Fetitxisme d¡¯objectes i pintures

A vegades se t¡¯obre la textura d¡¯una personalitat que no has arribat a aconseguir per¨° que et fa estar conven?uda d¡¯una idea: si l¡¯hagu¨¦s conegut, m¡¯hi hauria ent¨¨s. Aix¨ª ¨¦s com surto de l¡¯exposici¨® que el Museu Abell¨® de Mollet dedica al seu pintor, Joan Abell¨® (1922-2008), amb motiu del centenari del seu naixement. Comissariada per Susanna Portell, La col¡¤lecci¨® viscuda, la vida pintada recull l¡¯esperit fetitxista amb qu¨¨ Abell¨® va tractar objectes i pintures i va crear la seva obra. Si sovint la tend¨¨ncia ¨¦s dividir facetes, com si els artistes estiguessin fets de compartiments estancs, la mostra, d¡¯aire divertit i inquiet com el mateix pintor, fa just el contrari: posa en relaci¨® l¡¯obra pict¨°rica pr¨°pia i les pintures del col¡¤leccionista, l¡¯admiraci¨® per objectes corrents i com aquests treuen el cap a les seves pintures, les icones del paisatge de Mollet i la resignificaci¨® que reben dins del quadre, els autoretrats i els retrats que li fan altres artistes, des de Dal¨ª fins a T¨¤pies i Picasso, i alguna fotografia on gasta un singular¨ªssim posat Orson Welles. ?s un joc de miralls i perspectives, ara dins del quadre, ara fora, ara la pau d¡¯una galeria, ara l¡¯alzina de can Magre, ara ens fa mirar des d¡¯on pinta el pintor, ara voldr¨ªem asseure¡¯ns a aquella chaise longue del costat. Veiem com es van fent el col¡¤leccionista i el pintor, l¡¯itinerari d¡¯una educaci¨® sentimental i cultural, des del Mollet natal, fam¨ªlia humil, pare llauner, fins a traslladar-se al pis de Carles Pellicer ¡ªun dels seus mestres, junt amb Pere Pruna i Joaquim Mir¡ª, al passeig de Gr¨¤cia de Barcelona. All¨¤ s¡¯empelta d¡¯un vincle ferotge ¡ªVivian Gornick tamb¨¦ s¡¯hi hauria ent¨¨s¡ª amb els objectes i amb la pintura. I d¡¯all¨¤ surt a voltar m¨®n i a sumar, a la col¡¤lecci¨® heretada de Pellicer (variada i heterodoxa), materials arreplegats a B¨¨lgica, el Brasil o M¨¨xic o a ciutats com Londres i Praga.

La textura que s¡¯imposa a la mostra ¨¦s enormement vitalista. I arriba al punt ¨¤lgid de convocar un gabinet de curiositats: violins i g¨¤bies, un esquelet batejat com a Mr. Titi, paraig¨¹es i barrets, tel¨¨fons i vestits de taurom¨¤quia que ha anat aplegant i... alehop, que fan el salt als seus quadres. Joan Abell¨®, un dels m¨¦s destacats paisatgistes catalans de la segona meitat del segle XX, exercita una curiositat tan oberta que el porta a tenir una gens menyspreable quantitat de peces de Dau al Set.

De la casa de Pellicer, on s¡¯hi est¨¤ tretze anys, diu que ¡°respirava un aire nost¨¤lgic, d¡¯aband¨® conscient... gaireb¨¦ dolorosament assolit¡±. Ho escriu a L¡¯hora del te, un llibre que cont¨¦ algunes perles que el fan desitjable de trobar m¨¦s enll¨¤ de quatre biblioteques. Potser ¨¦s aquesta nost¨¤lgia inatrapable la que m¡¯acompanya a la sortida de l¡¯exposici¨®. Per¨° com que el pintor ens ha burxat amb ganes la curiositat, ¨¦s una nost¨¤lgia d¡¯un batec en¨¨rgic.