¡®Casa dividida¡¯, de Valent¨ª Puig: Que no s¡¯aturi

Cal que no s¡¯aturi. Que segueixi aix¨ª, tal com ¨¦s, durant molts anys, per¨° cada any una mica millor, com els grans vins. Hi ha molts dietaris, per¨° n¡¯hi ha molt pocs com el de Valent¨ª Puig, escrit com aquell qui no vol, com si s¡¯escrigu¨¦s tot sol, amb la seva veu, el seu estil, tamb¨¦ el seu to, inconfusibles per qui ja els coneix i magnetitzant pel qui tot just s¡¯hi posa, en prosa i en vers, en notes de diari i en contes i novel¡¤les, per¨° cada vegada m¨¦s intensos, m¨¦s rics de colors i matisos, m¨¦s amples de registres, gaireb¨¦ simf¨°nics encara que es tracti de l¡¯escriptura fragment¨¤ria de l¡¯anotaci¨® di¨¤ria, tal com correspon a l¡¯escriptor-orquestra, director i int¨¨rpret a la vegada de la seva obra, cr¨ªtic literari i cinematogr¨¤fic, mestre d¡¯aforismes, de paisatges, de retrats, de teologia, de costums i de periodisme pol¨ªtic del m¨¦s lliure i mal¨¨vol, tal com ha de ser el periodisme pol¨ªtic quan vol ser bo.

L¡¯anyada de 2022 que ocupa el llibre ¨¦s extraordin¨¤ria d¡¯esdeveniments i justifica plenament l¡¯al¨¨ simf¨°nic i el t¨ªtol tr¨¤gic, inspirat en una frase c¨¨lebre de Lincoln i de l¡¯evangeli de Sant Mateu que ens anuncia la ru?na i l¡¯extinci¨® com a resultat de la divisi¨®. Al contrari del que es podria creure, no ¨¦s una idea f¨¤cil i reduccionista, que pugui esgotar-se en la divisi¨® pol¨ªtica catalana, que es la que tenim m¨¦s a m¨¤. ¡°Una casa dividida ¨Cescriu el diarista¡ª¨¦s molt m¨¦s que un conflicte pol¨ªtic, tamb¨¦ es moral i existencial, de Trump al perill nuclear, de la crisi de la fam¨ªlia a Putin atacant Ucra?na, les despulles del ¡®proc¨¦s¡¯, sanchisme versus felipisme, pluralisme i autocr¨¤cia, xocs entre feminismes, de les tesis cism¨¤tiques als canvis clim¨¤tics, desra¨® contra alta cultura, l¡¯aspra polaritzaci¨® pol¨ªtica o un cert desconcert d¡¯Europa¡±.

Quan la literatura adquireix tanta densitat, com aqu¨ª es pot comprovar, no calen les ressenyes ni cap cr¨ªtic. Les p¨¤gines s¡¯expliquen soles, millor del que ho faria ning¨². ¡°Observar la vida i escriure una nota, ?¨¦s un h¨¤bit o directament, un vici? (¡­) Exercites la prosa per¨°, sobre tot, la mirada (¡­) Comences per parlar sovint de tu mateix i a poc a poc acabes entenent que els altres, les cases, els n¨²vols i les ombres, els paisatges, tenen tota la import¨¤ncia. La literatura no es un ¡®selfie¡¯. (¡­) Comprens que escriure una frase que pugui ser convincent tal vegada ¨¦s un elogi del ser, una manera de donar les gr¨¤cies per la bellesa, la finitud humana, el xampany molt fred, alguna llum sobtada, un record que triomfa sobre el no-res¡±.

Com succeeix amb tots els dietaris, hi ha tantes lectures possibles, fins i tot en l¡¯ordre dels textos, com lectors hi pugui haver, que potser haurien de ser molts m¨¦s si aquesta literatura, la catalana, fos de deb¨° una literatura europea normal, oberta als quatre vents i sense tantes depend¨¨ncies, sobretot ideol¨°giques. Totes les lectures s¨®n bones, per¨° la cronol¨°gica, que ¨¦s la que ens proposa l¡¯escriptor, encara ho ¨¦s m¨¦s en aquest any tan especial. Tot just comen?a quan ja el veiem, ajagut al llit, ingressat d¡¯urg¨¨ncia a la cl¨ªnica Bay¨¦s de Vic. Mira per la finestra el paisatge de la Plana, la geografia de la seva nova instal¡¤laci¨® a Centelles, i comencen unes descripcions paisatg¨ªstiques majestuoses, ¨²niques. Ens declara que comen?a l¡¯any ¡®trans¡¯, a l¡¯espera de nous impostors i de nous d¨¨spotes, com tots els anys, com sempre.

I tot seguit descobrim tamb¨¦ que hi ha molts llibres dins d¡¯un sol llibre, com als dietaris anteriors. Nom¨¦s amb els ¨¤cids aforismes ja en sortiria un de sencer, magn¨ªfic: ¡°Escriu amb els peus i dona classe a un taller d¡¯escriptura¡±, un dels primers. Un altra es podria fer amb els contes, potser nom¨¦s iniciats i no cal massa m¨¦s per saber-ho tot. Tamb¨¦ donaria joc el fil de la lectura, cr¨ªtica i morda? amb els m¨¦s grans, per¨° admirativa amb els qui cal: Ferrater, Maragall, Dickens, Tolstoi, Claudel, Proust... O un altra amb la mem¨°ria infantil mallorquina, m¨¦s a prop de la preg¨¤ria, ¡°de la bellesa tr¨¤gica, que t¨¦ llum¡± i de Bernanos que de la recerca del temps perdut.

¡°Sempre Bernanos, com una dosi desmesurada d¡¯esperit. Llegir Bernanos, revoltar-se, resistir¡±, ens diu de l¡¯escriptor que cal citar tal com ell mateix el cita per tal que ho entenguem tot, si es que podem: ¡°La meva vida est¨¤ ja plena de morts. Per¨° el m¨¦s mort entre els morts ¨¦s el nin petit que vaig ser. I a pesar de tot, quan arribi l¡¯hora, ¨¦s ell qui es posar¨¤ al capdavant de la meva vida, que reunir¨¤ els meus pobres anys i, com fa un vell guerrer amb el seus veterans, reunint les tropes en desordre, ser¨¤ el primer en entrar a la casa del Pare¡±. No ¨¦s estrany que aquest escriptor tan inspirat acabi el seu dietari de 2022, una any m¨¦s d¡¯un dietari que vola cada cop m¨¦s alt, invocant el Sant Esperit. Veni creator. Que segueixi, que no s¡¯aturi.

Casa dividida. Dietari de 2022. Valent¨ª Puig. Proa / Destino. 376 / 304