La vaga de lloguers de 1931 a Barcelona, explicada en una novel¡¤la gr¨¤fica

Sembla mentida que un episodi amb tanta ¨¨pica com la vaga de lloguers que va viure Barcelona l¡¯any 1931 sigui tan poc conegut. Despr¨¦s de l¡¯Exposici¨® Internacional de 1929, la construcci¨® s¡¯havia aturat en sec i milers d¡¯immigrants es van quedar sense feina ni diners per pagar: ni el menjar al colmado, ni l¡¯habitatge que amb tantes pen¨²ries havien aconseguit llogar. Va comen?ar a haver-hi desnonaments. Amb la humiliaci¨® que els amos llan?aven els mobles de les fam¨ªlies pel balc¨®. Per acabar-ho de rematar, l¡¯arribada de la Rep¨²blica, que tantes expectatives havia aixecat, no millorava les coses ni mostrava la sensibilitat que se n¡¯esperava.

En aquest context, i des del Sindicat de la Construcci¨® de la CNT, es va gestar el Comit¨¨ de Defensa Econ¨°mica, que va ser qui va impulsar la vaga. L¡¯episodi el va rescatar l¡¯any 2014 Manel Aisa, explicat al llibre La huelga de alquilres y el comit¨¦ de defensa econ¨®mica, editat per El Lokal. Ara la vaga reviu al segon volum d¡¯una col¡¤lecci¨® acabada d¡¯estrenar per l¡¯Ajuntament de Barcelona, des de la regidoria de Mem¨°ria Democr¨¤tica, que porta per nom ¡°Barcelona, Mem¨°ria en Vinyetes¡±.

En format de novel¡¤la gr¨¤fica, el volum el firmen el guionista Francisco S¨¢nchez i la dibuixant de c¨°mics Ana Sainz. I explica la historia a trav¨¦s d¡¯una parella amb un fill petit que arriba a Barcelona en vaixell l¡¯any 1926 des d¡¯Alacant. De mica en mica els veiem passar de compartir el mateix llit a casa d¡¯uns cosins, a trobar feina (ell a la construcci¨®, ella cosint) i el salt que representa llogar un pis propi. Vinyeta a vinyeta veiem les dones rentant roba al safareig, les botigues de carb¨®, els colmados, la solidaritat entre ve?ns acabats d¡¯arribar, els assentaments de barraques, l¡¯analfabetisme contra el qual es lluitava amb classes quan ja era de nit¡­ i la polititzaci¨® dels treballadors quan les injust¨ªcies eren insuportables.

Els veiem llegint Solidaridad Obrera, davant de plats cada vegada m¨¦s buits de menjar, l¡¯angoixa de no poder pagar, de veure desnonaments, de perdre la feina, de companys que tornaven al poble, cues als menjadors socials, l¡¯alegria per la proclamaci¨® de la Rep¨²blica¡­ i la frustraci¨® davant les expectatives de canvi.

Tal com l¡¯explica aquest nou volum, la vaga hauria comen?at a les Cases Barates, amb dones al capdavant d¡¯una protesta en qu¨¨ va ser clau el seu paper, perqu¨¨ administraven les pagues setmanals dels homes. Aviat va arribar una repressi¨® brutal, les detencions a la comissaria de la Via Laietana, maltractaments, ingressos a la Model. I la vict¨°ria moral: quan els propietaris van acceptar rebaixes de preu i van renunciar a cobrar els mesos de la vaga.

Aisa, llibreter i historiador vocacional, que va con¨¨ixer algun dels protagonistes de la protesta, explica al seu llibre que els vaguistes van ser entre 45.000 i 100.000 fam¨ªlies, i que demanaven una rebaixa del 40% de la renda. Ell situava l¡¯inici de la protesta a la Barceloneta, i explicava que es va estendre fins a l¡¯Hospitalet i Santa Coloma de Gramenet. Es va prolongar entre l¡¯abril i el desembre del 1931 i va viure nous i durs episodis de repressi¨® fins al 1932. La vaga general de setembre d¡¯aquell any es va saldar amb 18 morts, recorda el llibre d¡¯Aisa. Tamb¨¦ explica que la documentaci¨® que hi podia haver sobre la vaga es devia destruir durant els primers dies de la Guerra Civil, l¡¯any 1936.

El regidor de Mem¨°ria Democr¨¤tica, Jordi Rabassa, argumenta que han pensat en el format del c¨°mic ¡°perqu¨¨ ja fa d¨¨cades que ¨¦s una eina fonamental en la transmissi¨® de la mem¨°ria democr¨¤tica¡±. ¡°Des de la regidoria hem de fer servir totes les eines que tenim, i el c¨°mic ens permet ser rigorosos i explicar el que explicaria un llibre d¡¯hist¨°ria, per¨° en un llenguatge que arriba a m¨¦s gent, joves i tamb¨¦ adults que llegeixen c¨°mic, que cada vegada s¨®n m¨¦s¡±, diu. Explica que trien ¡°hist¨°ries de la ciutat que els llibres no han explicat¡± o donen ¡°veu a qui normalment no en t¨¦¡±. Als dos primers volums de testimonis de presos pol¨ªtics i comuns que van ser a la pres¨® Model, s¡¯hi suma la vaga protagonitzada ¡°per les classes populars¡±, i n¡¯hi haur¨¤ de nous sobre el segrest d¡¯autobusos a barris perif¨¨rics o la vaga de tramvies. Rabassa apunta, a m¨¦s, que s¨®n hist¨°ries que en molts casos ¡°tenen connexi¨® amb els fets d¡¯avui en dia¡±. La comiss¨¤ria de la col¡¤lecci¨® ¨¦s la directora de l¡¯editorial Finestres, de c¨°mic en catal¨¤, Montserrat Terrones, que assenyala la rellev¨¤ncia ¡°d¡¯explicar la ciutat de Barcelona i de fer-ho a trav¨¦s dels moviments col¡¤lectius i de base¡±.

L¡¯autor del gui¨®, Francisco S¨¢nchez (que va debutar amb la premiada Chernobil: la Zona), explica que el volum encaixa amb el seu inter¨¨s per la mem¨°ria hist¨°rica i les q¨¹estions socials, i que per documentar-se va rec¨®rrer a les biblioteques (¡°les lluites de Barcelona, de classes, la immigraci¨®, l¡¯anarquisme entre guerres¡±, enumera), i en especial al llibre de Manel Aisa, a qui ha acudit ¡°per resoldre dubtes¡±. Documentant-se per saber com vivia, menjava o treballava la gent als anys vint i trenta del segle passat, l¡¯historiador celebra haver apr¨¨s detalls com que ¡°la immigraci¨® als anys vint no arribava en tren, sin¨® majorit¨¤riament en vaixell¡±.

La il¡¤lustradora Ana Sainz, de nom art¨ªstic Anapurna i autora de la tamb¨¦ premiada Chucrut, explica que el volum de la vaga de lloguers va ser un doble repte: per ser la primera vegada que treballava amb un guionista i per la falta de material sobre l¡¯episodi. Es va documentar a l¡¯arxiu fotogr¨¤fic, diu, per¨° no va trobar imatges de tot, quan necessitava informaci¨® sobre q¨¹estions com la vestimenta de l¡¯¨¨poca o com eren les cases. ¡°Ha estat un repte: estic contenta amb el resultat, per¨° soc molt meticulosa i precisa, i mai havia fet un c¨°mic que tingu¨¦s a veure amb la mem¨°ria i sobre el qual no hi havia imatges, del 1929 al 1936 n¡¯hi ha poques¡±, diu Sainz.