel govern municipal com a Zones Acústicament Tensionades en Horari Nocturn, s’ubiquen, en concret, als carrers Enric Granados, Joaquim Costa, Almirall Churruca, Rogent, Allada Vermell, Nou de la Rambla, les places George Orwell, Osca, Sol, Virreina i Revolució de Gràcia, la rambla del Poblenou i el Triangle Lúdic de Poblenou.
La instal·lació de sonòmetres forma part del pla de mesures de contaminació acústica 2022-2030, que inclou una sèrie d’actuacions per minimitzar el soroll a la ciutat. Ara per ara s’ha prohibit a 43 supermercats de deu carrers de Ciutat Vella obrir entre les deu de la nit i les set del matí. A l’Eixample, les mesures s’han focalitzat a Enric Granados, on resideixen 1.695 persones i, alhora, s’acumulen 1.324 cadires de terrasses en 1.200 metres. Allà, les terrasses poden obrir fins a les 23.00 hores entre setmana i a mitjanit els divendres i els dissabtes.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
