Honors a Maria Laffitte

La primera vegada que vaig sentir el nom de Maria Laffitte devia ser a principis del nou mil¡¤lenni. L¡¯havien programat al Festival Trobadors i Joglars, un festival amb epicentre a Granollers, que aleshores pensaven els cr¨ªtics musicals i savis amb gust Donat Putx i Karles Torra. L¡¯elegant i erudit pujolsi¨¤ i dalini¨¤ que va ser Torra va morir el desembre passat i no ¨¦s cap t¨°pic estripat preguntar-se si sabem el que ens perdem. Tamb¨¦ existeixen les injust¨ªcies po¨¨tiques.

Vaig tornar a sentir el nom de Maria Laffitte (1949-2008), l¡¯any passat, per boca d¡¯Antoni Munn¨¦-Jord¨¤, en una conversa per al p¨°dcast ¡®Domini m¨¤gic¡¯. L¡¯escriptor va proposar que l¡¯escolt¨¦ssim cantant un poema de Pere Quart, ¡®Roman? miserable¡¯. Veu melosa, dicci¨® formidable. Aquesta pe?a la va cantar en un disc i espectacle sobre textos de Pere Quart ideat per la Trinca. ¡°Em va interessar molt des que va comen?ar, als anys seixanta, era cantant, int¨¨rpret, molt fora dels circuits habituals, val la pena tornar-la a escoltar¡±, explicava Munn¨¦-Jord¨¤. Va passar pels inicis de la Nova Can?¨® i un deix cabareter que despr¨¦s aniria cap a la can?¨® popular, infantil i trobadoresca, amb un grapat d¡¯adaptacions de poemes catalans, occitans, sefardites i m¨ªstics. Nascuda Maria Dolors, als anys noranta assumeix el nom de Maria Laffitte en lloc del de Dolors, com una manera d¡¯alliberar-se dels neguits.

Me la torno a trobar un diumenge de bonan?a a Girona, quan m¡¯assec en un banc, passat el Museu d¡¯Arqueologia, al Monestir de Sant Pere de Galligants, i abans del pontet sobre el riu herbat de Galligants, el pont de la Pla?a dels Jurats. Mentre m¡¯arriba la remor d¡¯una conversa sobre oposicions -deu ser la conversa m¨¦s repetida a Catalunya a hores d¡¯ara, a la recerca d¡¯una xarxa de seguretat quan tot es desballesta?-, tres dones s¡¯aturen davant la placa de sobre meu. No m¡¯hi havia fixat. ¡°?s una cantant, trobadora que al meu pare li agradava molt, tenia bastants discos d¡¯ella, per no dir tots; duia un cabell llarg, blanc¡±, diu una d¡¯elles, el pare de la qual entenc que es va dedicar a coreografies musicals. ¡°A mi em sona¡±, fa una altra, mentre l¡¯home del grup va prenent fotos. Es concentren en la placa com qui li ret un homenatge. Els noms dels llocs, tan sovint tractats amb un utilitarisme rid¨ªcul (es posen carrers dels Ping¨¹ins, dels Sat¨¨l¡¤lits, com si f¨®ssim ciutadans de P3), tenen sentit i significat, una concreci¨® entre la terra cultural i la paret. I acaben de pr¨¦mer un record. ?s dir Galligants i se me n¡¯activa un altre: en un jard¨ª proper, una vegada se¡¯m va adre?ar un il¡¤luminat que em va dir que lleg¨ªs Viatge al fons de la nit, de Louis-Ferdinand C¨¦line. Ni ell ni jo sab¨ªem que era massa aviat, per¨° hi ha un temps en qu¨¨ el cos est¨¤ obert a revelacions flipades. La feina ¨¦s que aquest temps no passi. Tornar¨¦ a escoltar Maria Laffitte.