Mal parir

Els hospitals s¨®n llocs despietats. Les sales d¡¯urg¨¨ncia sempre estan obertes, testimoni de totes les cares de la vida. Des dels pares novells que van a les nou del vespre amb el nad¨® perqu¨¨ li han sortit unes taquetes vermelles al peu, fins als crits de dolor que s¡¯escolen per les portes entreobertes d¡¯una ambul¨¤ncia. Les cadires aspres de fusta acullen els culs cansats que fan la volta al rellotge: una, dues, tres, quatre hores¡­ ¡°Qu¨¨ ha dit?¡±, salten endormiscats davant de qualsevol missatge que retrona pels altaveus met¨¤l¡¤lics.

Tan bon punt es posa un peu a l¡¯hospital ¨¦s f¨¤cil que els records s¡¯enfilin per la gola, com el v¨°mit que amena?a despr¨¦s d¡¯una nit d¡¯excessos. Al restaurant, gaireb¨¦ sense voler, es juga a endevinar el dolor escrit a la cara dels comensals, els dies acumulats dormint en una cadira, el nivell de desgr¨¤cia segons la mida i el color de les ulleres que fan. ?s una malaltia passatgera, una visita anodina o un dia m¨¦s en la borrosa espera d¡¯un pacient terminal?

Als hospitals ¨²nicament se¡¯ls pressuposa una cosa bona: els naixements. El lloc on la vida s¡¯obre pas, en comptes de pansir-se; on els plors s¨®n d¡¯alegria; on l¡¯olor fresca de Nenuco substitueix la fortor de la putrefacci¨® de la carn. On els ulls de cansament s¨®n de felicitat. On es regalen rams de flors de colors en lloc de tulipes blanques¡­ Sempre que les coses no es compliquin.

La preecl¨¤mpsia afecta el 5% de les dones gestants, i el 20% quan es tracta de dones embarassades amb t¨¨cniques de reproducci¨® assistida, segons la Cl¨ªnica Universidad de Navarra. A causa d¡¯aquesta malaltia es poden passar 10 dies tancada en una habitaci¨® d¡¯urg¨¨ncia de ginecologia, als baixos de l¡¯hospital de Sant Pau. Sense finestres, nom¨¦s amb un televisor i un lavabo, sense saber quan ¨¦s de dia i quan ¨¦s de nit, sentint les dones que van de part cridant de dolor, les infermeres corrent per un despreniment de placenta, per la ruptura de la bossa o per l¡¯en¨¨sima ces¨¤ria d¡¯urg¨¨ncies. Amb corretges, preses de tensi¨® constants i la por enganxada a la pell masegada, se sumen dies perqu¨¨ la inquilina allotjada en una panxa encara massa petita sobrevisqui.

El nord es perd suaument amb el sulfat de magnesi intraven¨®s i les an¨¤lisis di¨¤ries (per parells) amb cat¨¨ter, per fer-ho m¨¦s f¨¤cil. Amb una mica d¡¯est¨²pida sort es pot aconseguir un entrep¨¤ de llonganissa, arrabassat a temps de les mans d¡¯una embarassada fam¨¨lica, sotmesa cada jornada al mateix men¨² d¡¯ingr¨¦s hospitalari: arr¨°s blanc, sopa, pasta. La infecci¨® a la sang amb l¡¯Staphylococcus aureus arriba de regal, anunciada magn¨ªficament per un doctor bacteri: ¡°Aix¨° ¨¦s molt seri¨®s¡±.

Quan l¡¯en¨¨sima resident d¡¯agost, triomfant, confirma la seva ¨²ltima sospita ¨C¡±Ho sabia! Els pulmons estan inundats. L¡¯hem de baixar a semicr¨ªtics¡±¨C, ja no queda ni un bri de bona disposici¨® en la gestant: abans, la mort. Amb tensions de 19-9 i unes ganes de plorar molt fortes, la vida aterra en una flamant ces¨¤ria d¡¯epidural de doble punxada (no podia sortir b¨¦ a la primera) i una intensa pudor de carn cremada. El resultat? Un nad¨® sa d¡¯un quilo i vuit-cents grams ingressada tres setmanes a la unitat de nounats amb una muni¨® de cables per tot el seu cosset diminut i una mare exhausta, m¨¦s destrossada que alegre.

Res d¡¯aix¨° li va passar (ni se li desitja) a Ana Obreg¨®n fa uns dies. Les imatges mostren com l¡¯actriu surt triomfant en una cadira de rodes amb un nad¨® en bra?os d¡¯un hospital a Miami. Segons Telemadrid, havia donat a llum una nena amb 68 anys, en ¡°un embar¨¤s que portava amb la m¨¦s absoluta discreci¨®¡±. I tan discret, sense panxa, sense controls m¨¨dics, sense tensions disparades, sense pors, sense posar en cap moment la seva vida en risc, sense veure¡¯s en un box hospitalari creuant els dits i amb els ¨¤nims per terra. Tot aix¨° nom¨¦s ho podia patir (i es desitja que no fos aix¨ª) la ¡°mare¡±, la dona que ha tingut fills, segons el diccionari.

Portar fills al m¨®n ¨¦s una pr¨¤ctica de risc, dulcificada per totes aquestes dones divines, amb embarassos de somni, panxes de cat¨¤leg, parts de tres hores i un cutis perfecte a la foto postpart penjada a Instagram. Les que no veiem segur que prefereixen que les cremin vives a la foguera abans que ensenyar al m¨®n la fila que feien despr¨¦s de treure un mel¨® pel forat d¡¯una llimona. O que directament els seccionessin set capes de cos per extreure¡¯ls el fruit del seu ventre. ¡°Per¨° val la pena¡±, sentim repetir una vegada i una altra.

L¡¯¨²ltima ganga capitalista ¨¦s que ja no cal ni tan sols passar per la sala de parts per donar a llum. Que es pugui ser una embarassada sense haver-se engreixat ni un gram, ni haver de comptar setmanes, ni tenir por d¡¯un avortament, ni d¡¯una pujada de tensi¨®. Per no tenir, ni va tenir hemorroides. I que aquella altra persona que li va fer de forn al nad¨® durant nou mesos (si hi ha hagut sort) sigui nom¨¦s com el doble en el cinema que salta d¡¯un cotxe en flames que ha caigut per un barranc despr¨¦s de donar tres voltes de campana. Passa sense pena ni gl¨°ria, sense que ning¨² valori gens ni mica que s¡¯hi ha jugat la vida.