Psicologia de cat¨¤strofe contra els desnonaments: ¡°El meu fill no vol dormir sense sabates¡±

A Ciutat Meridiana, la perif¨¨ria de la perif¨¨ria de Barcelona, continua havent-hi tants desnonaments que, quan la premsa en va a cobrir un, resulta que n'hi ha dos. Aix¨ª va ser aquest dimarts. A les 9.50 del mat¨ª estava previst l'al?ament de la Raquel, el David i els seus dos fills. El tercer desnonament, aquest per ocupaci¨®, al qual s'enfrontava Raquel: hondurenya, set anys a Espanya i cuidadora d'una dona i que tenia previst regularitzar la seva situaci¨® legal, per¨° l'¨¤via va morir durant la pand¨¨mia. La comitiva judicial va arribar puntual¨ªssima, per¨° la pres¨¨ncia de menors i els serveis socials van aturar el desnonament. ¡°Dos mesos m¨¦s¡±, sospirava la Raquel abra?ant-se a les 50 ve?nes, sobretot dones, que es van apropar a fer-li costat davant del n¨²mero 85 de l'avinguda Rasos de Peguera.

Gaireb¨¦ simult¨¤niament, m¨¦s avall en aquest barri costerut, va haver-hi un altre desnonament. Una parella d'adults sense fills. Van baixar les seves coses al carrer disposats a marxar. I en aquell mateix moment, una fam¨ªlia amb un fill es va ficar al pis que acabaven de deixar: el van ocupar, una seq¨¹¨¨ncia habitual, per¨° no amb aquesta rapidesa. ¡°No ho havia vist mai¡±, explicava la directora del centre de serveis socials del barri, Marta Casas, que n'ha vist de tots colors en aquest barri de 10.000 ve?ns on la renda familiar ¨¦s de 38 sobre una mitjana de la ciutat de 100 (l'¨²ltima dada, del 2018).

Un dia m¨¦s, al carrer es van congregar els habituals. Els professionals dels serveis socials. El president de l'Associaci¨® de Ve?ns, Fili Bravo, que dilluns va baixar al districte per parlar de ¡°l'hecatombe i la indefensi¨®¡± i exigir m¨¦s suport i mitjans, com una oficina espec¨ªfica al regidor Xavier Marc¨¦ i t¨¨cnics municipals. Cada setmana hi ha entre cinc i sis desnonaments el barri, dels quals s'executen un o dos, indica Bravo.

Tamb¨¦ hi havia les ve?nes que en algun moment han passat per l'experi¨¨ncia d'un desnonament i tenen clar que ¡°igual que la gent em va ajudar a mi, em toca ajudar la gent¡±. Ho deia la Nassira, que despr¨¦s de dues vegades sentenciava: ¡°Aqu¨ª no pots viure de lloguer, perqu¨¨ el que demanen no existeix: dues n¨°mines i un contracte fix¡±. El barri viu uns quants desnonaments a la setmana des que va punxar la bombolla del ma¨®: primer van ser per impagament d'hipoteca, despr¨¦s del lloguer, ara molts s¨®n ocupacions de pisos de grans tenidors.

Hi havia tamb¨¦ Mariano Hernando, dels Salesians. I el psic¨°leg Llu¨ªs Domingo, del Col¡¤lectiu S¨ªsifo, contractat per l'Ajuntament en el marc del Pla de barris despr¨¦s de quatre anys fent de voluntari. Fa ¡°assist¨¨ncia psicol¨°gica d'emerg¨¨ncia en vulnerabilitat residencial¡±. ¡°Aix¨° ¨¦s una cat¨¤strofe social. Amb 10.000 ve?ns hi ha gaireb¨¦ 300 fam¨ªlies ocupant. D'aquestes, el 85%, amb la pand¨¨mia, han tingut una caiguda d'ingressos del 50%, i eren informals [en negre]. Aix¨° ¨¦s posar la poblaci¨® contra la paret. Aqu¨ª intervenim amb un model de l'OMS que es fa servir en cat¨¤strofes, quan s'afronta un trauma¡±, diu. ¡°Abans de la covid la situaci¨® ja era molt dram¨¤tica, ara s'ha extralimitat. Perqu¨¨ fins i tot les fam¨ªlies que anaven fent, amb contractes i feines fixes, molts en el sector serveis, ara l'han perdut i no poden pagar l'habitatge¡±, afegeix.

El 80% de les persones que at¨¦n (de vegades al centre c¨ªvic, unes altres al local de l'associaci¨® de ve?ns, d'altres fent una passejada) t¨¦ problemes de salut mental: ¡°El que anomenem n¨ªnxol prepatol¨°gic: dormen malament, tenen problemes de salut mental, angoixa, depressi¨®, addiccions, hi ha situacions de viol¨¨ncia de g¨¨nere. El perill ¨¦s que es cronifiqui i es torni patol¨°gic. I cal tenir en compte que pels seus pa?sos de proced¨¨ncia, amb situacions molt dures i amb serveis p¨²blics febles, la poblaci¨® del barri ¨¦s molt resilient¡±. El 31,6% dels ve?ns de Ciutat Meridiana va n¨¦ixer a l'estranger.

Va ser estrany que no estigu¨¦s present en la concentraci¨® d'ahir Alba Luz, que s¨ª que va estar protestant dilluns a la seu del districte i recordant com el seu desnonament, executat el 2019 quan havia sortit a treballar, va impactar en el seu fill de quatre anys: ¡°Des del dia del desnonament vol dormir amb les sabates posades, per si ve la policia a fer-nos fora¡±. Ara viuen en una habitaci¨® rellogada.

Fili Bravo est¨¤ indignat amb una situaci¨® que, diu, cada vegada ¨¦s pitjor i no es frena malgrat les morat¨°ries i decrets per ajornar desnonaments de fam¨ªlies vulnerables durant l'estat d'alarma per la pand¨¨mia: ¡°El dia 24 d'abril van fer fora una fam¨ªlia de forma molt violenta. Els decrets inclouen tamb¨¦ les fam¨ªlies que ocupen, no entenem qu¨¨ est¨¤ passant, tenim cinc o sis desnonaments cada setmana, dels quals s'executa un o dos¡±. Bravo exigeix a la Generalitat i l'Ajuntament que adjudiquin el miler de pisos p¨²blics que, assegura, estan buits. I defensa, sobre els habitatges de les entitats financeres: ¡°S¨®n nostres, ja els hem pagat, primer amb les hipoteques i despr¨¦s amb el rescat a la banca¡±.

Marta Casas explica que diferents serveis p¨²blics s'han posat a elaborar un protocol per treballar a les escoles: ¡°La preocupaci¨® al territori per l'impacte dels desnonaments en els menors ¨¦s molt gran i ¨¦s necessari acompanyar el seu patiment des de la complicitat amb les escoles¡±. Per aix¨° s'incrementaran els tractaments individuals, per¨° tamb¨¦ ¡°des del terreny comunitari es treballar¨¤ a les escoles la idea de qu¨¨ li passa al territori, de qu¨¨ ens est¨¤ passant com a societat, no nom¨¦s de forma individual, de just¨ªcia social¡±.

Els presents asseguraven que la situaci¨® ¨¦s l¨ªmit i temen que en algun moment derivi en viol¨¨ncia. ¡°Quan et donen un cop molt fort, se te'n pot anar el cap i esclatar, o quedar-te en un rac¨®¡±, alertava el Llu¨ªs. En la ment de tot el barri hi ha el desnonament, per part dels Mossos, d'una fam¨ªlia amb tres nens de nit, l'octubre passat.